 |
| Convent-Monestir de la Trinitat |
Com a complement a la visita en la Nau a través dels textos i ilustracions de la grandiosa figura de la nostra valenciana, visita que vàrem fer el dimarts 28 de juny, el passat dia 5 hem fet la visita al lloc on ella va viure i on exercí el seu càrrec d’Abadessa. Allí és on imaginem i captem la seua manera de ser i de viure, que, com es diu en l’article de Saó que vaig esmentar anteriorment “Sor Isabel de Villena és, sobretot, una dona d’acció que sap complementar la vida contemplativa i la vida activa amb una bona dosi de savoir faire: escriu la cèlebre obra Vita Christi per formar les seues religioses; administra materialment i espiritual la comunitat i hi exerceix el poder des del càrrec de màxima autoritat (que l’empeny, potser, a escriure sermons i tractats avui desapareguts); és ella qui gestiona la memòria comunitària i en canalitza una consciència col·lectiva a través de la confecció dels llibres de comptes de la institució, que es va encarregar d’anotar minuciosament, actualitzar i revisar, tal com mostren els manuscrits autògrafs conservats a l’arxiu conventual”. Per això el que més me va impactar i emocionar en la visita és el locutori: pensar que allí va rebre la visita de tan importants personalitatas de la vida literària i social de l’època.
I ara passe a plasmar algunes anotacions sobre el Monestir extretes d’un article de la Wikipèdia:
El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situa a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià. El va fundar la reina Maria de Castella, que hi està enterrada. També té importància cultural perquè durant el Segle d'Or Isabel de Villena fou abadessa i Jaume Roig era el metge del convent.
Els seus orígens més remots estan en l'antic convent trinitari establert al mateix solar de l'actual ja el 1265, que estava al càrrec d'un hospital sota l'advocació de Sant Guillem. En el mapa del 1704 de Vicent Tosca encara s'anomena a la zona com a Arraval de S. Guillem.
L'actual monestir té l'origen en el desig de la reina Maria de Castella de fundar un monestir de religioses clarisses. Aconseguí la supressió de l'anterior comunitat de trinitaris mitjançant butlles pontifícies. L'emplaçament era privilegiat, ja que estava al costat dels jardins del Palau Reial on ella habitava. València es convertia en la seu de la Corona d’Aragó. El 1445 la reina va dur a València la comunitat del convent de Santa Clara de Gandia. Segons les cròniques del monestir, el primer que es construí seria l'església i el sepulcre de la reina, segurament la permanència del rei Alfons a Nàpols dugué a Maria a construir-se el seu propi sepulcre.
Ací es venerava la Mare de Déu de la Sapiència, patrona de la universitat; del monestir eixiren grups per reformar o fundar altres convents a Terol, Barcelona (Pedralbes), Mallorca, Tortosa, Onda i Xàtiva.
A principis del segle XIX la Guerra del Francés inicia la decadència del cenobi. També la seua ubicació fora de les muralles i a la vora del riu ha afavorit el seu deteriorament, havent sofert bombardeigs i saquejos durant les guerres i riuades.
Església
Segueix el model del gòtic català de nau única. Es cobreix amb voltes de creueria de pedra tallada. Les claus de volta, les mènsules i nervis conserven perfectament la policromia original. Entre 1695 i 1700 l'església, com la majoria de les de la ciutat, es va revestir amb una decoració barroca.
Volta del cor baix decorada amb frescos.
La portada principal d'accés al temple es configura per pinacles que flanquegen nou arquivoltes, molt semblant a les portades de la Llotja. Al timpà de la porta hi ha un tondo de ceràmica (l'original es custodia al Museu de Ceràmica, aquest és una reproducció).
Portada de l’església
Claustre
El complex conventual s'organitza al voltant del claustre, aquest és de dos plantes i planta rectangular. És un claustre desornamentat, proporcionat i elegant, a causa de certa influència cistercenca i a la perícia dels seus constructors.
El sepulcre de la reina Maria està ubicat a la galeria sud del calustre. Dins d'un rectangle se situen tres medallons que exhibeixen tres escuts coronats amb les armes reials, i als extrems altres dos escuts sustentats per animals, que representen un lliri de tres tiges i una olla sobre un trivet, que serien símbols de la Trinitat.
La sala capitular o aula capitular té el seu accés a la galeria est del claustre. Aquest és un espai unitari, quadrat i cobert amb una volta de creueria simple molt rebaixada. En els monestirs, en aquesta sala es reunia la comunitat amb l'abat o abadessa per fer el capítol, és a dir, recordar les escriptures de la regla adoptada i conversar sobre assumptes relatius al monestir i els seus habitants. Les reunions es feien generalment després de la missa, al matí. Els monjos o monges s'asseien al llarg dels murs seguint un rigorós ordre d'antiguitat. S'acabava l'acte amb la confessió pública dels monjos que desitjaven acusar-se ells mateixos de les faltes comeses o bé denunciar algun altre company; en aquest cas se n'havia d'ometre el nom.
Refectori
La galeria oest dóna accés a la bugaderia, al refectori, a la cuina i al corredor per on s'accedeix als locutoris. El refectori és una sala rectangular de cinc crugies, voltes de creueria simple amb nervis de pedra
El Llibre de benefactors conté la primera referència al mestre d'obra i en el qual figuren les persones que hi contribuïren. Hi figuren moltes persones conegudes de l'època, en primer lloc està la reina Maria, també altres com mossen Ausias Marc, Cavaller, o Jacqme Roig, metge de la comunitat; finalment hi apareix Nanthoni Dalmau, Pedrapiquer, MESTRE DE LA OBRA y Juanet fill del mestre de l'obra. A aquest mestre se li atribueix el retaule d'alabastre de la catedral actualment traslladat a la capella del Sant Calze i el projecte de remat de la torre del Micalet..
