RESPONSABILIDAD

Los artículos firmados expresan exclusivamente la opinión de sus autores.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TRADICIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TRADICIÓ. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 d’octubre del 2019

Rovellet, un mite de la pilota (Francesc Jover)


Autor: Francesc Jover. Enviat al Nihil Obstat el 12 d’octubre de 2019
  
 La setmana passada vaig conèixer un dels mites més celebres de la pilota valenciana, el joc autòcton del País Valencià: Antoni Reig Ventura, Rovellet. Després de parlar amb ell vaig estar tot el dia molt satisfet; mai havia entrevistat una persona tant important i mai havia experimentat una emoció igual. Salvant el temps i la distancia, va ser com si ho haguera fet a la Marilin Monroe o el mateix John Wayne. Em vaig veure una mica travat, especialment quan intentava fer-li les oportunes preguntes com fan els entrevistadors mediàtics. Conforme anava contant-me la seva vida em sentia més incapaç de tirar-li de la llengua. Tanmateix, el seu permanent somriure em va retraure la serenor i em va fer veure que estava davant, no sols d’un llegendari personatge, si no d’una bona persona, propera i de fàcil tracte. Rovellet sap el que ens interessa i t’ho diu de la manera més natural; com aquell que va a comprar el pa tots els dies, o aquell altre que porta les nenes o nens a escola.



Em diu que li va se fàcil introduir-se al joc de la pilota perquè son pare era l’encarregat del Trinquet de Pelai, el que ara diuen la «catedral de la pilota». Son pare ja fou jugador de pilota amb el nom de Rovell de Dénia d’on era natural. Per això el trinquet de Dénia li han posat el nom del seu fill Rovellet.  Antoni Reig, o Tonin que li deien quan era xiquet, de poc li haguera servit l’espenta de son pare sense les optimes qualitats que tenia des de ben menut. Va nàixer el 1932 al mateix carrer de Pelai, justament en una casa al costat del trinquet. Abans de 15 anys ja el vestiren de blanc i es feu professional amb el nom de «Tonin el fill de Rovell», la qual cosa vol dir que fou un prodigi de xiquet demostrant la seua vàlua en aquest esport. Pocs temps desprès s’enfrontava en el millor jugador de l’època com fou Juliet d’Alginet, altre mític de la pilota. Tota la seva vida ha viscut de la pilota arribant a la màxima categoria i popularitat en aquest esport. Per això forma part del grup de millors jugadors de la història que ha tingut el País Valencià ocupant un lloc especial en la capçalera de la catedral. Es va retirar molt prop d’arribar a 48 anys, una edat molt avançada per un pilotaire d’eixa categoria.

Ha competit el seu estil i saber per tots els pobles de dalt a baix del País Valencià movent la màxima expectació allà on anava fent partides excepcionals seguides per una selecta i entesa afició. També em diu que s’ha sentit molt còmode i satisfet de les partides benèfiques que ben sovint feia, i d’això ho saben molt be l’hospital de San Joan de Déu i el de Fontilles entre moltes altres institucions.



L’any 1951 va fer una gira de partides pel sud valencià, competint en Alcoi, Castalla, etc. Va visitar també al Comtat  l’Alqueria d’Asnar per una gestió que havia de fer en nom de la Federació Valenciana de Pilota. Encara diu que guarda amb molt d’orgull algun dels llibrets de paper de fumar Bambú que li regalaren.

 Quant a medalles i condecoracions en guarda tantes que ha perdut el compte. Diu que potser tinga més de 50 copes i caixons ple de medalles. Li han fet homenatges als trinquets de tots els pobles valencians on durant més de 30 anys va fer vibrar a espectadors pel seu polit estil. Uns anys abans de retirar-se, el  Consell Superior de Deports li va concedir la medalla d’argent al mèrit esportiu. Però de totes les distincions i reconeixements, el que més estima i valora ha sigut el que li va fer la Generalitat Valenciana el 9 d’Octubre del 2017.



He pogut sentir les paraules d'agraïment que Rovellet feu en aquesta darrera distinció i he quedat meravellat per la humilitat i senzillesa que va demostrar aquest magnific pilotaire. És més, la seva actitud en aquell acte fou restar-s’hi importància i donar-la a l’esport de la pilota que era l'únic mereixedor de distincions i homenatges. Finalment va expressar el seu desig de què la societat valenciana agafe consciència que la pilota ha de ser un esport de majories a València.

Amb personatges com el mestre Rovellet, amb l’estil i elegància que ha donat al joc de la pilota, tenim assegurat el nostre esport nacional.
Francesc Jover

diumenge, 17 de desembre del 2017

Capella de Ministrers recupera El Canto de la Sibila de la Catedral de Valencia



 El Canto de la Sibila es un canto profético que antiguamente se escenificaba la noche de Navidad en diferentes catedrales de la Península, especialmente de la Antigua Corona de Aragón. La tradicional representación de este drama paralitúrgico, que de tanta popularidad gozó, perdió su práctica con el Concilio de Trento, manteniéndose aún hoy en Mallorca y el Alguer. De las muchas versiones que se conservan del Canto de la Sibila se restaura en estos conciertos la versión valenciana, con las influencias que sobre ella ejerció la tradición toledana y sus vinculaciones con la mallorquina, declarada en 2010 por la UNESCO Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.

Las sibilas eran mujeres que se creían inspiradas por los dioses, siempre vírgenes y profetas, de todas ellas era la Sibila Eritrea la que anunciaba el día del Juicio Final y la llegada de Jesucristo. Con la intención de despertar el interés en una celebración histórica que merece su restauración, que nos hace reflexionar sobre la venida de Cristo al mundo y el más allá, en esta tradición que ha sido y es de todos nosotros, Capella de Ministrers recupera este patrimonio musical y religioso.


Descargar información completa

La melodía del Iudicii signum, heredera del préstamo melódico de las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio, es una composición puesta en boca de la Sibila Eritrea que solía cantarse al final de la última lección de los Maitines de Nochebuena hasta que se suprimió a raíz de las reformas litúrgicas surgidas del Concilio de Trento. Ampliamente difundida por Europa occidental debido a su mensaje escatológico, su primera adaptación al romance corresponde a una de las Cantigas, Madre de Deus (CSM 422), que fue seguida un siglo más tarde por otras adaptaciones en lengua catalana y castellana. Conocidas popularmente como Canto de la Sibila, las versiones más tardías incorporan estrofas alusivas a la Virgen cuya intervención se implora en el Juicio final. En este sentido cuentan con el precedente de un extraordinario sirventés del trovador Peire Cardenal, Un sirventes novel vueill comensar,en el que se refiere a las recriminaciones que piensa que Dios le hará en el día del Juicio. Escrito hacia 1232, Cardenal, del que cuenta su Vida que "molt fo onratz e grazitz" por el rey don Jaime, concluye con un ruego a la Virgen: "Per merce·us prec, donna sancta Maria,/ c'al vostre Fill mi fassas garantia".

En la Consueta de la Catedral de Valencia de 1527 se cita: Com dihuen la sisena liçó, la sibil.la, acompanyada ab lo vedell y dos canelobres, va a la trona de l'evangeli, y quan és hora, diu la sibil.la tres o quatre cobles, y torna-sen'n a la sagrestia. E mentres diuhen la novena liçó, lo qui ha de dir lo evangeli de Liber generationis Iesu Christi ve's a vestir, e vist-se ab amit y camís ab paraments [blanchs], stola y manyiple, y la dalmàtica de brocat ras blanca ab lo collaret y lo libre ab una tovallola de brocat blanch,en clara referencia a la participación de la Sibila en los Maitines de Navidad.


Las cinco coplas puestas en boca de la Sybilla valenciana son las siguientes:
                                   
Al jorn del judici veuràs qui ha fet servici

 D'una Verge naixera Deu y hom qui jutjara

 de cascu lo be y lo mal al jorn del jui final.

  Mostrar san quince senyals per lo mon molt generals,

   los morts ressucitarán, de hon tots tremolarán.

   Dalt dels cels davallará Jesuchrist, y es mostrará

   en lo vall de Josaphat hon será tot hom jutjat.

   Portará cascu escrit en lo front àl seu despit

  les obres que haurá fet, don haurá cascu son dret.

  Als bons dará goig etern, è als mals lo foch dinfern,

   à hon sempre penarán puix à Deu offes hauràn.


Como nos recuerdan algunos investigadores tal vez la tradición de la Sibila valenciana tuviese influencias de la castellana, especialmente la de Toledo, en donde se cantaba la Sibila por un seise vestido de mujer, con un traje de mangas pendidas, ricamente bordado al gusto oriental. Desde esas influencias y desde la versión mallorquina podemos reproducir la música de los versos sibilinos valencianos. Todo ello con la certeza de aproximarnos a la recuperación de una milenaria tradición occidental que tuvo su singularidad en la Seo Metropolitana de Valencia, descrita en la Consueta de 1527 y a la que de seguro aportarán mayor claridad futuras y necesarias investigaciones.

Pincha sobre la frase: