Centenario de su nacimiento
El canónigo Josep Espasa"Un hombre liberal, abierto, objetivo y ecuménico"
(Josep Miquel Bausset).- Josep Espasa i Signes nació en Dénia el 9 de enero de 1914, hoy hace 100 años. El 1925 ingresó en el Seminario de València y posteriormente estudió en la Universidad Gregoriana de Roma, donde el 1937 obtuvo el doctorado en Teología.
 |
| Mosén Espasa"No hay más que una Iglesia y hace falta reformarla desde dentro" |
El 1939 fue nombrado profesor del Seminario de València y del 1945 al 1970, fue Rector del Colegio de Santo Tomás de Villanueva, de la capital del País Valenciano. Fue delegado de Ecumenismo de la diócesis y fundador del Centro Ecuménico Interconfesional. Escribió los libros, Falseamientos y verdades cristianas y Que hace falta creer.
El canónigo Josep Espasa fue el promotor de la apertura de la Iglesia valenciana, y por eso, alrededor suyo como Rector del colegio de Santo Tomás de Villanueva, salieron una serie de sacerdotes que destacaron por su espíritu innovador. Además, apoyó el uso del valenciano en la liturgia.
Como destaca Ramir Reig, en el libro "Feixistes, rojos i capellans", Josep Espasa hizo del Colegio de Santo Tomás, "un espacio abierto a la amistad y a la búsqueda en común". Y sus alumnos, "se transformaron en elementos críticos por amor a la verdad", con el deseo que "la Iglesia se liberara de hipocresía y de hipotecas, y llevara el Evangelio al Pueblo". Esos discípulos, fueron con el tiempo, presbíteros que destacaron por su espíritu innovador. Entre ellos cabe destacar a Emili Marín, fundador de la revista Saó.
Josep Espasa concebía un cristianismo antidogmático, siendo un firme seguidor del camino abierto por Mounier. Entre sus elementos pedagógicos, destaca su capacidad para organizar encuentros y charlas sobre el momento político de entonces.
Como dice Nel•lo Pellicer, Espasa era "un mediterráneo apasionado por la verdad, que él veía sintetizada en el Evangelio". El canónigo Espasa, "un hombre de fe luminosa", no fue nunca ni un contestatario, ni un radical. Pero sí que estaba dispuesto a "abrir cualquier puerta, sin temores, ni prejudicios". Su carácter abierto, hizo que acogiese en el Colegio de Santo Tomás, a sus amigos, Joan Fuster y Vicent Ventura, dos de los mejores intelectuales del País Valenciano. También invitó a Llorenç Gomis, para que predicara los ejercicios espirituales a los seminaristas.
El 1970, una vez expulsado del Colegio de Santo Tomás por su ideología progresista, el canónigo Espasa volvió a Dénia, donde desplegó su magisterio, de la misma manera como antes lo había hecho en València,. En Dénia se hizo cargo de la ermita de la Pedrera. Fue en Dénia, el 1963, cuando el canónigo Espasa, siempre hospitalario, acogió en su casa a su amigo Vicent Ventura, confinado allí, en un exilio forzoso, por el hecho que el periodista valenciano había participado en el Contubernio de Múnic. En Dénia, en casa del buen canónigo Espasa, acompañé a mi padre, a visitar al amigo Ventura.
El canónigo Josep Espasa murió el 1980, y tres años más tarde fue nombrado Hijo Predilecto de Dénia. Su biblioteca, con importantes obras de teología, pastoral y filosofía, el 1983 pasó a formar parte de la Biblioteca Valenciana.
El 2005, en el 25 aniversario de la muerte del canónigo Espasa, el Ayuntamiento de Dénia puso una placa a la ermita de la Pedrera, que nos recuerda a este sacerdote represaliado por sus ideas progresistas y por su compromiso con la lengua del País Valenciano. En aquel acto, su sobrino, Antoni declaraba que el canónigo Espasa fue "un ferviente amante de la vida en la Pedrera, donde todos eran amigos suyos".
Como ha escrito Vicent Cremades en el libro, "L'Església en la Transició", el canónigo Espasa fue "un hombre liberal, abierto, objectivo y ecuménico" y también un sacerdote abierto a las tendencias más modernas de su tiempo. En su amor por la Iglesia, el canónigo Espasa decía: "No hay más que una Iglesia y hace falta reformarla desde dentro".
En el centenario del nacimiento del canónigo Josep Espasa, tanto el arzobispado de València como el de Oriola-Alacant y el Ayuntamiento de Dénia, habrían de rendir un acto de homenaje al sacerdote Josep Espasa, un hombre bueno, libre y amigo de todos.
Josep Espasa: “Només hi ha una Església i cal reformar-la des de dins”
(Josep Miquel Bausset –CR) Josep Espasa Signes va nàixer a Dénia el 9 de gener de 1914, aquest dijous farà 100 anys. El 1925 ingressà al Seminari de València i posteriorment estudià a la Universitat Gregoriana de Roma, on el 1937 obtingué el doctorat en teologia.
El 1939 Espasa va ser nomenat professor del Seminari de València i el 1945, l’arquebisbe de València Prudencio Melo el nomenà Rector del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, del Cap i Casal, on s’hi estigué fins el 1970 que va ser apartat. Va ser delegat d’Ecumenisme de l’arquebisbat i fundador del Centre Ecumènic Interconfessional. Escrigué els llibres Falsejaments i veritats cristianesi Què cal creure.
El canonge Josep Espasa va ser un promotor de l’obertura de l’Església valenciana, i per això, al voltant d’ell, com a rector del col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, van eixir una sèrie de capellans que destacaren pel seu esperit innovador. A més, va recolzar l’ús del valencià en la litúrgia, cosa inèdita entre la major part del clergat valencià.
Com destaca Ramir Reig al llibre Feixistes, rojos i capellans, Josep Espasa va fer del col·legi de Sant Tomàs, “un espai obert a l’amistat i a la recerca en comú”. I els seus alumnes “esdevingueren elements crítics per amor a la veritat”, amb el desig que “l’Església s’alliberés d’hipocresia i d’hipoteques, i portés l’Evangeli al Poble”.
Josep Espasa concebia un cristianisme antidogmàtic, i va ser un ferm seguidor del camí obert per Mounier. Com a eines pedagògiques, el canonge Espasa organitzava trobades sobre el moment polític d’aleshores.
Com diu Nel·lo Pellicer, Espasa era “un mediterrani apassionat per la veritat, que ell veia sintetitzada en l’Evangeli”. El canonge Espasa, “un home de fe lluminosa”, no va ser mai ni un contestatari, ni un radical. Però sí que estava disposat a “obrir qualsevol porta, sense temors, ni prejudicis”. El seu caràcter obert va fer que acollís l’assagista Joan Fuster i el periodista Vicent Venturaal col·legi de Sant Tomàs, com a bons amics seus. També portà Llorenç Gomis, perquè prediqués els exercicis espirituals als seminaristes. Home obert a les tendències més modernes, va tenir problemes amb les autoritats eclesiàstiques.
Al seu entorn es formaren les generacions de capellans que després van destacar pel seu esperit innovador, com el cas d’Emili Marín, fundador i director durant molts anys de la revista Saó. De fet, amb el canonge Espasa, el Col·legi Sant Tomàs va ser un far progressista. Josep Espasa es caracteritzava pel seu menyspreu del poder eclesiàstic i per la seva passió per la veritat.
Fill predilecte de Dénia
El 1970, una vegada expulsat del col·legi de Sant Tomàs per la seva ideologia progressista, el canonge Espasa tornà a Dénia, on desplegà el seu magisteri, de la mateixa manera com abans ho havia fet a València, i on es va fer càrrec de l’ermita de la Pedrera. Allí a Dénia, el 1963, el canonge Espasa va acollir a sa casa Vicent Ventura, confinat allí, per l’exili forçós, després que el periodista valencià participés al Contuberni de Munic. A Dénia, a casa del bon canonge Espasa, vaig visitar amb el meu pare l’amic Ventura.
El canonge Josep Espasa va morir el 1980, i tres anys més tard va ser nomenat fill predilecte de Dénia. La seua biblioteca, amb importants llibres de teologia, pastoral i filosofia, el 1983 va passar a formar part de la Biblioteca Valenciana.
El 2005, en el 25è aniversari de la mort del canonge Espasa, l’ajuntament de Dénia posà una placa a l’ermita de la Pedrera, que ens recorda el capellà represaliat per les seves idees progressistes i pel seu compromís amb la llengua. En aquell acte, el seu nebot, Antoni declarava que el canonge va ser “un fervent amant de la vida a la Pedrera, on tots eren amics seus”.
Com ha escrit Vicent Cremades al llibre L’Església en la Transició, el canonge Espasa va ser “un home liberal, obert, objectiu i ecumènic”, que cal recordar.
En el centenari del naixement del canonge Espasa, tant l’arquebisbat de València com el d’Oriola-Alacant i l’Ajuntament de Dénia, haurien d’homenatjar el bon capellà Josep Espasa, un home bo i lliure, i amic de tots!
Josep Espasa va ser un prevere humanista, il·lustrat i alhora, nacionalista, que exhortava als seus seminaristes a treballar per la unitat: “No hi ha més que una Església i cal reformar-la des de dins”. Josep Espasa va ser “un home de Déu, un cristià de Dénia i un mossèn nacionalista”, com la definit Vicent Cremades.
... gràcies pel record. El dia 9 vam fer una missa per ell.
ResponEliminaTeresa E[spasa].