He volgut fer aquesta introducció per afirmar que la rebel·lió militar i la repressió de Franco als republicans no va ser cap broma. A més, venien preparant-ho des molt d’abans de juliol. Als anys 1939 i 1940, en plena eufòria de la victòria, no hi havia cap de vergonya en publicar tots els dies els afusellats que feien. A més a mes, al peu de la llista posaven: «se ha hecho justícia». Pareix ser que van deixar de publicar-ho aconsellats per un col·lega nazi dient-los que eixa publicitat no els beneficiava. Crec recordar que el primer llibre que vaig llegir d’un autor alcoià sobre els primers afusellats d’Alcoi, és citava la premsa com a font. No em feu molt de cas perquè la memòria potser em falla.De qualsevol manera, aquesta expressió «al preu que siga» m’ha agradat sempre posar-li cara amb el nom de persones. La taula de pobles que mostre amb represaliats del Comtat i d’Alcoi és una aproximació. Solament he posat la quantitat de persones de cada poble destacant la poca presencia de dones, i en alguns pobles nul·la. Són aproximades, perquè els arxius no sempre han estat disponibles i alguns papers s’han fet malbé pel temps o estan en algun racó despistats. A més he de dir, que gran quantitat d’afectats no ha quedat memòria en cap arxiu.Els noms i cognoms hui els posa el professor Francisco Moreno i altres en un llistat de la província d’Alacant, on es pot consultar poble per poble. El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, també té una ampla llista de dones i homes del Comtat a la seva pàgina Web. Allí trobareu noms, cognoms i cares, que podeu consultar i descarregar allò que vos interesse.En la taula que haveu vist, he volgut afegir el nombre d’habitants al costat de cada poble per comprovar la implicació de tots els pobles amb la República. No falta cap poble, tots amb més o menys intervenció i complicitat, segons la demografia, van estar compromesos en la proposta social, econòmica i cultural de la República. He de destacar que el nou règim fou acceptat generalment pel món proletari, però també la van rebre amb els braços oberts el món rural, els camperols, els autònoms, els xicotetes i mitjans empresaris, etc. També els llauradors que treballaven la seva pròpia terra. Jo diria que ho feien especialment per impulsar una reforma agrària que havia sigut un mal endèmic i històricament anacrònic.És conegut al País Valencià l’absència de grans latifundis, perquè la diferència de propietats no és molt escandalós. Tot i així, per la repercussió del nombre de processats que van haver-hi, podem adonar-nos de la vella estructura social que hi havia en pobles clarament agrícoles. Per alguns detalls dels sumaris que he vist, és manifesta un cert caciquisme localista que va reviscolar amb el feixisme.Altres pobles com Beniarrés, l’Orxa, Muro, etc., veiem un alt percentatge de represaliats perquè s’ajuntava l’agricultura amb la indústria. Els pobles de l’Alqueria d’Asnar i l’Orxa, amb industries de paper, han sigut des de sempre focus de lluita social per haver estat molt vinculades al proletariat alcoià. Això ha arribat a afectar als veïns de la comarca que compaginaven el treball de la indústria amb les pròpies i xicotetes parcel·les de terra. Això ha fet que tots plegats arribaren a ser tants els processats.L’activitat en el camp agrari fou innegable i a penes ha quedat memòria. He conegut individus a Cocentaina que mai m’havien paregut persones polítiques o activistes. Ara m’ha sorprès veure’ls en llistes de represaliats, encausats i condemnats per ser dirigents del Col·lectiu de llauradors. Individus que sembla se’ls va soterrar en vida perquè els tallaren les ales, la llibertat, i mai més van ser capaços de relacionar-se ni destacar-se en res. Passaren desapercebuts. En eixe sentit, ho he repetit moltes voltes, fou una etapa desconeguda, fosca, que hem de posar llum. No som res si no sabem el que hem sigut.Veiem el poble de Benillup amb solament 113 habitants en 1930, amb una possible escola de xiquets i xiquetes, amb poquets adults disponibles a posar en marxa un sindicat de la terra. Doncs el tenien. Un model d’estatut, però ahí està amb noms i cognoms dels dirigents locals. Podeu veure l’estatut transcrit d’un manuscrit que no vaig guardar. Dos de les persones que signen l’estatut foren processades sense saber encara la condemna que els imposaren.En quant a població entre 1930 i 1940, que també ens mostra el professor Moreno, hi ha un augment de població molt destacat a Alcoi en 6.000 habitants. Les poblacions industrials del Comtat amb influència de la indústria del paper, generalment ha minvat lleugerament o s’ha mantengut molt regular. Vull destacar que tant la minva de població com l’augment entre 1930 i 1940 no té res a veure (o si) en els empresonats i exiliats. Podien correspondre a altres motius, especialment l’exagerat augment d’Alcoi.En quan a moviments polítics i sindicals destaquen els socialistes, la CNT i l’UGT. M’ha sorprès la presencia que es fa del PC en tots els pobles citats menys a Benillup. A tots els altres pobles hi ha referencia des de 1937 vinculats a l’organització d’Alcoi. Tanmateix a partir de 1938 a Cocentaina hi ha la seva pròpia seu comunista comarcal. El PC de Fageca i Famorca estaven adscrits a Callosa d’en Sarrià.Mentrestant l’aparell repressor funcionava a tope el 1940, a la diòcesis de València, Benjamin Civera feia de censor a textos escolars. Al mateix temps, el bisbe auxiliar, Jacinto Argaya, donava el vist-i-plau a llibres de batxillerat sobre «La Formación del Espíritu Nacional». L’ordre final la dona Guillermo Hijarrubia, canceller secretari. Per si no hi havia prou en aquestes autoritzacions, estava també la de la «Secció Central d’Enseñanza del Frente de Juventudes». L’any 1953 es feia la 8na edició i supose que se’n ferien algunes més que hui són joies als encants.
Francesc Jover
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada