Amic Enrique, t'envie un article d'opinió sobre el tema de la cimera sobre pederàstia que actualment estan celebrant al Vaticà.
Segur que no utilitze arguments suficientments solits que podrien fer altres.
Cadascú té les seves pròpies limitacions.
Una abraçada extensiva a tots.
Salut.
P. D. T'envie també una imatge coneguda per si la creus il·lustrativa. Val.
Durant
aquesta setmana hem vist com al Vaticà es celebra per primera vegada una cimera
per tractar el greu problema que hi ha en l’Església referent a l’abús sexual
que han fet els clergues a xiquets i xiquetes. El tema fa molta pudor i feia
temps que s’havia d’haver abordat. Darrerament els escàndols han estat
desorbitats i mai s’havia fet públic com ara una reunió per tractar aquest tema
a alt nivell. Tant alt, que és el propi cap de l’Església Catòlica qui ho ha
convocat i presidit. Sempre que s’ha tractat aquest tema ha sigut de manera
superficial, mirant cap un altre costat o acusant els clergues cínicament a les
víctimes d’esser els provocadors del pecat. Quan les denuncies han arribat molt
alt, és la jerarquia qui ho ha tapat intentant fer callar les agressions
oferint-los diners a canvi de tirar terra a l’assumpte. No sempre ho han aconseguit,
però s’ha demostrant que era una pràctica habitual que s’utilitzava per tancar
la boca a les víctimes. Benvinguda la decisió d’agafar el bou per les banyes.
Tot i així volem ser crítics.
La
primera reacció de l’episcopat espanyol ha sigut desmarcar-se del problema
dient que la pederàstia i pedofília és un problema escampat per tota la
societat i no afecta solament al clergat catòlic. A més, han minimitzat el
problema que tenen. Els bisbes espanyols, tant encertats com sempre, no saben
més que tirar pilotes a corner amb eixa actitud tan poc original de: “i tu
més”. Em costa acceptar que no siguen capaços d’entendre que els casos de
pederàstia en diferents estaments de la societat civil estan sotmesos a la
justícia penal i res tenen a veure amb el que sempre s’ha volgut amagar al si
de l’Església. Al meu curt entendre em sembla que el que pretén el papa
Francesc i 190 especialistes al Vaticà (o havien de pretendre) és buscar una
eixida digna a un problema greu que té l’Església i que mai no l’han volgut
abordar obertament. Tanmateix, la veu dels privilegiats bisbes espanyols –amb
el suport de l’anacrònic concordat que estan gaudit– solament saben dir que no
són els únics.
De
qualsevol manera, destacats especialistes estan dient que la citada cimera no pot
arribar enlloc perquè entre altres coses no hi hauran conclusions. Està clar
que no pot haver-hi cap tipus de conclusió en aquest lloc. Ja ha dit un bisbe
que no és el lloc adequat per solucionar aquest problema perquè l’Església no
disposa de mesures coercitives. Potser no jo el més indicat per argumentar com
la jurisdicció eclesial es basa en una submissió voluntària d’esperit basada
únicament en la fe de cadascú. És a dir, com diria ma mare: «eixa cimera serà
la carrabina d'Ambrosio». La pederàstia i pedofília és un delicte penal que
correspon abordar a la Fiscalia de l’Estat i no a una institució religiosa. No
sabrà ni podrà l’Església solucionar en aquesta magna reunió el problema que
tenen i havien de saber-ho admetre. No és la seva missió. No és la seva missió
per ser jutge i part, és a més, perquè no pot anar més enllà d’abordar el que
ella denomina pecats. A més a més, uns pecats amb una dubtosa absolució que no
està legitimada per la societat laica. Els delictes que hi ha al si de
l’Església, com son la pederàstia, son els tribunals civils els únics
capacitats per castigar-los i en qualsevol cas rehabilitar-los. Per tant, a mi
em sembla que el que han fet aquesta setmana al Vaticà no va més enllà d’una
funció de teatre. Si verdaderament volen sortir-ne airosos del problema no han
de nombrar comissions internes per estudiar cada cas; han de col·laborar amb la
justícia ajudant a destapar la disfressa en la que sempre han tapat a depravats
clergues.
Les
mediocres maneres en que intenta abordar l’Església el problema moral i ètic
que té son suficient base per demostrar la manca de voluntat en resoldre el
problema. Una d’elles es que cada capella passe un exhaustiu examen psicològic
abans de cantar missa. Per demostrar què? El grau de continència davant del
sexe? Això demostra un total desenfocament del problema: per una banda es
criminalitza el sexe i per altra continuen obviant el celibat.
Per
acabar diré que la formació de sacerdots i religiosos havia de basar-se en
l’abolició del celibat i en un altre concepte d’entendre la sexualitat lliure i
voluntària entre majors d’edat. Jo no ho se, però crec que un capellà podria
entendre molt millor la seva llavor pastoral el sendemà d’una mala nit que li
haja donat un fillet o filleta.
Francesc Jover
