"Bona vesprada, soc Joan Puchalt i per l'indicació de l'amic Antoni Signes vos remet aquest article que fou publicat al periòdic El Replà" d'Albal el meu poble gener 2013. Gràcies i salut."
"Vicent Andrés Estellés, el poeta del poble."
Vicent Andrés Estellés, el
fill d'un forner a jornal de Burjassot que feia versos, o dit més cultament com
li gosava dir el net major de Nadalet, potser un dels personatges més
admirables del País, allò que ací
s'anomena un homenot. No només pel seu caire literari, sinò per tenir la
vessant d’una procedéncia social humil, i des d’aquesta condició assolir el que
li agradava, aplegar a tothom en la seua treball literari. Aixó li ha reportat
el reconeixement i admiració dels que entenen d’ell que l’han considerat des de
l’Ausiàs March el més gran poeta valencià i en valencià.
Deixà escrit en les acaballes de
Catul sobre l’idioma: “treballe amb molt d’amor un idioma que em serà molt
censurat de vegades”.
L’Estellés neixqué a Burjassot l’Horta-Nord, el 4 de setembre de 1924, i
encara que pels anys esdevingué
periodista, després ja fent versos, va confessar en un d’ells respecte de l’ofici
de forner que son pare l’hi havia ensenyat: “Allò que més t’agrada, d’on et
vénen els versos, els arraps en la carn, aquells dies salvatges quan entraves
els feixos de pinassa en el forn.”(Llibre de Maravelles, L’ofici).
Ha emprat l’Estellés en el seu
treball un llenguatge col-lo-quial, directe i planer que sense deixar de banda les normes, ha aplegat
a tot tipus de lector. Diguè açò en Versos per a Jackeley: “Amor i amor quan
plou i quan fa sol, amor quan és de dia o és de nit, i a la taula i al llit, al
primer crit, i l’oli socarrant-se en el cresol”.
Una altra vessant i aquesta de
molt agraïr, ha estat la seva tasca incansable, que el va dur a una abundant
producció literària, abastant tots el temes possibles, des de les arrels familiars passant per l’amor, el concepte de pàtria i acabant en la mort.
Del amor escrigué a la seua dona Isabel: “Demane a Déu que, en arribar la
mort i obrir el pany de la porta de casa, diga el meu nom, amor, abans que el
teu. Com podré jo viure, sinó és amb tu?. Mural del País Valencià, volum III.
I de la vida açó altre: “m’estime molt, de bon matì treballar el meu
hort, les bledes, les lletugues, els
raves, les tomaques; regue els breus solcs a poalades lentes, arranque les
brosses nocives.” I del seu poble, el
valencià en Assumiràs la veu d’un poble: “Potser et maten o potser se’n riguen,
potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la conciència de no
ser res si no s’és poble.” delLlibre de Maravelles.
Els temps que li pertocà viure
i colpidors varen ser entre altres el de la guerra civil i postguerra, dels quals
sen’ocupà acuradament i emocionalment. Començava
aixina en Crit i nit, del Llibre de Maravelles:“Les families de dol per a tota
la vida...”.
Un altre que com aquells va viure fou el de
l’anomenada transició democràtica, després de la mort de Franco i que al ser
temps convuls i de posicionament polític i existencial, l’Estellés el va patir
enprimera persona donada la seva condició de valencià, valencianista i home
d’esquerres. Això li va reportar entre altres coses que fos acomiadat del seu
treball al diari del que era redactor en cap, donat que el diari va prendre un
marcat caire intransigent, davant les seues idees.
Vicent Andrés Estellés va morir a València el 27 de març de 1993, ara
farà 20 anys, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Escola Valenciana li
retren homentge dedicant-li la una l’Any Estellés i l’altra les Trobades.
Joan B.Puchalt i Sanchis
Albal – L’Horta-Sud.
Gener de 2013.
