IN MEMORIAM ANTONIO LAGARDA

 

    -      “Em diuen que don Antonio Lagarda va faltar Dijous Sant.”

 Ho notificà  Bartolomé Sanz, qui ja havia parlat en este blog de “…la meua bona relació i sintonia amb el pare espiritual don Antonio Lagarda, un sant baró que, a més de saber un munt de dret canònic, també sabia bona cosa de matemàtiques, física i química …”

 

Les dues úniques trobades d'Enrique Herrero, amb Antonio i el seu amic Ramon Gascó (una visita a un malalt i una gestió de Cosarese en temps de reivindicacions), li permeten suposar que ens ha degut deixar al voltant dels noranta anys.

 

Comptava José Ignacio Spuche que, en una de les xarrades que donava en la seua parròquia de Mislata, trobà com oient a Antonio, ja secularitzat, qui li va donar a entendre que volia seguir en l'anonimat, ja que estava de bidell en un Institut d'aquella població. Són molts els que compten que els alumnes acudien al bidell perquè els ajudara a resoldre les tasques de llatí.

 

I acabarem aquest record extrapolant el breu comentari de Manuel Molins en el llibre “Memòria i Dissidencia” (pàgina 146):

[El pare espiritual Antonio Lagarda va dir lúcidament que el Seminari ea un *espai artificial i homoeròtic* …es un altre exemple… de homes que…tenien idees clares i diferents]  

 

DESCANSE EN PAU!