Personatges de l'any
Rafael Rivera
LEVANTE EMV
29.12.2016
Sí, ja ho sé, quan arriba el final de desembre i l'any s'escapa, és moment de fer recomptes, i solem fixar-nos en personatges de l'any per la seua rellevància, pels seus diners, pel seu poder. Que si el nou president dels EUA (amb tanta ombra a la seua al voltant), que si un líder que ha mort, que si un Premi Nobel inesperat, que si el número u de la llista de no sé què, tots ells mereixedors, sens dubte, del reconeixement col·lectiu o de disposar d'una rajola personalitzada en el passeig de la glòria.
Però hi ha altres personatges, anònims que més que individus són col·lectius, i que criden la nostra consciència amb insistència mentre nosaltres brindem per una vida millor i uns desitjos repetits.
Les dones, per a mi, són les personatges de l'any, de la dècada, del món contemporani. Aquelles que ens porten a la vida, de les quals diem que ens enamorem, però després maltractem fins a la mort cada dia, amb gestos, paraules, actituds i punyals. Sense explicació alguna, passem de ser companys, amants, marits, a convertim en el seu enemic més cruel.
 |
| http://xarxadonesmarinaalta.blogspot.com.es/2016_01_01_archive.html |
És el reflex d'una societat confusa que entén per amor aquell que no ho és, i que és capaç d'assassinar abans de reconéixer el valor de la vida, i el dret a l'autonomia total. El recompte d'assassinats és un pes enorme sobre la convivència col·lectiva que resulta insuportable.
A més, qualsevol situació humana extrema s'agreuja en afegir la condició de dona; la marginació, la pobresa, els processos d'immigració, els refugiats, els salts de les tanques, les travessies mortals, totes rebutjables i impossibles d'oblidar, multipliquen la seua gravetat si parlem de dones perquè tenen riscos afegits. Passen els anys, passa la vida i el mateix que una treballadora guanya menys que un treballador, una refugiada patix més que un refugiat. Difícil de digerir.
Per açò, el brindis del dia 31 ho demane per a elles. Per tot això que ens unix i ens fa iguals, pels afectes simètrics, pels drets equilibrats, per la igualtat real d'una vegada, pel respecte, i perquè les xifres esgarrifoses tendixen a zero, cada any, cada mes, cada minut.
Chin, chin.
 |
| http://www.dival.es/sites/default/files/normalitzacio/images/Targeta_Nadal_cap_d'any.jpg |
