Una baraçada i Salut.
Francesc.
 |
Una volta més tindrem a Cocentaina el veterà cantautor de la nova cançó Paco Muñoz. Sempre ha format un bon maridatje amb els cocentainers de TELÓ TEATRE. Ara, en la seva plenitut de vida, vol col·laborar en la cloenda d'actes de la celebració del cinquentenari dels teatrers socarrats i tindrem el gust el proper dissabte dia 13 de tindre'l entre nosaltres. Gràcies Paco per la teva presència.
|
"Per la
falta de rigor,
disculpeu l'atreviment
són lletres sense pretensió
posades a la vostra consideració.
A l'amic Paco Muñoz,
membre de la Nova Cançó,
artista i home de seny,
amb una trajectòria coherent.
Vas començar duent sotana
per allò de servir la gent,
però va acabar fent-te nosa
i la vas penjar sense més.
No està feta l'Església, deies,
per enganyar la gent.
Mai no vas qüestionar Déu,
però sí l'aparell que dominen
aquells que no creuen en Ell
i fan del servici ofici.
Al poc temps d’acabar-se
el Concili segon del Vaticà,
es provocà una diàspora
i alguns buscaren recer
com a rectors de treball
a les fàbriques i al camp.
Marco, Signes, Gramatge,
David, Vicedo i Pellicer,
i tants d'altres com n’hi han
que no pogueren aguantar.
Paco, tenia clar
allò que volia fer:
cantar a la seva terra
i retrobar-se amb la seva gent.
Vas cantar les excel•lències
del nostre benvolgut País,
fugint sempre del tòpic
d'aquell levante feliz.
Sempre has qüestionat
la manca de llibertat,
has afirmat les nostres arrels
i has ratificat la identitat.
Has enlairat els malaurats
poetes valencians:
Toni Mestre, Andres Estellés,
Ovidi Monllor i Joan Fuster.
Has cantat a la terra i a la mar,
a les serres de Montcabrer,
Mondúver, el Bèrnia,
Penyagolosa i Benicadell.
Has fet pensar el nostre poble
preguntat una i mil voltes
què vos passa, valencians?
I tu mateix has contestat:
“Alça't, poble de València,
i comença a caminar
perquè un poble nascut lliure
no pot viure empresonat.”
No vas nàixer per la cançó
perquè tu mateix eres cançó,
cançó de pau,
cançó d'esperança,
cançó de llibertat."
disculpeu l'atreviment
són lletres sense pretensió
posades a la vostra consideració.
A l'amic Paco Muñoz,
membre de la Nova Cançó,
artista i home de seny,
amb una trajectòria coherent.
Vas començar duent sotana
per allò de servir la gent,
però va acabar fent-te nosa
i la vas penjar sense més.
No està feta l'Església, deies,
per enganyar la gent.
Mai no vas qüestionar Déu,
però sí l'aparell que dominen
aquells que no creuen en Ell
i fan del servici ofici.
Al poc temps d’acabar-se
el Concili segon del Vaticà,
es provocà una diàspora
i alguns buscaren recer
com a rectors de treball
a les fàbriques i al camp.
Marco, Signes, Gramatge,
David, Vicedo i Pellicer,
i tants d'altres com n’hi han
que no pogueren aguantar.
Paco, tenia clar
allò que volia fer:
cantar a la seva terra
i retrobar-se amb la seva gent.
Vas cantar les excel•lències
del nostre benvolgut País,
fugint sempre del tòpic
d'aquell levante feliz.
Sempre has qüestionat
la manca de llibertat,
has afirmat les nostres arrels
i has ratificat la identitat.
Has enlairat els malaurats
poetes valencians:
Toni Mestre, Andres Estellés,
Ovidi Monllor i Joan Fuster.
Has cantat a la terra i a la mar,
a les serres de Montcabrer,
Mondúver, el Bèrnia,
Penyagolosa i Benicadell.
Has fet pensar el nostre poble
preguntat una i mil voltes
què vos passa, valencians?
I tu mateix has contestat:
“Alça't, poble de València,
i comença a caminar
perquè un poble nascut lliure
no pot viure empresonat.”
No vas nàixer per la cançó
perquè tu mateix eres cançó,
cançó de pau,
cançó d'esperança,
cançó de llibertat."
Francesc Jover
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada