A la Partida de
Vera de la ciutat de València, dit també de Sant Esteve, hi havia en temps
passats una rica horta que avui ha quedat molt mutilada i urbanitzada amb
carrers que no han tingut ni la més mínima sensibilitat per nombrar-los amb els
vells topònims autòctons i populars que hi havien. No fa molts anys encara
quedava el camí de Vera i el de Farinós que anaven de Banimaclet a la mar i
desitjaria que tant un com l’altre mantingueren actualment les alqueries i
sèquies que hi havia junt a l’horta. Un preu molt alt que hem pagat els
valencians a d’allò que diuen el progrés.
Entre el camí de
Vera i el de Farinós hi ha un lloc entranyable amb una gran era un molí (el
Molí de Vera) i una ermita (l'ermita de Vera). A més hi havia un popular
restaurant d'horta, Casa el Famós, que et transportava a altres èpoques. No se
si encara està i ha pogut resistir eixe malentes progrés.
El molí era mogut per la sèquia de Vera i
tenia quatre moles, en la foto que vaig fer pels anys 80 del segle passat veiem
les cacaus totalment abandonades. Tan el moli com l'Ermita (un junt l'altre)
son una construcció amb un perímetre de 980'52 metres i junt a les hortes dels
voltants pertanyia el 1970 a una família noble valenciana: Maria Dolores i
Matilde Mercader i Vallier, baroneses de Cheste al Campo i de Montichelvo
respectivament segun resa la còpia de l’escriptura. En aquella època encara
estava el molí arrendat i molien de manera residual. Tinc la foto de l'última
molinera que, si la trobe, us l’ensenyaré un altre dia. L'any 1971 es va fer la
venda a José Jorge Montaner i fa constar que estan els dos edificis en ruïnes,
l’ermita i el molí. L'any 1984 l'Ajuntament socialista de València amb molt bon
criteri el va compra per restaurar-lo. Em diuen que actualment es pot visitar
el mateix que el Molí del Sol al Parc de Capçalera prop de Mislata. Tinc ganes
de tindre temps i ocasió per visitar-los.
A la dreta de la
foto de l'ermita poden veure's les cacaus del molí amb el ruïnós estat que
s’encontrava aleshores.
Seria molt
important per a la història de l’horta valenciana conservar els topònims en
parcs públics o zones d’esbarjo que es crearen als voltants. Els topònims de
les sèquies filloles de Mestalla com: Petra, Escamarda, Alegret, etc., havien
d’estar incloses d’alguna manera com record del passat. Sembla que València feu
un error especulant i fen perdre la seva rica horta. Mai no havien d’haver
furtant terreny a l'horta per créixer la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada