RESPONSABILIDAD

Los artículos firmados expresan exclusivamente la opinión de sus autores.

dilluns, 4 de juliol del 2016

Un cas de reconeixement.Autor: Francesc Jover

Autor: Francesc Jover enviat al Nihil Obstat el 3 de juliol de 2016


Cabussar-se per l'època fosca i emboirada de la postguerra 1936-1939 a traves de documents, siguen de text o gràfics, causa sensacions emocionals que són difícils de transmetre. Almenys és el que em passa a mi. Concretament vull referir-me a documents fets a la presó per interns republicans que parlen de coses greus, transcendentals, amb usant un llenguatge planer, normal, que ens fa veure la tranquil·litat del que ho escriu com si res no passara. Es el cas de diferents cartes que he vist fetes des de la presó pel qui estava esperant un indult o que l'afusellaren. Inclòs el text d'aquells que estan a l'últim moment i s'acomiaden dels seus volguts parents i amics no em sembla detectar un estat d'ànims incontrolat. Ho fan com si el cas i la situació que es troben fora la cosa més habitual del món. Em dona la impressió que mantenien una excepcional serenitat i estaven esforçant-se en transmetre-la als destinataris. Encara que a voltes també pense que realment estaven tranquils i no feien cap d’esforç perquè transmetien el que passava, o el que anava a passar, segons el estat emocional que tenien, és a dir, com si foren situacions corrents i naturals.

Montava president

És el cas d'una carta que envia el presoner Vicent Soriano Moltó a un company poc abans d'emportar-se'l de la cel·la de la presó d'Alacant per afusellar-lo. Ho fa per conducte d'un company de la mateixa cel·la per entregar-lo a un altre intern també de la presó d'Alacant anomenat Francesc Montava Olcina, tots dos habitants de Cocentaina i membres del PSOE. El text parla d'una cartera amb unes fotos i 43 pessetes perquè ho faça arribar a la muller d'aquell. Sorprèn l'estalvi de paraules i l'ús de les estrictament necessàries pel que vol dir. A més, acaba amb un parc “Adios” ple d'imaginaris suggeriments. L'escrit no porta data però tot fa pensar que seria hores abans d'afusellar a Vicent el dia 5 d'abril de 1941.


Francesc Montava Olcina, que fou president de l’Agrupació Socialista de Cocentaina era natural de Muro de l'Alcoi. Es va casar en una dona de Cocentaina i va anar voluntari a la guerra, on mitjançant uns cursos va arribar a graduar-se de sergent, cosa que per aquest motiu va ser condemnat a dotze anys de presó. Vicent Soriano, també socialista de Cocentaina, fou condemnat a mort i va encomanar fer arribar les seves pertinences de butxaca a la seva dona. Montava va eixir en llibertat condicional tot i que fou desterrat a més de 100 quilòmetres del seu domicili familiar, per la qual cosa va anar a viure a la ciutat de València. Vaig poder comprovar la seva graduació de suboficial de l'exèrcit republicà en un llistat del Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional de 24 de gener de 1938 editat a Barcelona. Montava va morir el 1992 quan tenia 87 anys, cosa que el va fer gaudir durant més de 10 anys el reconeixement públic de suboficial. Ací em ve a la memòria el que deia ma mare: “els pobres es conformem en no res”. En la documentació que em va facilitar la seva filla, a part de la carta que he mencionat, també hi havia el carnet de militar que he de confessar la meva sorpresa perquè és l'únic reconeixement que m'he trobat en centenars de documents que tinc escorcollats.
 
Acomiadament de Vicent

Quant a Vicent Soriano Moltó, també tinc la còpia d'una carta d'acomiadament dirigida a la família amb paraules precises, concretes, plenes d'humanitat, on demostra un estat anímic fort i sobreeixit de pau. Tot i que alguna paraula no va agradar a la censura i la van deixar quasi il·legible.  Més, hi ha un aspecte de la carta que necessita un comentari per arrodonir-la. Quan Vicent demana a la dona Balbina que done les gràcies a José Peres Reig, he d'aclarir que aquest home fou l'empresari de la fàbrica de sabates on Vicent treballava d'encarregat i a l'època revolucionària va ocupar el càrrec de cap de Comitè d'Empresa; fou el que va donar a Vicent les claus de la fàbrica dient-li “que tingueu sort”; fou el que no es cansava de repetir l'any 1939, que recuperà l'empresa en molt millors condicions que la va deixar; fou el que intentà que se li fera a Vicent en el judici una defensa justa; fou el que en combinació amb el capella de la presó d'Alacant, pare Vendrell, es va assabentar de l'afusellament i portà a la muller urgentment amb el seu automòbil perquè poguera acomiadar-se del marit. Van arribar tard, tot i que la dona va poder abraçar el cadàver i torcar-li la sang de la cara amb un mocador que el va guardar tota la seva vida. Fou el que, mentre va estar Vicent empresonat, i fins la fallida de l'empresa a finals dels anys 40 del segle passat, la viuda va rebre el sou com si Vicent estigués treballant. Aquest és el perfil de José Peres Reig.

Carta a Montava

Si les persones són reconegudes pels seus fets, no cap dubte que aquest empresari va demostrar un tarannà burgès i humà que no he conegut altres casos en el camp empresarial o en altres camps del País Valencià. No negue que puguen haver-ne.
Sóc de l'opinió que són els historiadors qui han d'estudiar i interpretar el passat mitjançant documents arxivístics de tota mena, però, pense que també la gent del carrer podem fer exercicis d'interpretació encara que fos únicament per exercitar la higiene mental.

 Carnet de Francisco Montava

Francesc Jover

diumenge, 3 de juliol del 2016

Visita guiada a l'exposició sobre Sor Isabel de Villena (I)

Desde hace años (por lo menos 20) un grupo de personas nos reunimos a almorzar un día a la semana. Allí, además de disfrutar del convivium, “arreglamos el mundo y la Iglesia” y planeamos actividades. La última ha sido la visita guiada a la exposición sobre Sor Isabel de Villena.

ANTECEDENTS (20/06/16)
-    JOAN LLOPIS PASTOR: Bon dia, Hem fet una reserva de visita guiada amb les següents dades: Activitat: Visita guiada expo. “Sor Isabel de Villena”. Dia: 28 de juny, dimarts. Hora: 12h Durada aproximada: 60’. Grup: 0-10 particulars. Contacte: Joan Llopis Pastor En cas de qualsevol variació sobre aquestes dades, o de no poder assistir, agrairem que ens ho facen saber el més aviat possible. Ben cordialment,   Pilar Pérez Pacheco Coordinadora Visites Guiades Universitat de València 963864922..
-    JOAN: Heu de confirmar. Si no hi ha quòrum (6 o 7) divendres renunciararem. Jo sí,  clar. 

- JOAN: 7, número bíblic de perfecció. Ja està clar. Monzo, Porcar, Aguilar, Herrero, Ovidio, Ascen i jo


VISITA  (28/06/16)
-    Enrique HERRERO MORANTM'agradaria entendre, ja que no he pogut estar en la visita, perquè Isabel de V. és tan gran, però fugint d'egoismes propose un o diversos articles o cròniques donant les visions personals. Eixa, crec joés una de les finalitats de N.O.
-    JOSÉ MARIA MONZÓ: Ha sido una visita cultural de muchos quilates. 
-    OVIDIO FUENTES: Os recuerdo que De Vita C. está en internet 
-    Enrique: Gracias por recordarlo, pero yo lo que quiero es saber en qué se basa su importancia: pionera en valenciano, teóloga, mística, noble etc. Además, si escribierais algo supongo que habrá diálogo ¿no? Personalmente intentaré ir a ver la exposición, aunque no sea guiada. 

COMENTARIOS EN EL BLOG  (29 y 30/06 +01/07/16)

-    JOAN: La visita a l’exposició de Sor Isabel de Villenava, en la Nau, del passat dimarts 28, va ser una experiència emotiva, profitosa, guiada per una experta admirable, coneixedora del personatge i que s’estima el que fa, dotada d’una parla admirable i senzilla del dolç valencià. Va ser un xicotet recorregut de cinquanta metres per una sala de la biblioteca universitaria d’apenes 20 o 30 metres quadrats, però un recorregut d’una gran intensitat, admirant-nos i emocionant-nos en el passeig pels diferents incunables de fa cinc-cents anys i per les explicacions adients de la guia, així com per les preguntes de tan savi públic.
 La figura de Sor Isabel de Villena impressiona per triomfar intellectualment i literàriament  en un món on la dona està minusvalorada i, d’altra banda, un món en què no teneºn drets els fills il.legítims, i ella és bastarda. Tot un prodigi.
 Hem quedat amb Adela, la guia, per a visitar el monestir-convent de la Trinitat, on Sor Isabel fou abadessa, el pròxim dimarts dia 5, a les 11,30 h, estant a eixa hora a les portes del convent. Podem esmorzar en algun bar propet a les 10h,[…]si no ne sabem algun prèviament.
-    JOSÉ MARIA : Todo lo que dices fue así. Pera mi fue un descubrimiento cultural de mucho contenido histórico e incluso emotivo. .
 - OVIDIO: Esta mañana, previsoramente he visitado la calle Alboraya y he localizado dos bares a la derecha, después de la + roja. Puede ser el  primero y en la calle, a las 10. 
- JOAN: Ovidio ets previsor i servicial. Gràcies. Això de la + roja pensava que era la selecció, ara caic que es tracta de la Creu Roja. . 
- ENRIQUE ¿Os parece bien que "mutatis mutandis" convierta la "conversación" sobre Isabel V. en una especie de mesa redonda en el blog. Quien no esté de acuerdo "que hable ahora o..." . 
- ANTONIO SIGNES: La visita de l'expossicio va ser cultural, intelectual, histórico, literato, pero com podeu dir emotiu si faltaba Teresa..? 
- ‪JOSELUIS PORCAR : Adela, la chica guía y conductriz mostraba el camino ascendente por una escalera monumental. JIgnacio, autem, por ascensor. I accedimos a una sala de la biblioteca de cuyo nombre no me acuerdo, mas sí de un helor que me pinchaba la piel. Qué frío virgen santa!!!!
En las paredes unas armariadas había rebosantes de libros de esos apellidados mamotretos. Y alineadas en doble fila unas a modo de mesas o expositores con techos de cristal. En ellas mostrábanse, oh deliciosa mirada!!, los textos manuscritos o impresos (desde Maguncia arribaron a Valencia los maestros artesanos...) del contexto vivo de Isabel l'abadessa del convent de clarises de la Trinitat.
Bonaventura, Tomás de Kempis, Lluís Vives, Ausias March, Joanot Martorell (agradaría consignar-los tots, i no puc Xè!, el cervell claudica i no trobe manyà que me'l repare).
I aquí acaba aquesta entrega. 


Imatge enviada per Joan Llopis Pastor

- JOSÉ MARIA : No sabía que era de Santa Clara. La amiga de Francisco. 
 - JOSÉ MARIA Me refiero a Sor Isabel de Villena. 



Imatges enviades per Joan Llopis Pastor (30/6)

- JOAN: Ja s'ha acabat el fullet. Ara a vore si el podeu llegir (qui vulga, és clar). És un bon resum. Bon profit. 

- JOSÉ MARIA : Estoy trabajando
 sobre la película de Francisco juglar de Dios y hay un episodio bellísimo sobre la visita de Clara a Francisco. 


Imatge enviada per Ovidio FUENTES (30/6)

OVIDIOEs una buena interpretación de Fco
-- JOSÉ MARIA Tengo el libro. 
- JOAN:  Per cert, Santa Clara era germana, no amiga de Francisco, si no estic equivocat 
- OVIDIO: Vita Christi : Villena, Isabel de, 1430-1490 : Free Download & Streaming : Internet Archive 
https://archive.org/details/vitachristi02vill
- OVIDIO: Miriam Criado dice: 
Imatge enviada per Ovidio FUENTES (1/7)




OVIDIO:: La Virgen según I de Villena no se somete a Dios. Visión feminista de la teología.
 - JOSÉ MARIA: Si señor y con todas sus consecuencias. No olvidemos que Isabel es una bastarda. Que poderío!!!
- JOAN: Sobre Isabel de Villena, és impactant (com es diu en la introducció fotografiada):  
1) que convertira el seu monestir, regit per una dona, en un centre de cultura i prestigi, amb una puixança social, artística i intel·lectual. 
2) la Vita Christi va assolir més èxit editorial que el Tirant lo Blanc.
- JOAN: Enviat per Ovidio:  
 I. VILLENA: "En vez de mostrar la evolución de Magdalena de ser una mujer pecadora/sexualmente activa y, por lo tanto, inferior a convertirse en una mujer sin tacha/casta, Sor Isabel nos presenta a Magdalena como una mujer que es simplemente víctima de habladurías. Una vez más Isabel de Villena  se niega a mostrar rangos o escalafones de superioridad o inferioridad entre las mujeres."Del art de Myriam Criado 
- OVIDIO: Ahora comprendo el afán de I. La Católica en editar el libro 
 - ‪ JOSÉ MARIA : Y lo que desconocemos del momento. PeNsar en la Inquisición sobre toda esta materia de la mujer..


SOR ISABEL DE VILLENA
Primera escriptora en valencià

VIDA DE SOR ISABEL DE VILLENA (1430-1490)

EL MONESTIR DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT EN LA HISTÒRIA


ELS LITERATS I SOR ISABEL DE VILLENA

OBRA DE SOR ISABEL DE VILLENA

DONES I CULTURA EN LA HISTÒRIA