Els drets mai s’han regalat,
sempre han sigut el fruit d’una conquesta precedida de lluita; un tira i
arronsa llarg i dur.
Per això,
cal estar alerta i mal ens anirà, si a l’iniciar qualsevol lluita
reivindicativa el punt d’arrancada és el desànim de la derrota. Que el viatge és llarg i farcit d’obstacles? Que
caldrà reprendre’l moltes vegades? Què un munt de persones ho han intentat
sense aconseguir-ho? I clar que sí, però això significa que hem de
desistir, què no hi ha que reprendre’l un cop més? Que els camins fets
amb anterioritat no han servit de res?
No és preocupant este esperit
derrotista tan a l’abast al nostre País Valencià? En esta ocasió ha aflorat amb
motiu de la Carta al Papa demanant, una vegada més (i en son 5 ó 6), que
es normalitzen els textos de la litúrgia en la nostra llengua, però tinguem
cura que esta mateixa actitud està ben present en molts altres indrets
tan vitals com son la corrupció, els desnonaments, els drets dels dependents,
sanitat, educació....
No ens podem resignar acceptant
que gaudiran de vida eterna estos personatges de sainet macabre –i hi incloc al
de la cua llarga- que ens governen. Cal estar presents, mostrant una i mil
vegades les alternatives a una gestió que traspua corrupció pels quatre
costats.
Seria bo que en els moments en
que apareix el desànim, conjurar-lo prenent una bona cullerada de Xarop
Labordeta, ben segur que ens tonificarà per alçar la vista i albirar la Terra
de la Llibertat. Però, atenció! Que el cant continua:
“También será posible / que esa hermosa mañana / ni tú, ni yo, ni el otro / la lleguemos a ver; / pero habrá que forzarla / para que pueda ser."
I per a les persones que venim d'una tradició cristiana, en estos dies tan a prop de la Pasqua perquè no fer-nos una reflexió: Què significa creure en la Resurrecció? Què és sinó viure convençuts que més enllà d’estes estructures de mort que ens atrapen, hi ha vida.
Onofre Vento
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada