Els panells ceràmics i la religiositat popular (Francesc Jover)

Des del segle XIV hi ha al País Valencià infinitat de mostres de ceràmica decorativa en forma de plats, rajoles i rajoletes que s’han usat per decorar cases particulars, convents, esglésies, incloses les seves cúpules i teulades. En aquest cas vull centrar-me únicament en panells o murals de rajoletes quadrades que formen estampes d’escenes civils o religiosos en jardins, cases, esglésies, carrers, etc.

¿Quin poble no té panells ceràmics amb els sants dels carrers que han estat subvencionats per subscripció pública dels veïns? Molts d’ells, o la majoria són autentiques obres d’art. Mireu una mostra de la col·lecció de panells del “via crucis” del carrer Dolors de Cocentaina que, segons el meu criteri, son autèntiques peces de museu a l’aire lliure.

Durant la revolució de 1936 alguns d’aquells panells ceràmics foren a molts pobles vandàlicament trencats. És per això que l'any 1940 en foren reposats molts per tot arreu. Potser que aquests últims no tenen tanta gràcia com els que feien al segle XVIII. En reposar de nou aquestos panells, si n'hi havia referència, els feien aproximadament igual, altres els feien de nou segons la inventiva del ceramista i orientacions del rector del lloc. Els ceramistes, ja foren del segle XVIII o del XX, orientats pel capellà o no, mantenien el mateix sistema dels pintors antics donant a les obres pictòriques un caràcter pedagògic. És a dir, el mateix que sempre s’havia fet, les imatges pintades aprofitaven per adoctrinar els parroquians. Els retaules gòtics o renaixentistes ja duien una lectura didàctica segons els principis bíblics que havien de ser entesos pels fidels. Hi ha ocasions que tenen un fons de religiositat popular i altres mostren un fons de contingut teològic. El cas del panell ceràmic del carrer Jesuset de l'Hort de Cocentaina, el mateix que també poden veure’s a altres pobles, té símbols llegendaris que recorden la passió i mort que passaria Jesús segons la teologia clàssica.

En aquesta imatge solament està la creu, però n’hi han altres que a més podem veure els claus, la corona d’espines i alguna cosa més. Forma inequívoca, segons aquest pensament, que Jesús des de la seva infància, inclosa la concepció, tenia en ment el seu final.  

Destacar també el panell del número 4 de la Placeta dels Apòstols de Cocentaina un mural ceràmic amb dos apòstols que porta la data de 1940, sant Felip i sant Jaume amb la Mare de Déu del Roser. El que podia haver abans d’aquesta data no se sap com era. De qualsevol manera Sant Felip va ser un dels primers apòstols a seguir Jesucrist. Sant Jaume dit el Menor, fou el primer bisbe de Jerusalem. La tradició fa a Sant Jaume cosí de Jesús i li és atribuïda l’epístola que porta el seu nom. Va participar en el concili de Jerusalem i va morir l’any 62. La seva festa es celebra el 3 de maig.

Segons el historiador mercedari Agustí Arques Jover, al segle XVI aquesta plaça ja era anomenada així. El fet que al mural ceràmic actual hi haja solament dos dels apòstols i siguen precisament aquests dos i no altres, em fa pensar que el mural representa el fet d'haver trobat els cossos dels dos sants junts a Roma en la basílica dels Dotze Apòstols. Això es sap per una carta que el rector d'aquella basílica va enviar al periòdic La Voce de la Veritá on relatava amb pels i senyals el fet d'haver trobat en una reforma que feren a la basílica els cossos de Sant Felip i a Sant Jaume. Pareix ser que des del segle V, segons el Breviari Romà, hi havia la sospita que els cossos dels dos apòstols podien estar en aquest temple. Però s’ignorava el lloc concret i totes les investigacions dedicades a descobrir-ho van ser inútils. Però un manuscrit trobat en la segona meitat del segle XIX al convent dels Menors Conventuals, indicava que el lloc on eren els dos sants amics de Jesús era l'altar major.

En la restauració general d'aquesta església feta per l'any 1872, va ser necessari moure el sòl per tal de deixar l'altar major una miqueta més alt. A les deu del matí del 15 de desembre de 1872, en haver de canviar el paviment de l'altar, es van trobar dues grans lloses de marbre. Davall d'aquestes lloses hi havia un buit format per forts murs i després un altre decorat amb pedres de marbre on hi havia una caixa de fusta molt destrossada. Dins d'aquesta caixa hi havia unes restes que sembla eren els dos mencionats sants.

Aquest descobriment podia haver donat la idea del panell amb aquestos dos sants concrets i no altres, tot i que com he dit més amunt, la placeta dels Apòstols a Cocentaina està documentada en el segle XVI fins primeries del XVIII.

L’actual panell ceràmic és de l'any 1940, segons resa en el mateix mural, i va substituir un altre que hi havia hagut abans de la Guerra Civil que no se com era. Per informació oral sé que el dibuix picat del panell actual el va fer el que va ser canonge cocentainer, mossèn José María Soler, quan solament tenia dotze anys. El mural representa els dos apòstols d’aquella troballa arqueològica amb la Mare de Déu del Roser.

Francesc Jover