Benvolgut Enrique, t'envie un enllaç per si vols entrar a LA VEU DEL PAIS VALENCIA per un article meu sobre l'esglesia.
També t'ho envie en text per si et sembla que pot anar be al Nihil Obstat.
Francesc.
Els ciutadans vivim sota la gestió administrativa de
governants on molts d’ells tenen les butxaques foradades. Les valencianes i
valencians clàssics de zones rurals sempre han pronunciat amb menyspreu aquella
frase de: «tal o tal altre té les butxaques foradades», referint-se
sempre a aquells que gasten sense trellat els diners que els costen poc de
guanyar. Cada dia estic més convençut que els diners que ens costa l'Església
catòlica van per aquest camí, peruè són difícils de justificar. Un castís
començaria dient que l'Església sembla ser la mantinguda de l'Estat. És a dir,
estem subvencionant una entretinguda (no vull usar altre qualificatiu)
de la qual no tots se'n beneficiem, tot i contribuir al seu manteniment en la quota
que ens pertoca. Fa temps que estic esperant una autocrítica de creients
responsables i coherents que mai no arriba per aquest fet.
Acabe de llegir en Arainfo els diners que
enguany té assignats l'Estat a l'Església, ho confirma el BOE (Butlletí Oficial
de l'Estat) del 30/12/2014. El govern de Rajoy pagarà a l'Església catòlica
durant aquest any la quantitat mensual de 13.266.216'12 d'euros a canvi de les
prestacions que aquesta entitat dona a la societat. Això respon, m'ha paregut
entendre, a una llei del govern socialista aprovada el dia dels innocents de
l'any 2006. El total anual sumarà –si no m'he deixant cap de zero– a més de 159
milions d'euros que aniran a càrrec dels pressupostos de l'Estat; o siga, dels
nostres impostos. Això sense contar altres aportacions que l'Església rep de
l'Estat, com per exemple els 30 milions d'euros que es donarà a l'Obra Pia de
Terra Santa durant el 2015, i altres despeses per esdeveniments especials com
són visites papals, manteniment de monuments i restauracions d'obres d'art de
l'Església, etc.
Sóc conscient que qüestionar aquest tema no és
massa popular, no sols pels creients, també pels valencians en general que
estan sotmesos, conscient o inconscientment, a una determinada cultura
rutinària o costumista. No negaré que hi han molts creients que estan d'acord en
què l'Església catòlica, com qualsevol altra religió, siga finançada pels
propis fidels. Sóc partidari que el sosteniment de l'Església no vaja a càrrec
de la caixa de tota la societat. El finançament de l'Església han de fer-la els
parroquians. No ho dic solament perquè tothom no és creient, ho dic també
perquè amb aquesta aportació estan subvencionat cadenes de televisió, ràdio i
premsa amb una política informativa contrària a la majoria de ciutadans d'on ixen
els diners. Unes informacions manipulades i pagades amb diners públics que no
respecten la diversitat social.
Alguns creients molt ben intencionats argumenten
ingènuament que l'Església fa un gran paper social atenent als pobres i ajudant
a eixir de la misèria a grups de persones del tercer i quart món. No se
n'adonen que els pobres d'ací, d'allà i de tot el món necessiten justícia i no
caritat; el que realment necessiten és una millor distribució de la riquesa.
Posen com exemple l'innegable llavor social que fa Càritas, però sense dir que
aquesta benemèrita i subsidiària entitat benèfica es finança dels diners que
aporten els voluntaris. Tampoc negaré que contribueix l'Església, però amb un
percentatge insignificant que, a més, li dona bona imatge. No tinc a mà dades
actuals, però el 2012 l'aportació de l'Església a Càritas solament va ser de 6
milions d'euros, és a dir, un 3'9 % dels 276.272.706 milions d'euros del
pressupost de Càritas d'aquell any. El 96'1 % restant fou aportat amb diners
públics per diferents administracions de l'Estat i altres aportacions en
metàl·lic d'empreses i donacions de ciutadans. A tot açò, algun jerarca encara
es va atrevir a dir que si l'Administració volia cobrar l'IBI de l'Església,
aquesta retiraria la subvenció a Càritas. Algú podria pensar per aquesta
declaració, que la jerarquia que mou els fils de l'església no l'importa que hi
hagen pobres. Damunt, quan alguns s'atrevim a denunciar aquesta anòmala
situació ens diuen que ataquem la comunitat catòlica, i a més, som considerats
com bitxos estranys antissistema.
A més, al País València tenim un greu problema amb
l'Administració política que patim. Potser siga una de les autonomies que més
xoriços hi han i molts altres imputats –o no– que tenen les butxaques irresponsablement
foradades, perquè gasten amb massa alegria els diners que aportem els
contribuents.
En vista d'un proper canvi de governants caldria
fer propostes per donar un altre tractament a l'Església més consonant amb un
país modern i vertaderament laic. És per això que caldria apropar-se al sistema
que tenen els nostres veïns francesos on l'Església es finança de la següent
manera: un 39 % del seu pressupost és aportat per les campanyes de publicitat
que fan les diòcesis demanant diners. Un altre 25 % en recol·lectes a les
misses. Procedent de particulars per testaments i donacions al seu favor, un 14
%. Els estipendis aporten al manteniment de l'Església un 12 %, i les
intencions de misses, completen el 10 % restant.
Algun d’aquestos procediments han de ser adoptats
per l’Administració si no volem continuar arrossegant els problemes que la
societat laica està reclamant des del segle XIX. Es tracta solament de
normalitzar una convivència amb total respecte a la pluralitat de la societat.
Se que tindreu molta brossa que agranar i potser
amb una granera no tingueu prou, però almenys, poseu-vos-ho a l'agenda perquè
una societat moderna no sols no ha de ser confessional, ha de demostrar-ho
retirant tot d’una la subvenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada