[Autor: Francesc Jover, per a Nihil Obstat enviat el 12 de març de 2015]
T'envie un article que em publica hui (12/3) el diari digital ARAMULTIMEDIA sobre la festa dels Nanos que es celebrava per tot arreu.
Els Nanos és una festa de Cocentaina que té un caràcter popular i està per veure si en algun temps ha estat institucionalitzada o ha tingut algun tipus d'organització. Segons el meu parer, ha sigut una festa que ha mantingut el poble senzill, tot i que marginalment, d’una manera espontània per un costum o tradició que ha anat passant-se de generació en generació. No he trobat cap documentació local que em done alguna pista d’èpoques passades.
Actualment s’atribueix la festa una relació directa amb la quaresma, tot i que sense cap dubte sembla d'origen precristià. Es celebra justament a meitat de quaresma, sempre en dimecres com correspon al cicle quaresmal. La festa consisteix en que alguns carrers del Raval s'ajunten els veïns per fer uns ninots, aprofitant la indumentària vella d'home o dona i reomplint-los de palla o draps vells per tal de donar-los l'aparença humana. El dimecres que cau justament a meitat de quaresma són exposats als carrers. Deien les persones grans que en temps passats les penjaven als balcons, o als arbres urbans. Actualment són posats als carrers al voltant d'una taula en colla o en solitari. La particularitat és que cadascú representa un personatge polític –o un cacic– d'actualitat on se li fa una crítica penjada en un cartell. També es denuncien mancances urbanístiques o de neteja concretes. Sempre han sigut textos en valencià col·loquial, el que demostra que era una festa gens erudita i autènticament popular.
La imatge dels Nanos que tinc guardada en la memòria d'infant és que sempre s’ha fet una critica social o política del moment i, mai no s'ha deixat de celebrar amb més o menys intensitat. Els anys 40 i 50 del segle passat, que va ser una època de forta censura, estaven tolerats o simplement ignorats per les forces vives. Aleshores, recorde que eren posats els Nanos als balcons dels carrers del Raval. Aquesta ubicació em va fer pensar si únicament era costum dels veïns del Raval que feien per criticar les classes benestants de la Vila. Tanmateix, aquest supòsit, el vaig rebutjar en haver-me informat que pels anys vint del segle passat també ho feien a la vila. A la plaça de l’Església de Santa Maria eren penjats Nanos d'un dels grans plataners que hi havien. També ho feien en algun altre carrer principal de la vila. Avui solament ho posen en uns determinats carrers del Raval.
Però, què significa aquesta festa? La festa va més enllà de ser simplement un esdeveniment local dels cocentainers. En molts pobles del País Valencià, de Catalunya i de les illes Balears –i altres pobles d'arreu d'Europa– fan o han fet ritus d'aquest tipus. En la ciutat de València, segons Alfons Llorens, deien els Ninots de tir perquè eren penjats dels balcons el mateix que a Cocentaina.
Tot fa pensar que aquest espècie de festa ritual és d'origen ancestral o almenys precristià, tot i que la litúrgia cristiana, com ha fet en tantes altres coses, el va incloure en el seu calendari litúrgic. El quart diumenge de quaresma es fa –o es feia– sonar a les esglésies l'orgue que havia estat callat des de Dimecres de Cendra. A més, els revestiments dels capellans, que havien sigut morats, els canviaven per rosa, i l'altar l'adornaven amb les primeres flors. La litúrgia celebrava d'alguna manera amb color i alegria que havia arribat la meitat del temps d'austeritat, dejuni i penitencia.
La quaresma mai no ha fet massa gracia al poble, i en la societat ha estat sempre la idea de ser un temps de privacions. Potser per això, altres llocs del País Valencià destrossen els Nanos a garrotades o els boten foc. Antropològicament, l'origen de les falles de València podrien tindre aquest mateix significat.
Són molts pobles els que fan o han fet festa per aquest motiu. A Alcoi era celebrada antigament la setmana dels Perots, a Xixona els Monots de mitjan quaresma, a Elx també penjaven uns Nanos pel matí fins últimes hores de la vesprada que anomenaven les Velles de la Serra. També hi ha notícies que a Llíria i Picassent penjaven uns ninots de banda de nit perquè ningú no veges qui ho feia. A l'endemà, de bon matí els xiquets eixien al carrer a veure els ninots penjats. En acabar la missa que es feia, eren trencats a garrotades i cremats.
A Cocentaina, sensibilitzats des de fa alguns anys en aquesta festa, s’està fomentant des d’algunes entitats culturals, l’administració municipal i les escoles, per tal de continuar-les, millorar-les i donar-les més significació antropològica i ressò festiu. Per això, se està plantejant estratègies pel foment i divulgació de la festa com un irrenunciable patrimoni de la nostra cultura. Hi ha diferents aportacions en aquest sentit que passen per traure de la marginalitat la construcció de nanos, però sense posar en perill la creativitat popular de la gent. Caldrà ser fidels a l’origen i al fet d’haver-se conservat la tradició superant la revolució industrial i la societat de consum dels darrers quaranta o cinquanta anys.
Per acabar, fer menció que a la ciutat d'Alcoi va haver-hi una campanya per desprestigiar la festa fins fer-la desaparèixer. En una crònica de l'1 de març de 1883, el diari local El Serpis, feia una dura crítica qualificant aquest ritual de penjar Perots a les finestres com «mogigangas». Considerava el cronista, que eren costums de pobles petits sense cultura, que a la ciutat d’Alcoi era ridícul fer-ho. A més, feien burla d'aquells innocents ciutadans que encara s'alegraven d'aquestes tradicions impròpies d'una societat culta i civilitzada. Sembla que no sols s’avergonyien, també consideraven irreverents aquells Perots que denunciaven l’actuació d'algun burgés o cacic del moment. Estic convençut que Alcoi va cometre un error deixant perdre la festa mal interpretant el que es un patrimoni cultural dels valencians.
Francesc Jover
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada