En relació als comentaris sobre el Papa Francisco, personatge d'actualitat pels gestos sorprenents que està tenint, el més recient és la seua valenta intervenció, que ha creat estupor en el tema de la pederastia de Granada. Es diu que en Espanya sempre s'ha anat darrere del retors (jerarquia) o amb ciris o amb pals.
Amb ciris són els que neutralitzen el seu mensatge renovador i diuen: "Això nosaltres ja ho féiem...els pobres sempre han estat al centre" No esperaven un Papa aixi i el volen controlar dins la Institució.
Amb pals els que diuen que tot és una operació de maquillatge, que amaga canvis necessaris; diuen: sí, però no és suficient i com diu Vicedo: són gestos de "quiero y no puedo", i sempre estan de malhumor. Per a mí, tant uns com altres representen el partit dels devots: bé necessiten el Papa com a sol.lució de tot, o bé per a la confrontació. En amdós sentits s'espera que el Papa tinga que ser la sol.lució. N'hi ha una certa contradicció i certa mentalitat eclesiàstica.
Efectivament, el Papa ha tingut gestos revolucionaris, en especial en la lluita contra la pobresa, el capitalisme que mata i en favor de la justícia; raó per la qual està en la diana dels grups econòmics i financiers més importants, al ser considerat l'enemic número u mondial.
Ara bé, crec que este Papa no tracta de patrimonialitzar esta causa dels pobres, ni vol ni pot, perquè esta és una causa planetària, ja que la pobresa i marginació es planetària i el cristianisme és tan sols un porcentatge ínfim en el globo. En un món laic on conviuen moltes ideologies i religions, la lluita per la justícia no passa necessàriament per cap religió, ni pel cristianisme, ni molt menys per la Institució de l'esglesia Catòlica. Ni tan sols es pot mantenir avui el binomi Evangeli- pobresa.
Perquè existixen en el planeta moviments de lluita i indignació, esperançadors: revoltes musulmanes, Amèrica del sur, Xina, India, Espanya, Grècia etc.; tots ells al marge de l'Evangeli. Si entre ells es troben grups minoritaris de cristians, que naixen no de Dogmes i creences, sinó de seguiments a Jesús, benvinguts siguen. Si este Papa, en esta mateixa línia, amb els seus gestos - no la Institució -i alguns grups de cristians minoritaris aporten algun granet a esta dinàmica serà útil.
Perquè per a esta tasca no deu sobrar ningú: creients, ateos, agnòstics, cristians, mahometans, budistes...,; les grans tradicions mondials han de contribuir a una nova espiritualitat. Com diu Roger Debray: "L'Esquerra pergué fa temps la gasolina, el motor...existeix una malaltia més greu: el profund buit moral d'una societat centrada en aconseguir l'èxit material. Però les ànimes avorreixen el buit."
Tant de bó que es deixara d'anar darrere del Papa amb ciris o amb pals, i d'acord amb les seues intuicions - dins de les limitacions -, alguns grups de cristians, que no la Institució, abandonaren cert ensimismament eclesiàstic i nostàlgies de passats per tal de solidaritzar-se en els nombrosos moviments socials i polítics, organitzacions transnacionals de tot tipus, que és el que cal en este món globalitzat i laic.
Paco Gramage
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada