"Trobarem a faltar el teu
somriure, diu que ens deixes, t'en vas lluny d'ací; però el record de les valls
on vas viure, Vicent, no l'esborrarà la pols del camí".
Perquè el teu testimoniatge mai ha
estat de grans sermons ni de magisteris doctrinals; tampoc ha caminat pels
raïls còmodes del funcionari clerical; sempre se l'ha trobat satisfet en el
calor de la conversa, des de l'amistat; en les proximitats personals que porten
la tendresa de les coses senzilles. I ho feia amb tots, sense discriminacions
ni socials ni religioses. En el tanatori escoltava el comentari: "Es feia
amb tots", anaren o no a missa.
Podem dir que, de manera anticipada,
visqué les recomanacions del Papa Francisco allà on va estar: Benimarfull,
Bonrepòs, Xile, Alboraia: "Aneu a les perifèries, obriu-vos a tots sense
por amb valentia i tendresa.
Quan sovint les corrupcions
institucionals de tot tipus, tant de l'Esglesia com de la societat ens poden
portar a una indiferència resignada i melancòlica, Vicent sempre aportava una
aspiració de viure, de forma crítica, valenta i irreprotxable al temps que
generava un clima contagiós d'esperança i optimisme.
"Per això el record de les valls
on vas viure, Vicent, no l'esborrarà la pols del camí".
En
trovar-se davant l'amenaça d'una mort que ell veia propera, en trobar-se davant
els múltiples defalliments de la seua llarga malaltia, mai posava la mort en
les seues meditacions. No
volia que la mort estropeara el camí. A tots els que el visitaven els impresionava
les reflexions que feia sobre la seua trajectòria personal i pastoral. La veia
plena de sentit i coherència. El seu testimoni de despreniment era ejemplar,
perquè coneixíem que del seu sou insignificant el 50 % el destinava a atencions
de necessitats a Xile.
Ara, Vicent, ja no et solquen dolors
ni treballs i preguem perquè tantes esperances que tu comparatires amb tanta
gent, facen possible l'Esperança.
Paco Gramage
| http://www.accionpoetica.com/el-recuerdo-es-un-poco-de-eternidad/ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada