..., t'envie l'escrit que m'ha publcat el digital LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ.
Francesc Jover
Si, cal no oblidar-ho mai, març de 1939. Un sector de la societat valenciana, quan arriba el final de març no pot deixar de pensar el drama que va significar el port d'Alacant. Any rere anys hem arribat al 76 aniversari d'una farisaica i falsa «alliberació», que va iniciar tot seguit una criminal repressió als vençuts des del propi aparell de l'estat feixista. Vull centrar-me únicament en el cas del port d'Alacant, un dels drames socials i humans més sagnants del segle XX. Cada volta queden menys persones que ho van patir directament, però sortosament, sempre hi hauran entitats i persones disposades a recordar-nos-ho i analitzar el fet. Sobretot, per reivindicar la dignitat furtada a aquells milers de persones que intentaven fugir com si foren delinqüents. Pot dir-se que el port d’Alacant va ser l'últim lloc on va deixar d'alenar la Segona República, destacant també la diàspora que va haver-hi.
El 19 de març de 1939 el port d'Alacant era un vertader eixam de gent intentant poder embarcar a l'African Trader, un vaixell carboner anglés. Durant tot el dia tothom pugnava per embarcar i ho feia com podia, principalment fent-se lloc a la cua de les passarel·les. Però alguns també ho feien per les maromes que amarraven el vaixell al moll. Alguns ho aconseguien amb molt bona traça com si foren gats i eren ovacionats per la gentada si aconseguien arribar a la coberta del vaixell; tot i que alguns no havien pogut mantenir la maleta que els caigué a l'aigua. Altres, no podien arribar dalt i eren ells qui queien a les aigües del port amb la conseqüent exclamació unísona de la multitud que així expressava la mala sort de l'individu.
Juan Garcia Pla, president del Consell Municipal de Cocentaina durant la Guerra Civil, era un dels passatgers que va poder pujar a l'African Trader amb altres 8 o 10 companys més de Cocentaina. El vaixell sortia d'Alacant a poqueta nit, sense precisar l'hora amb més de 850 passatgers. No cal dir les calamitats que van haver de suportar.
El dia 28 també sortiria en direcció a Orà el mític Stanbrook amb moltes més dificultats perquè no podia acollir tots els que hi havia esperant i, a més, per la proximitat de les tropes feixistes. Aquest vaixell també estava dedicat al transport de carbó i sols permetia 50 passatgers, tot i que va arribar a dur-ne 2638. Fou el darrer vaixell amb càrrega humana multitudinària que no va poder endur-se a tots. El port d'Alacant es va convertir en un parany on quedaren atrapats més de 15.000 persones entre militars i civils, en els quals hi havien dones i infants. Molts es varen suïcidar amb l'arma que duien, però la majoria van quedar sota les garres de la divisió feixista italiana Littorio.
Cal dir també que va haver-hi un vaixellet a Torrevella que va evacuar 26 membres de la còpula del PSOE d'Alacant. Aquest sortia el 29 de març a les 8 del mati, tres hores abans d'arribar els feixistes italians a la ciutat d'Alacant. Entre aquells que emprenien l'exili estava el cocentainer Luis Deltell, alt dirigent socialista d'Alacant. Sabem aquest fet per un article de Rodolfo Llopis en el periòdic El Socialista amb motiu del traspàs de Deltell a Mèxic el 9 de setembre de 1957.
Potser els valencians d'avui estem massa capficats pels esdeveniments socials i politics que ens envolten. Potser estem massa esperançats en un futur immediat. No seria criticable aquesta actitud si tinguérem la certesa que mai no anem a oblidar allò que hi ha pendent: recuperar la dignitat dels republicans que el règim franquista va negar, i el règim de 1978 no ha sigut capaç de fer-ho. Cal retornar la dignitat a tot aquell que va ser afusellat, denigrat, empresonat i torturat per motius ideològics. És una assignatura que els valencians tenim pendent. Caldrà dotar les nostres institucions d'un estil d’autèntica i vertadera democràcia. Cal que els aspirants a governar agafen el compromis a demanar perdó pels errors comesos i reconèixer que la transició no ha sigut capaç de fer una llei conseqüent per recuperar la memòria històrica d'una etapa fosca.
Amb motiu d'aquest aniversari vull fer una ferma proposta de no ajornar per més temps aquesta responsabilitat que tenim com demòcrates. De no ajornar per més temps la recuperació del bon nom que el franquisme i la transició ha furtat als republicans. No solament als que van sortir per port d'Alacant, també d'aquells que ho van fer per altres ports, aeroports o camins de ferradura. També d'aquells altres que van afusellar, empresonar, torturar o patir l’exili interior; a les dones que van ser rapades, empresonades i van patir l'exili dels pares, fills, marits i germans; d'aquells que foren assassinats i encara queden soterrades a les cunetes, i damunt menyspreades.
Ara que esteu preparant programes electorals, tingueu present que davant d’aquest error una vertadera democràcia mai no pot mirar cap un altre costat.
| "...com a comentari de l'article de Francesc Jover, annexe estos dos interessant enllaços per a qui vulga saber un poc més del tema: | |
Documental de la 2 de TVE sobre l'odisea d'uns exiliats espanyols: "Cautivos en la arena"
| |
| L'esborronador trajecte d'exiliats conciutadans nostres en el vaixell Stanbrook (un transportador de carbó) | |
JOAN LLOPIS PASTOR
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada