Amb motiu de la conferència del pròxim dia 16 (vore AGENDA) , avancem una biografia del personatge ,,presa de BIOGRAFIES DE XATIVÍNS ILUSTRES (BIBLIOTECA MUNICIPAL DE XÄTIVA)
 |
Va nàixer en la ciutat italiana de Bolonya l'any 1858. Es
doctorà en lleis, però el seu temperament artístic el portà a conrear la
música, de la qual fou compositor i professor.
Fou un dels membres més representatius del moviment teosòfic a Espanya per la seua activitat institucional, traductora i escriptora; president honorari per a Espanya de l'Associació dels Idealistes Pràctics; membre de la Societat Teosòfica Espanyola —Rama Arjuna de Barcelona, des de 1922—, de l'associació Exploradors d'Espanya, de l'Ordre de l'Estel d'Orient i de la Secció Espanyola de la Fraternitat Internacional de l'Educació.
La seua vida va estar presidida per l'esforç en aconseguir un sistema social més just, més pràctic i més humà, en un món que havia de transformar-se a través de l'educació —instrument de regeneració humana i social—, que no consistia en modelar i donar forma preconcebuda a les persones, sinó en «traure el millor que existeix en el fons de l'ànima».
Idealista convençut de la fraternitat universal, la tolerància i la comprensió, i persona de gran formació i habilitats (publicista, poeta, pedagog, compositor i pintor) va viure a la nostra ciutat al començament del segle XX, i en ella va deixar profunda petjada de la seua filantropia, ajudant incondicionalment a quants van demanar la seua ajuda, de manera especial, els més desfavorits.
Al seu mecenatge es deu la restauració del pati del Museu Municipal, la donació del quadre de Ribera El Salvador, la restauració dels banys de la Beneficència i el menjador de l'Asil, l'arranjament de l'antic llavador de la Porta de Cocentaina, el passeig de la Baixada del Carme (va viure a l'hort del Carme), la construcció del jardí modernista de Carmen Pérez (del Bes), així com nombroses mostres de patrocini cultural (Unión Cultural Setabense, Xàtiva Turista...) i, sobretot, donacions anònimes. Al seu testament va crear la Fundació Pérez-Bruschetti amb la finalitat de donar part dels seus béns a Xàtiva.
La seua obra a la nostra ciutat va ser reconeguda per tots, i en 1925 va ser declarat fill adoptiu de Xàtiva «en testimoniatge d'afecte i eterna gratitud pel seu filantròpic procedir i cíviques virtuts».
Va morir a Barcelona durant la matinada del dia 11 de desembre de 1932. Tota la premsa de Xàtiva, sense distinció de matisos ni ideologies —des de El Progreso, setmanari republicà radical socialista, fins al catòlic El Obrero Setabense— va publicar sentides cròniques, enaltint la seua labor de mecenatge en la ciutat i, sobretot, el seu humanisme: «l'home bo».
El 15 de maig de 1935, Xàtiva li va fer un gran homenatge, declarant aquell dia —i tots els 15 de maig— festa local (Dia d'Attilio Bruschetti) i donant el seu nom al col•legi que es va inaugurar. Els escolars de tota la ciutat van entonar un himne a la seua memòria, entre els versos del qual es deia: «Don Attilio Bruschetti Mariotti / fue patricio bueno y ejemplar [...]. / Gloria al músico bien laureado / y al filántropo ya malogrado / cuyo credo fue paz y amor».
Pels seus principis ideològics i el seu sentit crític amb el fonamentalisme de l'Església Catòlica espanyola, la dictadura franquista va silenciar el seu nom i el va mantenir en l'oblit. El propi monument que anava a erigir-se a la seua memòria —obra de Francisco Bolinches, i sufragat per subscripció popular— va quedar paralitzat. I continua sent una «assignatura pendent» de la ciutat.
La democràcia va restituir la seua figura, divulgant la seua labor a través de la publicació del llibre Homenatge a Bruschetti (Xàtiva: Fundació Pérez-Bruschetti, 1986). Hui, el seu record continua viu a través del centre escolar que porta el seu nom —al costat del jardí que va sufragar— i del Centre de Dia Pérez-Bruschetti per a Malalts d'Alzheimer.
Les seues publicacions (Ciencia práctica de la vida, Catecismo de la obrera, Salvemos a los niños, Ángel femenino, Cuando seas madre, etc., així com nombrosos articles en revistes com El Loto Blanco o Teosofía) i part de la seua biblioteca particular poden ser consultats a la Biblioteca Municipal, gràcies a la donació feta a la ciutat per la família de Samuel Sanchis.
Fou un dels membres més representatius del moviment teosòfic a Espanya per la seua activitat institucional, traductora i escriptora; president honorari per a Espanya de l'Associació dels Idealistes Pràctics; membre de la Societat Teosòfica Espanyola —Rama Arjuna de Barcelona, des de 1922—, de l'associació Exploradors d'Espanya, de l'Ordre de l'Estel d'Orient i de la Secció Espanyola de la Fraternitat Internacional de l'Educació.
La seua vida va estar presidida per l'esforç en aconseguir un sistema social més just, més pràctic i més humà, en un món que havia de transformar-se a través de l'educació —instrument de regeneració humana i social—, que no consistia en modelar i donar forma preconcebuda a les persones, sinó en «traure el millor que existeix en el fons de l'ànima».
Idealista convençut de la fraternitat universal, la tolerància i la comprensió, i persona de gran formació i habilitats (publicista, poeta, pedagog, compositor i pintor) va viure a la nostra ciutat al començament del segle XX, i en ella va deixar profunda petjada de la seua filantropia, ajudant incondicionalment a quants van demanar la seua ajuda, de manera especial, els més desfavorits.
Al seu mecenatge es deu la restauració del pati del Museu Municipal, la donació del quadre de Ribera El Salvador, la restauració dels banys de la Beneficència i el menjador de l'Asil, l'arranjament de l'antic llavador de la Porta de Cocentaina, el passeig de la Baixada del Carme (va viure a l'hort del Carme), la construcció del jardí modernista de Carmen Pérez (del Bes), així com nombroses mostres de patrocini cultural (Unión Cultural Setabense, Xàtiva Turista...) i, sobretot, donacions anònimes. Al seu testament va crear la Fundació Pérez-Bruschetti amb la finalitat de donar part dels seus béns a Xàtiva.
La seua obra a la nostra ciutat va ser reconeguda per tots, i en 1925 va ser declarat fill adoptiu de Xàtiva «en testimoniatge d'afecte i eterna gratitud pel seu filantròpic procedir i cíviques virtuts».
Va morir a Barcelona durant la matinada del dia 11 de desembre de 1932. Tota la premsa de Xàtiva, sense distinció de matisos ni ideologies —des de El Progreso, setmanari republicà radical socialista, fins al catòlic El Obrero Setabense— va publicar sentides cròniques, enaltint la seua labor de mecenatge en la ciutat i, sobretot, el seu humanisme: «l'home bo».
El 15 de maig de 1935, Xàtiva li va fer un gran homenatge, declarant aquell dia —i tots els 15 de maig— festa local (Dia d'Attilio Bruschetti) i donant el seu nom al col•legi que es va inaugurar. Els escolars de tota la ciutat van entonar un himne a la seua memòria, entre els versos del qual es deia: «Don Attilio Bruschetti Mariotti / fue patricio bueno y ejemplar [...]. / Gloria al músico bien laureado / y al filántropo ya malogrado / cuyo credo fue paz y amor».
Pels seus principis ideològics i el seu sentit crític amb el fonamentalisme de l'Església Catòlica espanyola, la dictadura franquista va silenciar el seu nom i el va mantenir en l'oblit. El propi monument que anava a erigir-se a la seua memòria —obra de Francisco Bolinches, i sufragat per subscripció popular— va quedar paralitzat. I continua sent una «assignatura pendent» de la ciutat.
La democràcia va restituir la seua figura, divulgant la seua labor a través de la publicació del llibre Homenatge a Bruschetti (Xàtiva: Fundació Pérez-Bruschetti, 1986). Hui, el seu record continua viu a través del centre escolar que porta el seu nom —al costat del jardí que va sufragar— i del Centre de Dia Pérez-Bruschetti per a Malalts d'Alzheimer.
Les seues publicacions (Ciencia práctica de la vida, Catecismo de la obrera, Salvemos a los niños, Ángel femenino, Cuando seas madre, etc., així com nombrosos articles en revistes com El Loto Blanco o Teosofía) i part de la seua biblioteca particular poden ser consultats a la Biblioteca Municipal, gràcies a la donació feta a la ciutat per la família de Samuel Sanchis.
Troppo tardo! el anuncio de Attilio!
ResponEliminaHace años anduve por esos recovecos teosóficos siguiendo las huellas de Rubén Darío +1916,que buscaba una respuesta poética a sus andares en los teosofos franceses, italianos, etc. que no le habían dado sus musas a caballo de sus dos siglos. Nunca topé con estas huellas por estos andurriales y me hubiera gustado haberlas oido contar.
Arsenio Rey