Francesc Jover per al Nihil Obstat. Enviat el 30 d’agost de 2017
Fa dues setmanes que tots els mitjans d’informació i manifestacions verbals dels polítics en fan esmorzar, dinar i sopar amb el terrorisme gihadista. No se qui de tots amb més vehemència vol fer-nos creure que no hem de tindre por i hem d’unir-nos tots per fer-los front. De quina manera? Per començar diré que jo tinc molta por i he de pensar-me molt seriosament amb qui he d’unir-me per combatre el terrorisme. De tots els terrorismes; també el que executen els estats, el del poder mediàtic dubtós i del poder fàctic neoliberal que domina el món.
Els «parias» de la terra; els que a través de la història hem patit tota mena de terrorisme; els que sempre ens han utilitzat com a força de treball a canvi d’unes xicotetes molles i molts ossos; els que hem posat la papereta a les urnes perquè continue el sistema putrefacte; els que hem aguantat tota mena de mentides dels que ostenten diferents poders fàctics; els milers i milers d'immigrants que fugen de la fam, la guerra i la misèria; i tots aquells que vosaltres podeu afegir, no hem de demostrar que estem radicalment contra el terrorisme. No cal que ens ho feu jurar. Mols altres no poden dir el mateix encara que se’ls donen de víctimes i ens demanen que es solidaritzem. Nosaltres ens solidaritzem amb les víctimes innocents, no en aquells altres que cínicament es fan les víctimes.
Per altra banda, els mateixos que volen fer-nos creure la seva gran preocupació pel terrorisme gihadista i l’esforç que està fent la policia espanyola per desarticular-lo, boicotegen el treball del mossos catalans ocultant-los informació. No coneixen la vergonya ni saben que és la decència.
Voldríem saber què és el que ha motivat el terrorisme internacional gihadista que tant vos espanta i que no se perquè crec que alguns de vosaltres és -si més no- coresponsable. Així com el terrorisme masclista hi han estudis fets de quines són les causes, això del terrorisme islamista, on per cert els més perjudicats és el poble musulmà, no sabem d’una manera clara i concreta perquè i com ha nascut. Ho dic per mi que no tinc ni punyetera idea. Potser siguen diferents motius amb molta complexitat que no capte, però si que podria fer-se un estudi autocrític en compte de criminalitzar-ho amb eixa actitud victimista.
Es per això que no em sent solidari en la manifestació de Barcelona perquè no tinc res en comú en el govern d’Espanya ni en el Cap d’Estat que convocaren la manifestació i l’encapçalaven. No tinc res contra aquelles persones que van creure que sumant-se a la protesta d’aqueixa manera demostraven rebuig al terror i solidaritat amb les víctimes, però pense que hi havia molt de fariseisme en la convocatòria en la que no comulgue.
Per altra banda, s’està utilitzant descaradament el mig milió d’assistents com un exemple de democràcia, com un rebuig col·lectiu al terrorisme i com un exemple d’unitat. I això ho fan els mateixos que infravaloren l’assistència d’un milió de persones a la diada de l’11 de setembre demanant un referèndum. No pot haver-hi una incoherència més gran.
Ho sent, però em costa molt d’entendre. Quanta raó tenia el Raimon: Nosaltres no som d’eixe món.
Francesc Jover
