RESPONSABILIDAD

Los artículos firmados expresan exclusivamente la opinión de sus autores.

dimecres, 28 de novembre del 2018

Portaceli (Francesc Jover)

Autor: Francesc Jover. Enviat a Nihil Obstat el 26 de novembre de 2018



Acabe de conéixer un altra presó que el règim franquista va instal·lar provisionalment al municipi de Serra en un edifici que estaven construït per ser hospital antituberculós: Portaceli. Ho he pogut veure a traves d’un llibre que m’acaben de regalar en el meu recent aniversari. Cada volta més, naixen per tot arreu del País Valencià associacions dedicades a recuperar la memòria històrica; la qual cosa ens demostra que la societat està més conscienciada i ha arribat l’hora d’aprofundir seriosament en aquest tema. A més, moltes de les mencionades associacions elaboren treballs acadèmics historiogràfics que van descobrint-nos èpoques molt fosques del segle XX, amb l’objectiu de difondre la nostra història més recent.  
En aquest cas, es tracta d’una publicació que ha fet l’entitat valenciana Associació Stanbrook, (Centre d’Estudis i Documentació de la Memòria Republicana). Un llibre que porta per títol El Camp de Concentració de Portaceli (1939-1942) i del que vull fer un xicotet comentari. La publicació va veure la llum fa menys d’un any commemorant el 75 aniversari del tancament de la presó. El treball és de diferents autors que han estat coordinats pel company Rafael Arnal; un antic lluitador valencià per la llibertat i la democràcia i que a més és el secretari de l’Stanbrook. El llibre parla del camp de concentració de Portaceli, un lloc repressiu molt poc conegut pels valencians possiblement perquè sols va tindre una curta vida que no va arribar a tres anys; precisament una de les èpoques del franquisme més amagades. Portaceli, fou un dels 190 camps de concentració que van haver-hi escampats per tot l’estat espanyol al llarg de 1939 a 1947. Portaceli, lloc situat a la Serra Calderona fou improvisat ràpidament a un edifici en construcció que havia de ser hospital fundat pel doctor Moliner.
L’origen d’aquest camp naix a finals de març de 1939 al port d’Alacant, quan milers i milers de republicans vençuts que no pogueren ser evacuats foren capturats sense llocs suficients per internar-los. Foren 20.000 republicans agafats en el parany del port d’Alacant i duts a descampats a l’aire lliure els Ametllers i Albatera a Alacant. Es tractava de dur-los a un lloc on foren identificats un per un i enviar-los tot seguit, segons el sentit de justícia que tenia el general Franco, al paredó d’afusellament, a la presó o al carrer si és que podien presentar els adequats avals. Si el camp dels Ametllers i Albatera fou «un lloc de pas» com diu el professor Santacreu, Portaceli sembla que fou el segon pas.
D'aquests camps d’Alacant es calcula que passaren a Portaceli en diferents partides fins a 16.000, arribant a conviure tots a l’hora 6.000 presoners. Els autors del llibre van mostrant-nos a traves d’entrevistes fetes a sobrevivents inqüestionables detalls infrahumans. Per cert, alguns dels relats que conten diuen que les habitacions convertides en cel·les eren de reduïts metres, que no tenien finestres i que en cada una hi havia entre 20 i 30 persones. El més greu és que tots els dies al fer-se de dia sempre trobaven algú que no va sobreviure la nit. Són testimonis que posen la carn de gallina. Hi ha un relat impressionant del farmacèutic Lluís Marcó i Dachs, membre que fou de l’equip sanitari que va organitzar l’intern metge Peset Aleixandre a Portaceli.
Sembla ser que aquest centre fou el primer any un camp militaritzat sota la direcció de l’exercit, després va passar a ser presó judicial fins a finals de 1942 que fou clausurat i rehabilitat per a hospital antituberculós com havia sigut abans. Tot esta relatat fil per randa pels autors que a més, va acompanyat de gran quantitat de reveladors documents que ho confirmen. Dissortadament lamenten els autors que no han estat localitzats molts documents amb dades, sobretot, de llistes i de moviments d’entrada i eixida.
Per aquells que estan interessats en conéixer tots i qualsevol racó de la història dels anys 30 i 40 del segle passat, és un important llibre. A més a més, la publicació ha estat completada per un audiovisual que mostra dades inèdites del qui fou rector de la Universitat de València, Peset Aleixandre. Documental que passen en cada presentació del llibre que fan per pobles i ciutats. 
Francesc Jover 

dimecres, 21 de novembre del 2018

Nova entitat sociocultural a Cocentaina (Autor: Francesc Jover


Autor: Francesc Jover, enviat a Nihil Obstat el 18 de novembre de 2018
Dates de recepció: 20 nov.2018, 17:21 (hace 1 dia)

  
Una colla de persones independents o pertanyents a grups sindicals, polítics o culturals, ha decidit crear una nova entitat sociocultural per a la recuperació de la memòria històrica i democràtica. En aquesta finalitat fa uns mesos que estan reunint-se per intercanviar objectius i maneres d’enfocar el camí a seguir. Han començat a fer diferents activitats relacionades en el tema. També han obert contacte amb la Universitat d’Alacant, mitjançant la càtedra de Memòria Històrica i Democràtica i la Seu Universitària Local; així mateix com la Corporació Municipal i altres entitats culturals del poble. Darrerament han elaborat uns estatuts per tal de donar-li entitat jurídica, els quals, una volta han aprovat en assemblea iniciaran el tràmit corresponent en la Generalitat Valenciana per a la seva aprovació. Després d’haver-ho posat a debat la nova entitat es denomina: Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina.
L’objectiu de la nova entitat és ben clar i concret, que de manera extractada podria resumir: reinterpretar la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista amb rigor historiogràfic; recuperar els  expedients de totes les víctimes que hi van haver; enaltir la dignitat que els fou furtada i finalment publicar-ho de manera didàctica pels mitjans d’informació.
El grup naix amb la convicció unànime d’estar vivint una democràcia formal -de més de quaranta anys- sense que els fets dels anys 30, 40, 50, etc. hagen estat suficientment explicats i rehabilitades totalment la dignitat de les víctimes. Després d’aquell drama, no pot haver-hi una societat plenament normalitzada si hi ha alguna actitud ideològica que puga tergiversar, manipular o ocultar la història.
Podem pensar que desprès de tant de temps els interessos partidistes han deixat de ser un obstacle i les noves generacions  poden abordar els fets històrics amb més perspectiva. Una cosa és ben certa; em deixat passar molt de temps on haguérem pogut recopilar testimonis molt valuosos dels que foren protagonistes. Tot i així en queden alguns i se’n poden recopilar molts més.
Per això és imprescindible acceptar per part de tots el reconeixement d’haver vulnerat des de l’aparell de l’Estat els drets humans. Actualment, mai més podem justificar determinades actituds repressives que no han anat més enllà de la venjança. Cal acceptar l’indigne menyspreu i oblit que han patit els vençuts de la Guerra Civil i la manca d’un homenatge que mai s’ha fet. Mai pot haver-hi una convivència democràtica si no estudiem a fons els errors i els encerts dels que intentaren construir una societat més justa, igualitària i pacífica en una època de la història plena de convulsions.
Finalment volem felicitar aquesta iniciativa i fer una crida perquè l’associació tinga llarga vida; perquè ajude a la societat a perdre passades pors i per a que totes i tots els ciutadans de Cocentaina i el Comtat tinguen l'oportunitat de aportar -si volen- casos de víctimes familiars que mai han sabut entendre perquè foren tan maltractats. Cal dir també que necessiten la col·laboració de joves i adults, totes i tots que, apart de la seva participació (que està oberta a tothom) aporten dades, fotografies i documents que ajuden a estudiar cas per cas.
Francesc Jover