Amic Enrique, t'envie un article que demà em publicarà LA VEU i l'enllaç per si vols entrar al diari o creus poder inserir en la vostra revista.
Salut i bona senda.
Entre sorpreses, alegries i alguna decepció, poques, hem anat (encara estem) digerint el resultat de les eleccions del 24M. Personalment he de dir que no hem arribat a la cresta òptima del que volem, però, al mig de tanta obscuritat, mediocritat i bandolers, podem donar-nos per satisfets. Per ben satisfets. Hem tirat fora els corruptes, i els que ho han tolerat de la Generalitat Valenciana i de les ciutats més importants del País Valencià. Això fa pocs anys era un somni. La decepció, si és que em tenim alguna, és que els que han malbaratat el nostre País encara troben motius per dir que han guanyat les eleccions. Però això entra dins del seu tarannà cínic, vell i obsolet d'entendre la política, una política de volantiners verbals molt allunyats del que pensa i viu la gent.
Mirant els gràfics de resultat de les eleccions a les grans ciutats, he pogut tornar a comprovar a qui vota la gent dels diferents districtes de les ciutats. És simptomàtic. Quan més cèntrics, més o menys luxosos, són els habitatges dels que viuen, més s'aboquen per votar la dreta rància i coenta que tants errors ha comés. Tal i com anem allunyant-nos del centre cap a les perifèries de les ciutats, el veïnat s'acosta més per votar partits esquerrans. Això és un fet general. ¿Vol dir açò que les persones benestants donen suport a la dreta que defèn els seus interessos? Clar que sí. ¿És tant nombrosa eixa classe social, mitjana-alta, per traure encara els resultats que ha tret? Això no està tan clar. Però la pregunta la teniu contestada en els milers i milers de persones que viuen a l'últim del Raval i voten –i han votat– els pepes. No té gens de sentit comú ni de lògica, però ells sabran per què ho fan. Per això diu el Xavi Castillo que no li eixien els comptes. Són fenòmens sociològics que no entenc.
Però estic desviant-me del que volia dir. En qualsevol ca, el passat diumenge es va iniciar una altra època, un altre temps una nova etapa sociopolítica que s'ha d'abordar ben conscients. Ho va dir Mònica Oltra: no llevarem uns per posar els altres. La cosa és molt més seriosa i, per això, hem d'optar per un nou tarannà de fer política. Volem deixar al darrere aquella societat d’una transició mal feta que arrastrava molts defectes del franquisme, on a part de dictadura hi havia corrupció, nepotisme, prepotència, fraus fiscals i tolerància als poders polítics i financers. D'ençà la democràcia hi ha hagut diferents intents de canvis per diferents partits i líders, però el canvi sempre ha sigut de persones, mai no s'ha arribat al fons de la qüestió amb un altre estil de governar.
Els darrers símptomes d'aquell estil potser haja sigut durant la campanya electoral que ha estat una mica carregada de crispació. Queden seqüeles residuals en algunes formacions, com la que representa l'Esperanza Aguirre, que vol estacar el clau per la cabota amb pactes contranatura per tal d'aconseguir el poder. Un desig que, segons especialistes (no jo), és patològic. Però ha arribat el moment de dir prou i soterrar tot d'una aquell vell i obsolet estil. La societat és plural i diversa com les formacions polítiques que han tret representants. Pense que cal negociar per governar, sumant propostes, entenent-se, consensuant; tenint present que qualsevol consens ha d’anar a favor de la societat més desvalguda. Res no canviarà si les polítiques fraccionades van cercant un escó per manar, o els interessos de partit, o la promoció personal dels polítics. És hora de renúncies pel bé del poble valencià i de les persones, especialment les que més malament ho estan passant i les que més ho necessiten. Però, especialment cal una nova actitud oberta i accessible de polítics que renuncien a cotxes oficials i assessors per col·locar correligionaris, parents i amics. Cal un nou tarannà de gestor públic que s'acoste al poble sense cap fals i empallegós protocol. Qualsevol altre estil que no s'aprope al poble, en el llenguatge del poble, i solucionant els problemes del poble, no té garantit l'èxit en aquesta nova etapa que hem encetat. Els que esteu a l'oposició i els que governeu, esteu al servici de la gent. Ha de ser la gent el vostre objectiu; la gent que us ha votat i els qui no. S'han acabat targetes, dietes, cobrar exagerades quantitats per reunions que du intrínsec el vostre càrrec. Sóc conscient que el que es dedica a la política ha d'estar retribuït, però, atenció a la “retribució digna” perquè la dignitat és una altra cosa. S'han acabat els “guetos”, els privilegis, governar pel món financer.
Potser alguns diguen que açò és molt fàcil de dir però no de fer. No serà fàcil, m’ho imagine; mireu el que va durar un tripartit que va haver-hi a Alcoi durant la legislatura que ara acaba. Esteu per negociar, cedir, descartar interessos privats, per bolcar-se a l'atenció dels més febles i allò que més convé als ciutadans desprès de consultar-los. Caldrà superar les dificultats, i si des de fora hi ha pressions per interessos econòmics feu-ho públic, volem saber-ho per donar-vos suport i fer front tots plegats.
De moment ja he vist en aquestes mateixes pàgines alguns entrebancs que van sorgint. En sortiran molts més perquè no serà gens fàcil, però potser siga més convenient passar a l'oposició que tindre massa pressa per agafar la Generalitat. Els nacionalistes valencians, o si voleu, simplement els valencianistes, ens ha costat molts anys arribar on estem, i ara cal ser valents i decidits, però amb molt de seny i la corresponent prudència.
