La necessitat d'una nova República i l'actual política de la dreta (escriu Vicent Cremades)

Us adjunte... un article sobre la República.

Salutacions. Vicent Cremades

Foto: Associació Republicana de la Safor.

Amb el derrocament de la monarquia i l'arribada de la República, el dia 14 d'abril de 1931, el poble espanyol es rebel·lava contra les inèrcies seculars del caciquisme i la monarquia i va veure la solució als seus problemes. 

La lluita per la República representava la lluita pel progrés, la modernització 

i la democratització de l'Estat Espanyol. Amb la seua proclamació, intenta acabar amb l'analfabetisme, les dones obtenen el dret al vot, l'ensenyament va arribar a les classes més pobres i a tots els racons de l'Estat Espanyol. L'any 1931 es va aprovar la Constitució, més progressista que les anteriors, amb el reconeixement de les personalitats de Catalunya i el País Basc. A més a més es van mamprendre unes transformacions socials que no hi havia hagut mai a Espanya. També es va afrontar una reforma agrària per acabar, entre altres coses, amb les supervivències senyorials i caciquistes.

Davant d'aquestes millores i projectes democràtics, un grup de militars, impulsats per la dreta i l'oligarquia, comandats pel general Franco, i ajudats pel feixisme italià i alemany, després del fracàs parcial del colp d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936, s'aixecaren en armes contra l'ordre constitucional de la República i començaren la Guerra Civil.

Amb aquest article, la nostra idea és fer una proposta de la República com a futur, i comentar el concepte del que és ser republicà avui, remarcant els seus valors tan importants i necessaris per a la convivència. La República va crear una cultura política amb uns valors progressistes i laics, que feien als ciutadans ser actius, demòcrates i participatius, donant opcions de modernitat, de progrés sostenible i de creixement just a les polítiques.

Això ens porta a reflexionar sobre alguns aspectes del paper que la dreta juga avui dia a l'Estat Espanyol i, en particular, el que fa a Gandia. Quan parlem de dreta ens referim al PP, que ha sabut des del primer moment reunir a tots els partits de dreta, des de l'extrema dreta als més moderats. D'aquesta manera tenen més possibilitats de guanyar les eleccions amb una majoria que es permet fer unes polítiques de defensa de l'oligarquia, de la banca, de les grans empreses, el que ens porta a un retrocés en els drets del ciutadans.

Ramon Cotarelo -en el seu blog Palinuro- fa unes anàlisis molt lúcides de la política del PP, del caràcter patrimonial de la dreta, del seu programa, de l'acceptació de l'actitud dels capellans en els temes d'educació, avortament, etc. Comenta que no veu que el PP puga fer coalició amb ningun altre partit per la seua intolerància, el seu exclusivisme, el seu sotmetiment i la seua falta de comportament cívic.

La gent de la dreta defensa els seus "interessos" invertits en la política. La dreta no reivindica la memòria històrica, ja què no està contra el franquisme, ja que la majoria són fills i néts dels que lluitaren contra la República, i que, més endavant exerciren un règim de terror i de repressió contra els supervivents. Una dreta ancorada en el passat, que legisla per tornar al franquisme, com ho ha demostrat clarament amb la ley mordaza, i el retrocés que representa en els drets socials, les llibertats i la democràcia, sobretot amb el seu comportament amb la justícia.

La dreta canvia els jutges si exerceixen una justícia que no els interessa, i posa al capdavant de les institucions judicials als seus amics i militants del PP. Ja sabem que va tirar fora el jutge Baltasar Garzón per intentar jutjar els franquistes. De fet, en la seua obra "El fango", critica la persecució dels jutges per part del PP. També ha canviat de destí el jutge Pablo Ruz que ha entrat a fons en la corrupció i els robatoris, i que acaba dient que el PP és una organització que es finança amb la corrupció. Un altre cas de la politització de la justícia és la inhabilitació del jutge Elpidio Silva per la investigació del cas Blesa, ja que no els interessava que continuaren sortint més noms. Així mateix han suspès en la funció judicial durant uns anys al magistrat Santiago Vidal per presentar el projecte de la Constitució Catalana.

Per tot Espanya hi ha alcaldes del PP que van donant alcaldies perpètues i vares de comandament a diferents mares de Déus i també han intercedit davant de sants, demanant-los miracles per combatre l'atur i la crisi. Aquestes actuacions ens recorden l'època medieval i la del nacionalcatolicisme tot i que, segons la Constitució actual, l'Estat Espanyol és un estat aconfessional.

Es curiós que la dreta s'aferre a la Constitució encara que mai han cregut en ella. José Maria Aznar, que en la seua època d'estudiant va militar en el Front d'Estudiants Sindicalistes, una organització falangista d'orientació catòlica, i que en els moments de l'elaboració i aprovació de la Constitució, exercia com a inspector d'Hisenda a Logroño i col·laborava en el diari La nueva Rioja, va publicar el dia 23 de febrer de 1979 un article sobre "La abstención. La lección de la història". A més a més, va publicar alguns articles en contra de la Constitució. La seua trajectòria política comença de la mà del partit AlianzaPopular, predecessora del PP, alguns membres del qual votaren el no a la Constitució i altres es va abstenir.

Els interessos del PP passen avui per defensar una monarquia borbònica, continuadora del règim de Franco, que la dreta va imposar com a condició per signar l'acceptació de la Constitució. Com a mostra, dues de les últimes actuacions de Felipe VI. En primer lloc, no ha tingut cap inconvenient en acceptar la nova moneda que ha fet la UE, on en una part apareix la seua cara, evocant els “70 años de paz”, utilitzant un lema que ens recorda "los veinticinco años de paz" de Franco en complir un quart de segle del final de la Guerra Civil, uns anys de repressió, silenci i mort. És un insult als demòcrates acceptar aquest lema, celebrar 70 anys de pau amb més de 35 anys de dictadura franquista. Així mateix, és inacceptable atemptar contra la Llei de la Memòria Històrica. A la diplomàcia espanyola no els ha interessat suprimir aquesta moneda, cosa que va fer la diplomàcia francesa, que no va acceptar la moneda commemorativa de la batalla de Waterloo. En segon lloc, les seues actituds amb les processons, en acceptar ser hemano mayor de moltes confraries, en la Setmana Santa i els compliments davant l'arquebisbe de Sevilla Aquest comportament ha fet que a Andalusia alguna premsa l'anomene el capillita

El PP, al País Valencià, i a nivell de corrupció, ha arribat a fer una terra de saqueig, té més de 170 imputats. Amb la seua política econòmica, ha acabat amb les Caixes d'Estalvi i amb el Banc de València que els nostres pares i avis van estar tant anys construint.

Referent a la política de l'alcalde de Gandia, no vull parlar només de com afavoreix els seus amics amb els nostres diners, de com fa una política totalment especulativa, de despeses i de pujada d'impostos, el que ens porta a un endeutament que haurem de pagar nosaltres i les properes generacions. Una política, tant diferent a la política de l'Ajuntament d'Ontinyent, que en aquesta legislatura ha pogut eliminar un terç del seu deute. Torró té l'ajuntament ple d'"enxufats", com ell mateix reconeix, si bé els té en la IPG. Així mateix no pot pagar ni les nòmines d'aquest mes si no li arriben els préstecs demanats al govern central. També podem considerar com un alcalde d'un país aconfessional lliure la seua vara de comandament a la Geperudeta. De tots aquests fets ja s'ha parlat molt. El pare jesuïta José Luis Ferrer ho va dir clarament al Levante el dia 31 de març: "La fe no se exhibe. Nuestra fe en Jesús es, pues, un compromiso. No pueden ser simples palabras, ni proclamas propagandistas, ni actos folklóricos".

Voldria acabar l'article parlant de la política que ha fet l'alcalde al Parc de Sant Pere. Sóc una persona que acostuma a passejar per allí, i coneixia els canvis que volia fer Torró. Ja érem coneixedors de l'experiència de com ha destrossat el Parc del Clot de la Mota a la Platja, tallant arbres que, segons Clara Carbonell, estaven en mal estat, amb l'excusa de fer les festes i els saraus. O de com ha destrossat el barri de Corea amb les obres que ha fet al jardinet, no sols deixant a una part les dues vies de trànsit, i a l'altra tot un espai ample entaulellat, sinó tallant de nou més arbres. Al Parc de Sant Pere el que la gent no volia era que entraren les màquines per destruir-lo i fer una nova plaça. El que hauria d'haver fet des del primer moment és reunir-se amb els veïns en algun lloc públic, per buscar una solució i no cridar a sis veïns, escollits per ell, a l'ajuntament. Aquesta és la forma d'entendre la seua política de participació ciutadana. Finalment, els diàlegs i els acords, junt a la lluita per la defensa del parc de la majoria dels veïns, sembla que han triomfat.

Un dels matins es va presentar el regidor Guillermo Barber, dient que tots els que estaven allí érem de l'esquerra radical, tot i que realment érem pacifistes partidaris del diàleg. A continuació, aquell dimarts va enviar el següent tuit :"Radio Gandia Ser. En @radiogandia. El dia 10 mar 15 a les 2:00 PM - @gbarberfuster: Es imposible el diálogo cuando tienes a alguien enfrente que te pone una pistola en la sien" radiogandia.net/noticias-caden" Amb aquesta frase li va sortir el seu tarannà feixista. Un regidor d'un ajuntament democràtic, per molt falsa, formal i buida de tot contingut que siga eixa democràcia, no pot dir aquestes paraules. Si tinguera un mínim de dignitat dimitiria o el farien dimitir. Els demòcrates no podem permetre aquesta banalització del feixisme.

Els republicans tenim una gran responsabilitat davant les eleccions del mes que ve, no podem votar per una dreta que ens ha portat a la corrupció, al saqueig, i a èpoques passades i que, de bell nou, trau el fantasma de la por per guanyar els vots. No volem una política de grans obres, que són com la rondalla de la lletera, i de grans inauguracions que ens endeuten per més generacions. Hem de votar per una nova política a favor de les persones, i per un futur més lliure, més net i més participatiu.

Demanem la convocatòria d'un referèndum per poder votar sobre la forma d'Estat. Per acabar, ens agradaria fer una crida a l'assistència als actes convocats per l'Associació de la 3a República de Gandia.

Vicent Cremades
Membre de l'Associació per la Tercera República de la Safor

ARTICLE publicat a 

LA VEU (DIARI DIGITAL DEL PAÍS VALENCIÁ)