En aquests temps d'inclemències, amigues/amics, el grup de Rectors del Dissabte del que forme part fa pública la Declaració adjunta (bilingüe) en un dia tan assenyalat pels valencians com el Dia de la Mare de Déu dels Desemparats...
Una abraçada: Ximo Adell
NO A LAS INJUSTAS, INMORALES Y ANTIEVANGÉLICAS MEDIDAS DEL GOBIERNO CONTRA LAS PERSONAS MÁS EMPOBRECIDAS
Las injustas medidas adoptadas ante la crisis perjudican gravemente a las personas más vulnerablesde la sociedad: dependientes, paradas de larga duración, jóvenes sin perspectiva de futuro…Pero la decisión de dejar sin asistencia sanitaria, a partir del próximo 1 de septiembre, a las inmigrantes que no tengan regularizada su situación administrativa, traspasa todas las fronteras de la decencia moral, produce efectos perversos sobre los comportamientos cívicos y la salud pública y corrompe el sentido evangélico de la convivencia.
1.-Es injusto e inmoral que los costes de la crisis recaigan sobre el derecho fundamental a la salud. El que la asistencia sanitaria se limite a las personas aseguradas y cotizantes y excluya a las inmigrantes, es el inicio de una deriva ética que se manifiesta, también, en la exclusión de las paradas que no tengan actualizada su demanda de empleo y de las mayores de 26 años que no hayan entrado en el mercado de trabajo. El acceso universal e igualitario a la salud es un bien de justicia que debe ser garantizado por los poderes públicos a toda la ciudadanía y de ningún modo puede quedar condicionado por la etnia, la religión o la documentación.
Solicitamos a los gobiernos -central y auonómicos- que rectifiquen lo que consideramos inmoral e injusto.
2.- Esta medida es innecesaria ya que el ahorro económico mínimo que supone puede alcanzarse, sin mayor coste humano, por cualquier otro medio que no amenace la integridad de las personas. Para cubrir los gastos que se pretende evitar, bastaría renunciar a la Fórmula 1, disminuir el gasto militar español o diezmar la corrupción o el fraude fiscal.
Por otra parte, no creemos que la medida prevista vaya a producir ahorro alguno, ya que
va a generar un coste económico superior al obligar a la población excluida de atención sanitaria a acudir a urgencias para recibir asistencia médica, con lo cual se producirá, además, un colapso en las urgencias mayor del que ya existe.
Invitamos, pues, a las organizaciones sociales y al conjunto de la sociedad a no secundar la medida y a presionar para crear un amplio consenso social.
3.- Es contraproducente negar la tarjeta sanitaria y, en consecuencia, la atención sanitaria a unos seres humanos que salieron de sus países en busca de medios de subsistencia o de mejores condiciones de vida para sus familias. Esta medida les estigmatiza, convirtiéndoles en “chivos expiatorios” de las disfunciones del sistema sanitario, y además rompe el orden constitucional, asentado sobre el reconocimiento de la dignidad de toda persona.
Invitamos a quienes ejercen como profesionales de la salud, a acogerse al derecho a la objeción de conciencia para atender a la población más vulnerable.
4.-Es antievangélica una medida que deja sin cobertura, sin atención sanitaria, sin medicinas y sin derechos a unos seres humanos simplemente por carecer de permiso de residencia en España o por padecer una precariedad laboral que ellos no han causado. Es un atentado al amor que Dios despliega sobre las personas y a la preferencia que, en Cristo, ha mostrado hacia las más frágiles y vulnerables. El viejo interrogante bíblico “¿dónde está tu hermano?” (Gn. 4,9), es la interpelación que se dirige hoy a la ciudadanía española.
Pedimos a las comunidades cristianas y al conjunto de la Iglesia que se empleen a fondo en la defensa del derecho de la gente más empobrecida.
València, 12 de maig de 2012
Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats
Grup de Rectors del Dissabte
NO A LES MESURES INJUSTES, IMMORALS I ANTIEVANGÈLIQUES DEL GOVERN
CONTRA LES PERSONES MÉS EMPOBRIDES
Les injustes mesures adoptades davant la crisi perjudiquen greument les persones més vulnerables de la societat: dependents, aturades de llarga duració, joves sense perspectiva de futur... Però la decisió de deixar sense assistència sanitària, a partir del proper 1 de setembre, les immigrants que no tinguen regularitzada la seua situació administrativa, traspassa totes les fronteres de la decència moral, produeix efectes perversos sobre els comportaments cívics i la salut pública i corromp el sentit evangèlic de la convivència.
1.- És injust i immoral que els costos de la crisi recaiguen sobre el dret fonamental a la salut.El fet que l’assistència sanitària es limite a les persones assegurades i cotitzants, tot excloent les immigrants, és l’inici d’una deriva ètica que es manifesta, també, en l’exclusió de les aturades que no tinguen actualitzada la seua demanda d’ocupació i de les majors de 26 anys que no hagen entrat en el mercat de treball. L’accés universal i igualitari a la salut és un bé de justícia que ha de ser garantit pels poders públics a tota la ciutadania i de cap manera no pot quedar condicionat per l’ètnia, la religió o la documentació.
Sol·licitem als governs –central i autonòmics– que rectifiquen allò que considerem immoral i injust
2.- Aquesta mesura és innecessària perquè l’estalvi econòmic mínim que suposa es pot assolir, sense un cost humà major, per qualsevol altre mitjà que no amenace la integritat de les persones. Per cobrir les despeses que es pretenen evitar, n’hi ha prou amb renunciar a la Fórmula 1, disminuir la despesa militar espanyola o delmar la corrupció o el frau fiscal.
D’altra banda, no creiem que la mesura prevista haja de produir cap estalvi, ja que generarà un cost econòmic superior en obligar la població exclosa de l’atenció sanitària a acudir a urgències per rebre assistència mèdica, amb la qual cosa es produirà, a més, un col·lapse en les urgències més gran del que ja existeix.
Invitem, doncs, les organitzacions socials i el conjunt de la societat a no secundar la mesura i a pressionar per tal de crear un consens social ampli.
3.- És contraproduent negar la targeta sanitària i, en conseqüència, l’atenció sanitària a uns éssers humans que isqueren dels seus països cercant mitjans de subsistència o condicions de vida millors per a les seues famílies. Aquesta mesura els estigmatitza, tot convertintlos en “bocs expiatoris” de les disfuncions del sistema sanitari, i trenca, a més a més, l’ordre constitucional, assentat sobre el reconeixement de la dignitat de tota persona.
Invitem els qui exerceixen com a professionals de la salut a acollir-se al dret a l’objecció de consciència per atendre la població més vulnerable.
4.- És antievangèlica una mesura que deixa sense cobertura, sense atenció sanitària, sense medicines i sense drets uns éssers humans simplement per mancar de permís de residència a Espanya o per patir una precarietat laboral que ells no han causat. És un atemptat a l’amor que Déu desplega sobre les persones i a la preferència que, en Crist, ha mostrat vers les més fràgils i vulnerables. El vell interrogant bíblic “on és el teu germà?” (Gn. 4,9) és la interpel·lació que s’adreça avui a la ciutadania espanyola.
Demanem a les comunitats cristianes i al conjunt de l’Església que s’ocupen a fons en la defensa del dret de la gent més empobrida.
València, 12 de maig de 2012
Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats
Grup de Rectors del Dissabte
