... respecte al comentari “Amb ciris o amb pals”, del qual hem parlat en l’esmorzar
del dimarts, ... presente algunes consideracions a propòsit de certes
afirmacions que allí s’expressen:
-
“AMB CIRIS O AMB PALS”, pensé que això
està un tant ‘trasnochat’, hui en dia la gent en general passa (passem) del
papa, això no és de les coses que més preocupen. Sí que interessa, i és motiu de
satisfacció, quan veiem en ell gestos i paraules impactants que no estem
acostumats en eixa alta jerarquía, impensables en els seus antecessors i en
altres jerarques actuals, com ens alegrem quan Obama fa possible que es
nacionalitzen milions d’immigrants o ens
enrabiem quan la Merkel vol ofegar els països del sud. Més ens preocupa (negativament)
els intents de la jerarquia espanyola per dirigir la política o mantenir la situació
de privilegi de l’Església Catòlica.
- “La seua valenta intervenció, que ha creat estupor, en
el tema de la pederàstia de Granada”. L’estupor és dóna per la falta de
costum en vore actuacions com eixa que, per altre costat, no és més que la de complir
amb la seua obligació.
- “(Alguns) diuen que tot és una operació de maquillatge.
Diuen: sí, però no és suficient, són gestos de ‘quiero y no puedo’. I sempre
estan de malhumor”. El malhumor (millor diria jo disgust) és dels que confien
en l’eglèsia i voldrien que es passara d’una vegada a les accions, a posar en
pràctica l’evangeli dins d’ella mateixa i intentar-ho en el món. Han passat
2.000 anys (o 1.700 des de Constantí) i sembla que estem en el mateix punt (y
lo que te rondaré…)
- “El Papa ha tingut gestos revolucionaris, en especial
en la lluita contra la pobresa i en favor de la justícia; raó per la qual està
en la diana dels grups econòmics i financiers més importants, al ser considerat
l'enemic número u mondial”. Home, ja serà menys. Està clar que a eixos
grups els molesta qualsevol actitud que els contradiga i delate, i més encara provenint
d’algú que té tant de ganxo per a tanta gent. I és d’agrair eixos gestos que
suposen valentia i ferma actitud. Però pense que una institució com l’Esglèsia,
que es presenta com la impulsora i
garant dels valors evangèlics, podria fer alguna cosa més contra la probesa i
la injustícia que el tindre gestos i paraules. El propòsit de posar dutxes en
el Vaticà per als que dormen al carrer, com s’ha dit que van a fer, podría
considerar-se una xicoteta acció a la qual podrien seguir altres, perquè pense
que compta l’Esglèsia amb mitjans i personal per a fer més coses. I em referisc
a l’Església-institució (Vaticà, cúries, ...), i no només a les ja existents organitzacions
i persones exemplars que hi ha dins d’ella que ja treballen en eixa línia (Càritas,
missioners, etc.)
I a més de la pobresa, també estan les altres qüestions
en què es queda en les bones paraules i que és igualment urgent passar a
l’acció: la igualtat home-dona en el sí de l’esglèsia, el celibat dels
capellans (¿antipederàstia?), els drets de les dones, dels homosexuals, la llibertat
sexual, la transparència en qüestions de bens i persones (no l’ocultació sistemática
de violacions i injustícies internes), etc. I a nivell local, exigir la defensa
dels drets dels pobles, com per exemple la llengua vernácula (en compte
d’entrebancar-la, com es fa ací, en la nostra ‘Comunidad/Reyno’).
- “La pobresa i marginació és planetària ….. La lluita
per la justícia no passa necessàriament per cap religió, ni pel cristianisme,
ni molt menys per la Institució de l'esglesia Catòlica. Ni tan sols es pot
mantenir avui el binomi Evangeli-pobresa (?)”. Home, la pobresa, des de fa
temps, sí que és planetària, pero la que resulta de la crisi actual (¿o és
estafa?) afecta des de fa poc de temps a la nostra societat, on els rics cada
vegada ne són més en quantitat i són més rics i els pobres ne són també mès en
quantitat i són més pobres. I jo pregunte ¿la lluita contra tot això “no passa
pel cristianisme ni per la institució de l’Esglèsia”?
- “Existixen en el planeta moviments de lluita … Si
entre ells es troben grups minoritaris de cristians que naixen … de seguiments
a Jesús, benvinguts siguen, … no (cal) la institució (eclesial)”
I’Esglèsia, les esglésies, com a institucions, ¿no és necessari que aporten
res, només que gestos i paraules? Aleshores ¿per a què c. aprofiten? ¿Per a
anar pels núvols?
- “Per a esta tasca no deu sobrar ningú: creients, ateus,
agnòstics, cristians, mahometans, budistes.....Tant de bo alguns grups de
cristians, que no la Institució (¿), abandonaren cert ensimismament eclesiàstic
per tal de solidaritzar-se amb els nombrosos moviments socials i polítics,
organitzacions transnacionals de tot tipus, que és el que cal en este món
globalitzat i laic” En això, completament d’acord (és hora d’anar
coincidint en estes consideracions, com pense que l’autor i jo ho fariem en la
major part de qüestioons que ens plantejàrem)
- I parlant de gestos: ¿per a quan plantejaran la
normalitat en la indumentària eclesiàstica, vestint com persones normals? ¿O és
que són ‘supernormals’? Ara va el papa al Parlament Europe amb eixos faldons i
boina blanca (també és de veres que al menys
ja no va amb sabates que costen centenars d’euros, com diuen que
gastava l’antecessor). Me recorda, i que
em perdone per la comparació, a Gadafi, l’amic d’Aznar, i les seues estrafalàries vestimentes. ¿No
estaria millor anar amb un vestit com tot el món? El mateix podriem dir del
circ que es monta en el Vaticà quan s’ajunten ‘sus eminencias’ o en altres reunions episcopals. Inclús podrien
plantetjar-se la reforma de vestimentes a les cerimónies litúrgiques (vegeu la
pel.lícula ‘Roma’, de Felini, i el desfile de models). I conste que a mi me
dóna exactament igual, simplement que, a banda de la vistositat, em provoca sensació
de ridícul.
I què li sembla al respectable públic la noticia apareguda el dia 25:
“Los seis eurodiputados de la Izquierda Plural abandonaron hoy el hemiciclo durante la intervención del papa Francisco para así protestar por la invitación al pontífice a hablar en el pleno de la Eurocámara. "Nos hemos salido porque entendemos que esto es una institución pública y aquí no caben sermones religiosos", dijo la portavoz del grupo, Marina Albiol. "Entendemos que debe haber una separación entre las creencias religiosas y las instituciones públicas", explicó Albiol. Y el presidente alegó que el Papa es un jefe de estado, por tanto con derecho a intervenir.
I per altre costat: “Después de escuchar el discurso de Jorge Bergoglio en la Eurocámara, el secretario general de Podemos ha elogiado el discurso y ha defendido que le gustaría hablar con él en el Vaticano o en Vallecas, donde fuera posible".
Joan Llopis Pastor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada