A PROPÒSIT DE LA VINGUDA DE CRIST JA. Paco Gramage

 Comentari e l’escrit(s) de Manuel Palomar

L'amor a la veritat és necessari, però com ja deia John Lock atribuir-se una autoritat de dictar a uns altres les pròpies opinions com la veritat, és una corrupció del nostre judici. És possible, fins i tot, que aquestes opinions estiguen plenes d’un entusiasme que es recolza en una il·luminació procedent de l'esperit de Déu. Qué perillós és açò!; quan pretenen establir unes revelacions destruint la raó i substituint-la per les fantasies que poden conduir al fanatisme, fanàtics de diferents opinions i a vegades contradictòries que convetixen a Déu com a pare d'aquestes decisions contradictòries. Per exemple, en l’escrit de M. Palomar que comente, publicat en Nihil Obstat ens diu que el mestre DK en la segona guerra mundial va fer que no caiguera la bomba atòmica a Alemanya; si els japonesos s'hagueren avançat en la pregària els haguera caigut als alemanys, es podria dir. Un altre exemple el podem veure en Sant Pau que estava convençut d'obrar bé quan perseguia els cristians i estava equivocat. Així veritat i falsedat són el mateix si ens atenim al nostre convenciment i ens allunyem de la raó.

Si és que Déu vol revelar-nos alguna cosa no ho fa al marge dels homes; el sobrenatural no ha d'aniquilar la raó i quan dic la raó em referisc a tot el que és la comunitat científica.

Ja és hora d'alliberar-nos dels fanatismes de qualsevol religió i “revelació”. Fa falta una bona passada de rigor científic a una religió que preconitza: la virginitat de María, la infal·libilitat, la transustanciació, el ex opere operato, etc.; i amb els triufos a la mà podem dir que el col.lectiu de Nihil Obstat, per la trajectòria personal dels seus integrants, es capdavanter en superar fanatismes i qualsevol “nihil obstat”, que estiga més enllà de la racionalitat.

En l'escrit que comentem se'ns assegura que Crist vindrà, parla com a causa de la seua inminent vinguda “la situació sense igual de la humanitat, desastrosa situació” i molt encertadament analitza els grans condicionaments que han conduït a aquesta situació: calfament global, superpoblació, manca creixent d'aliments, tranhumanisme (fe en el progrés de la ciència i de la tècnica), el totalirisme. L'anàlisi és correcta en detectar el problema i la comunitat científica estaria d'acord.

Però per a resoldre aquestes qüestions tan complexes, recórrer al fet que va ser Crist i els seus mestres els que ho solucionaran, que segons Maitrella farà possible que el dolor de la humanitat siga el menys possible, ara dic jo, els milers de persones que moren de fam per les desigualtats del capitalisme es reduiran només per amor? Pronosticar que en dos o cinc anys Crist reapareixerà de cos físic i ho veuran els nostres ulls, on?, en quina cadena de televisió ho vorem?

Respecte a aquesta mateixa qüestió: “dins de dos a cinc anys em faré present”, cal dir que la bona teologia actual, en parlar de l'esperança de la Humanitat, es refereix a un Crist que no se n’ha anat: “sapieu que jo estic amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món”,( Mat. 28,16-20), per tant, el dilema de l'esperança és que s'ha de pensar en un Crist que no se n’ha anat i si no se n'ha anat no pot tornar en dos o cinc anys. On està?, doncs, en aquells que lluiten en el món perquè hi haja més igualtat, en aquells que compten en preservar els valors de la democràcia, siguen creients d'una religió o no. Ecologia i igualtat, aquestes són les condicions de sostenibilitat del planeta i no cal esperar que ens vinga la solució de cap divinitat, la solució a aquest enigma ha de ser abordat per l'home, per polítiques de justícia. Per descomptat, que per a aquest equilibri d'igualtat en la naturalesa hem d'apartar-nos de la il·lusió que la solució vinga tant a creure en “la mà invisible” del mercat capitalista que tot el regula, com de creure que ens vindrà per la gràcia divina, diga's com s'anomene.

Aprofite l'ocasió per a donar a conéixer una activitat de la web del grup del dissabte que consistirà en un diàleg obert on line sobre aquest tema d'ecologia i igualtat. La metodologia que se seguirà tindrà un caràcter científic, si bé tenint en compte els interessos del grup organitzadord hi haurà un fil conductor: el diàleg sobre naturalesa i igualtat amb els moviments polítics, socials i religiosos que han intervingut en els tres últims segles: Marx (igualdat), Malthus (superpoblació), religions monoteistes, catolicisme, doctrina social de l'Església, “laudato si” de Francisco.

Serà un diàleg obert a tots els qui tinguen interés en conectar-se on line i participar. Presidirà l'exposició-diàleg Ernest García, doctor en Filosofia i catedràtic de Sociologia de la Universitat de València. Compta amb moltes publicacions i ha sigut docent convidat i conferenciant en diverses universitats. L'objectiu és dialogar sobre aquestes qüestions fonamentals: la igualtat i la democràcia són valors a preservar.

La conferència-dialeg serà el dijous 10 de novembre a les 19. En temps convenient comunicarem el zoom on es podreu conectar.

Paco Gramage