RESPONSABILIDAD

Los artículos firmados expresan exclusivamente la opinión de sus autores.

dijous, 29 de gener del 2015

El Quadre (J.L.Porcar)



Enrique tiene una “llamada” perentoria a la par que discreta, es decir que propone y no impone. I per això tinc ganes d’escriure la anècdota que envolta el quadre que NH ha mostrat. 

Les ganes: es tracta d’un tema ‘escolapi’, pintat per un exalumne del Col.legi de les Escoles Pies de Gandia, Joan Costa. 

Jo dés de 1957 fins a 1976 vaig pertanyer a la Ordre escolapia com a postulant, novici, junior i religiós, o siga, allò que sempre proclame: del clero regular.

Resulta que Joan Costa, va visitar Sant Pantaleó, esglèsia de Roma on està ubicada la tomba de Josep de Calassanç i la Comunitat del Pare General dels escolapis. I allí hi ha una paret buida on va projectar les ratlles, els colors, la voluntat planera de pintar una emoció que amarava la seua pell i li bategava per dins.




Joan ha treballat. Es una obvietat, ben cert. I el detall creatiu, artístic, hi és en la seua mirada que capta la llum de les cares, de les mans, del gest, del espai, de les puntilles, de la finestra, del grup, de l’actuació solemne i planera de l’inici en que els primers seguidors en el camí d’ acompañar generosament als xiquets en les escoles, sí, eixos seguidors, van a rebre l’hàbit de les Escoles Pies directament de les mans de Josep, el fundador.





En eixe grup hi ha moltes persones. Totes han posat per a que la mirada del pintor captara la llum personal. Quasi totes són amics de Joan. També hi ha escolapis. 


Sí, hi és Josémaria i jo al seu costat, en el grup dels amics que ens juntem a dinar avans d’anar a les sessions en que es comenta la lectura d’una novel.la al llarg del curs (on també acudeixen Ovidio i José Ignacio).

El dia 28 de noviembre de 2014, festa grossa dels escolapis (es conmemora Sant Josep de Calassanç), el quadre es va exposar, amb tot el seguit d’apunts i aproximacions, en l’esglèsia del Col.legi de Gandia (antiga universitat dels Jesuïtes). I allí roman en una de les capelles laterals fins a finals de febrer.

La destinació final és la ‘paret buida’ de la casa generalicia de L’Escola Pia, a Roma. Encara no sabem el moment, però hi ha la voluntat, ferma i patent, d’anar a penjar-lo i fruir la vivència concreta i contextual dels fets que arriben a la fi desitjada i somniada. 

La noticia diu que enguany, i a la tardor probablement.

Acabe: vull compartir la il.lusió i la experiència del quadre, que no és res de l’altre món, clar que no, n’és d’aquest món, del mateix món de l’esmorzar dels dimarts. Viure i au!


Joseluis Porcar



5 comentaris:

  1. ¿Hay que seguir atiborrando el "paraiso fiscal eclesial artístico romano?
    ¿Por qué no empezar a practicar la solidaridad distributivampotenciando carencias y ahorrando inversiones derrochonas habiendo tantos niños que carecen de lo indispensable para poder sobrevivir o conseguir vivir con la dignidad propia de las personas?
    ¿No le llega también al arte aquello de: "-CONMIGO hacéis, o no. ñp que con un* cualquiera de mis más pequeñ*s herman*s?
    ¡Venga hombres! Empecemos a ser coherentes con lo de la BUENA NOTICIA, o evangelizar haciendo, para después poder hablar y decir. Un cálido abrazo. Antonio Vicedo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Hola, Antonio!
      Cuando voy la iglesia (al templo) y pasan la bandeja, echo alguna moneda. Me pregunto si, con esa monedilla, estaré “atiborrando el paraíso fiscal eclesial artístico romano”. ¿No echo nada? ¿No voy nunca más a la iglesia/templo?

      Ignoro lo que ha costado el cuadro y, por tanto, si entra en la categoría de “inversiones derrochonas” , pero intuyo que será peccata minuta en comparación con los fastos de la ICAR (viajes del Papa, liturgia en el Vaticano, etc.).

      Asimismo ignoro si quienes han sufragado el cuadro, al mismo tiempo “practica[n] la solidaridad distributiva”. Esto no lo sabremos por aquello de que “Tú, en cambio, cuando hagas limosna, que no sepa tu mano izquierda lo que hace tu derecha;…” (Mt 6, 3)

      Por último, ¿era Jesús un derrochón? “¿Por qué no se ha vendido ese perfume en trescientos denarios para dárselos a los pobres?… a los pobres siempre los tendréis con vosotros. (Juan 12)

      Quizá ese versículo tenga un sentido alegórico, pero creo que del conjunto de los evangelio se deduce que, si bien Jesús indudablemente estaba con los pobres, no evitaba el trato con los ricos

      Elimina
    2. No vamos ahora a pelearnos por las citas, pero si recordar que si entonces Jesús aprobó y alabo lo de aquella María, ese mismo Jesús es quien proclamó y sigue proclamendo: -CONMIGO hacéis, o no, LO QUE con un* cualquiera de mis mas pequeñ*s herman*s.
      Con ello nos dejó claro: - los pies y los pelos que se merecen los costosos y olorosos perfumes. Un abrazo Antonio Vicedo

      Elimina
  2. Si leéis la noticia veréis que hace referencia al padre escolapio José Luis Porcar.
    Propongo una visita a Gandía para ver el cuadro y los cuadros del palacio ducal que han sido recuperados recientemente, si mal no recuerdo.
    Ovidio

    ResponElimina
  3. Aclaro que soy el autor y responsabre de la Respuesta a Antoio Vicedo, publicada el 30 de enero.

    Enrique Herrero

    ResponElimina