EL 60 ANIVERSARI DE LA
REVISTA "EL CIERVO"
I ALTRES COMMEMORACIONS.
Al llarg de l'any 2012
es commemoren diversos esdeveniments.
D'entrada, és el 75
aniversari de la signatura de la Carta Col·lectiva de l'Episcopat espanyol al
món. Josep Miquel Bausset ens ho va
recordar amb l'article publicat al diari Levante, el dia 1 de juliol. Amb
motiu de la Guerra d'Espanya, i a instàncies del general Franco, el cardenal
Isidre Gomà va redactar la Carta Col·lectiva de l'Episcopat, que no fou signada
per tots els bisbes, i que va significar una prova més de la unió de l'església
i el règim dictatorial i feixista de Franco.
Al mateix temps és el 50 aniversari de la
celebració del Concili Vaticà II. Honori
Pascual, sota el títol dels "silencis eixordadors de l'església", ens
ho va recordar amb l'article publicat en el Levante del dia 25 de gener d'aquest any: http://www.levante-emv.com/opinion/2012/01/25/silencis-eixordadors-lesglesia/875519.html. El Concili Vaticà II
va ser anunciat pel papa Joan XXIII durant el mes de gener de 1959 i va ser
inaugurat solemnement el dia 11 d’octubre de 1962.
 |
Medalla Identificación Participantes |
També
es commemora el 50 aniversari del Contuberni de Munic. El
6 de juny de 1962 es va projectar l'Espanya europeista en una reunió de
l'oposició no comunista a Franco, on foren presents, entre d'altres, Salvador
de Madariaga, Rodolfo Llopis, José Maria Gil Robles, Dionisio Ridruejo, Vicent
Ventura. Era la mostra més evident del sorgiment d'una nova consciència contra
la dictadura. Aquest fet va demostrar un més dels avisos que ens anunciaren una
transició que estava per vindre.
A més a més, és el 50
aniversari de la Publicació de "Nosaltres els Valencians" de Joan
Fuster. La seua aparició, curiosament a l'Editorial Edicions 62, fou un punt
decisiu en la història política del País Valencià perquè va fer una anàlisi
molt completa sobre la nostra societat.
Tal com hem vist, l'any
62 fou un període de temps molt especial. De fet va significar un punt d'inflexió en la societat,
tant a nivell social com a nivell polític. Són un anys en els quals s’experimenta
un fort desenvolupament econòmic que porta a grans canvis estructurals. Les
grans transformacions econòmiques que va viure la societat des de l'inici dels
anys 60 van alterar profundament els
modus vivendi tant del País Valencià, com de l’Estat espanyol.
A principi dels 50,
encara no es vivia aquesta efervescència. Eren uns temps molts difícils. No obstant
això, sota la dictadura feixista sorgia una nova generació nascuda després de
la Guerra Civil, amb moltes inquietuds i amb una consciència més predisposada
per a lluitar contra la dictadura. El franquisme
es movia en una dinàmica de canvis de forces. La necessitat d'adaptar-se al nou
escenari internacional va fer que el Cabdill cedira importants espais als
representants d'un catolicisme que es mostrava partidari d'entrar en la
política. En 1951 quan Joaquin Ruiz Giménez arriba al ministeri d'Educació, va
impulsar tot un procés de renovació i d'adaptació al món que s'havia conformat
després de la Segona Guerra Mundial. Una vegada més l'església li va donar un
bon suport al règim perquè aquest poguera continuar fruint dels seus
privilegis. Una església -no hem d'oblidar-ho- completament nacionalcatòlica
que ho vertebrava tot.
60 aniversari de "El Ciervo"
Nosaltres avui volem
recordar més àmpliament un altre esdeveniment, el 60 aniversari de la
publicació de la revista "El Ciervo",
que va sortir en aquest context polític i social, una publicació que vam conèixer
al Seminari i que donàvem una ullada i llegíem amb molt d'interès.
Aquesta revista va
representar una fita, un punt decisiu molt capdavanter en el món intel·lectual
catòlic. Estava escrita íntegrament en castellà i dirigida pels germans
Llorenç, Joan i Joaquin Gomis, i també per Roser Bofill. La publicació tenia
continguts de religió, política i cultura.
L'any 52 també va ser l'any del Congrés
Eucarístic Internacional a Barcelona, que fou la gran obra del bisbe Modrego, i
va representar una gran mobilització de tots els segments de la societat
catalana, en un moment històric en què l'església tenia el control de la
societat i en el qual la mobilització religiosa també tenia un segell cultural
i polític.
Amb l'obertura que va
representar el Congrés Eucarístic comença a canviar la situació. Es van establir
contactes amb els teòlegs europeus i alhora es feren traduccions dels seus
escrits. Aquesta situació va propiciar que aparegueren ciutadans que
reflexionaven sobre l'església i el moment històric.
 |
número 736
Julio-Agosto 2012 |
Als redactors els
guiava un esperit de religiositat més evangèlica, molt llunyana del nacionalcatolicisme. La
revista representa el compromís de renovació més avançat i d'enfrontament amb
el franquisme. Aquesta publicació va suposar una finestra oberta al pensament
europeu i nacional, optant contínuament per la renovació i la reconciliació. A
través de les seues pàgines, es podien conèixer intel·lectuals i pensadors de
molta talla, com a Péguy, Bernanos, Maritain, Mounier, etc. Pel que fa a nivell
nacional, escrivien també José Luis López Aranguren, Alfonso Comín, Laín
Entralgo, el padre Llanos, Miguel Fernández Ordóñez, i molts altres
intel·lectuals interessats en noves aportacions tant religioses com socials.
En una entrevista que
li feren a Roser Bofill, impulsora de la revista i companya de redacció i esposa de Llorenç
Gomis -la Vanguardia 9 de juliol de 2011-, deia que el problema que tenien era
que havien de passar dues censures, per una banda la franquista, i per l'altra,
l'eclesiàstica. A més a més, això ens confessava, que l'obertura del Vaticà II
els havia confirmat que anaven pel bon camí i que la Transició era el triomf de
tot allò que s'havien compromès a defensar durant tants anys.
Comptat i debatut,
podem acabar dient que va ser una revista feta des del catolicisme progressista,
ecumènic i demòcrata, tan crítica amb el franquisme com oberta a les influències exteriors.
Vicent Cremades.
Setembre 2012.
(Publicado en la edición impresa del nº 51 de NIHIL OBSTAT)
