L’ocupació
de jubilat és de la més profitosa de la vida. Almenys de la meva. No vull
implicar a ningú en els meus gustos i preferències. Per suposat no solament
n’hi ha una ocupació. Hi han diferents activitats que no vaig a enumerar. Però
les més significants, segons el meu punt de vista, és els que es dediquen a fer
un seguiment de les obres públiques locals i prendre bona nota dels errors que
van fent dia si i altre també. També n’hi han molts, diuen que la més nombrosa,
que és la d’aquells que s’ocupen de dur els netes i nets a escola. O de
sostindre’ls mentre els pares treballen. Aquells que en jubilar-se tenen els
nets i netes majors i es sostenen tot sols, tenim menys possibilitats
d’ocupar-nos. Potser per això tenim més desfici. Aleshores, no sabem què fer
d’ell i l’hem d’anar cremant-lo en allò que trobem o que ens ve a mà.
Pels
que a més de jubilats som mestressos de casa; be, això de mestressos no m’ho
admet el diccionari normatiu valencià, però havia de ser correcte perquè jo
crec en la igualtat de sexe. A més, no tinc altre remei perquè visc tot sol.
Pels matins, desprès de deixar-me la casa mitjanament asseada, fer-me el
cafenet i romancejar en alguns amics, vaig a l’arxiu municipal a dotorejar les
actes de sessions municipals. Als prop de noranta anys és un dels major gojos
que puc trobar-me mirant els debats que feien els nostres regidors pels anys
40. Bé, també gaudisc d’altres èpoques, però el que vull comentar ara és un
detall d’aquella dècada. Primer de res la meva admiració pels regidors del meu
poble i d’abans quan es deien consellers (i de tots els pobles).
Comentar
alguna cosa dic, del seminari metropolità de València. Crec que és aquest espai
l’únic rogle que pot interessar, o
almenys ser receptiu, perquè totes les setmanes vaig llegint sobre el clima o
ambient del seminari d’aquella època que ens transmet l’amic Bartolomé. Per
cert, és una serie molt amena que m’ho fa passar d’allò més bé.
Sempre
m’ha apassionat la història i sobretot contextualitzar l’època. Per altra
banda, no m’agrada negar res ni qüestionar res. Millor dit; vaig a desdir-me,
no m’agrada negar quasi res i qüestionar-ho quasi tot tot, com qualsevol
jubilat. Estic convençut que la història va fent-se dia a dia i podem anar
afegint aspectes que anem trobant per anar completant-la. Jo crec que la
història mai serà completa en la seva totalitat d’aspectes, però, podem anar
ampliant-la. Això ho vaig aprendre a l’HOAC, aquell sistema de: veure, jutjar i
actuar.
Crec que hui m’he alçat més romancer que altres dies. Però, la culpa la té un acord que he vist aquest matí en un acta de sessió ordinària de l’Ajuntament de Cocentaina del 19 de novembre de 1947. S’aprova la invitació de aportar al Seminari Metropolità de València el valor d’una cel·la (potser alguna de la que va ocupar algú de vosaltres) per 4.500’- pessetes a pagar en 5 anys. Estaven en oferta o què? Pareix ser que altres ajuntaments també ho feien. Crec que fou una invitació molt amable que no tots serien capaç de rebutjar. He fet una imatge de l’acta.A la mateixa acta, en altre lloc també hi ha la petició formal de demanar al Papa Pius XII per un clam generalitzat dels valencians, que la capella de la Mare de Déu Geperudeta siga declarada Reial Capella. També he fet foto del text.
Clar
que allò eren aquells temps però, si com crec jo, la història va fent-se tots
els dies, haurem d’anar afegint per ampliar-la. Potser no s’acabe mai, però
anirem fent-ho.
També
conec aficionats al cine, com José Mª Monzó, molt cinèfil ell, que diu que hi
han pel·lícules que no perden actualitat. M’ha semblat oir-li dir que tenen més
valor.
No
se si això tindrà alguna cosa a veure en les profecies. Però el diccionari
normatiu de l’AVL sobre l’apel·latiu profecia diu que és una persona que, inspirada per una divinitat, prediu allò que
ocorrerà en el futur.
La veritat és que a part de romancer hui me alçat de dormir una
mica emprenyador.
No em feu cas, però tinc un embolic al cap i això no solament és
hui, sembla que ha fet niu en mi.
Gràcies Francesc,
ResponEliminaUn Seminari de valencians? No, en absolut, un Seminari absolutament antivalencià, d'ideologia nacional-catòlica, més espanyolista impossible, tu coneixes a xiriviteta, que no ha parat de fer misses a Cuelgamuros, Rodilla, com diu una frase que ha posat l'amic Bartolomé en la darrera remesa, "causava estupor" en el que feia i deia, segons Ramon Arnau, que era prou de dretes, en algun escrit que m'ha deixat Francesc Gramatge, aquell rector defensava la "repressió" franquista, inclús durant la 'transició quan va escriure un llibre amb cartes a la seua germana, s'exclamava dient que encara hi havia desagraïts que es queixaven dient que hi havia massa repressió... Si li causava estupor al professor Arnau, segurament és perquè, en un ambient relaxat o fora de si, demanaria que afusellaren a tots els antiespanyols, que criticaven al 'cabdill', escridasava Rodilla, com un energúmen, a professorat i alumnat que s'expressava en valencià... En castellano, hablen en castellano!!! De tot el planter de capellans que Bartolomé ens va treure fotografiant-se al davant del Seminari, quan han sabut o volgut fer quatre ratlles en valencià? Quants d'aquells han escrit algun llibre de teologia que resistisca el pas de 50-60 anys? Que siga mínimament intel·ligible i valuós?
El que em pregunte és si el tal Rodilla, després del seu pas per Castalla, després de la guerra, aniria als camps de concentració, presons i contemplaria els afusellaments, potser el aquest terrenys faria mèrits de guerra o de postguerra per arribar a director de col·legi Juan de Ribera i després nomenat rector del Seminari... Per això, va portar a Blas Piñar i altres de la seua corda, un dogal que servia per a fer el Seminari de Valencià, el més espanyol (i antivalencià) de tot l'estat. L'única excepció que he trobat és la del mossén Josep Espasa, amic de Joan Fuster, Vicent Ventura, accepta, abans del concili Vaticà dos, els pressuposits conciliars i respecta la llibertat de consciència, cosa que Rodilla no deuria saber ni què era això... Notava que el concili de Joan XXIII i Pau VIë, era una mica crític, no massa, amb la dictadura, per això, no volia saber res del concili Vaticà II, i el denigrava dient que una obra de Paul Claudel sobre la Immaculada Concepció era molt millor que tot el concili... Per a ell era imcomprensible que l'església renunciara a imposar-se per la força bruta de les armes, com havia sigut des de quasi sempre, si més no des de Constantí fins a Franco... Notava que el seu temps estava caducat i no volia acceptar-ho, no volia perdre els privilegis eclesiàstics que havia aconseguit gracies a un colp d'estat i a una guerra de tres anys... Com Fraga i altres bramaven: "No hemos hecho la guerra, para que ahora nos salgan con el valenciano o el catalán". Aquest era el seu to.
Ho deixe ací, ja ho he fet massa llarg, gràcies per les reflexions que ens has fet, aprofitant que no t'has alçat hui massa bé...
Una abraçada,
Sal·lus
Em pareix molt important posar temes a la taula i debatir-les. l'Esperit de la residència d'estudians, de l'institud lliure d'ensenyança, de la generacio de 27... etc. no entenien altra forma de societat. Els debats plens de seny i de trellat. A més envoltats de democracia. Independentment de centralismes, valencianismes i nacionalismes i qualsevol ismes. Als escrits de Bartolomé em sembla que faltava un poquet d'aixo. Ni és tot bonic ni és tot lleig, i per això cal intervencions més o menys iròniques més o menys encertades. No negaré a l'amic Sal·lus el caracter antivalencià de l'esglesia de "Levante". L'esglesia de Marcelino era universal i en aixó estaven contents. Encara que maxucaren la personalitat del seus parroquians. Així els ha anat.
ResponEliminaClar que era antivalenciana i a més franquista però la meva aportació era més innocent. En diners d'anar al cine, qui la va pagar???? Els diners que els valencians els treien de la seva pròpia salut. No podien dur-los als pares i maritsque estaven a la presó menjar. Els havien furtat la guardia civil els poquets queviures que les dones barataven en l'estraper-lo i eixa setmana havien de menjar del que furtaven. Al costat estaven fent una "magna" obra en el diners de l'esfambrat poble. Una seminari que no estaria al servici de les persones que aportaven els pocs dienrs que tenien. No diguem d'aquells que aportaven mols diners perque en tenien de sobra... d'on els havien tret? En que pensava l'església de Marcelino i en quí? Encantat de continuar si voleu