Autor. Francesc Jover, enviat a ARAMULTIMEDIA el
dia 6 de juny de 2021
Les entitats memorialistes, les que treballem per la recuperació de la
memòria històrica i democràtica; els que intentem que hi haja un reconeixement
i reparació dels errors històrics de la República i del franquisme; els que
volem que hi haja una sincera, vertadera i autèntica reconciliació definitiva
entre aquelles «dues espanyes», encara trobem entrebancs. Som persones que anem
alerta per no ferir la sensibilitat de ningú; estem donant les gràcies a
tothora per l’espai públic que ens deixen ocupar amb la finalitat d’expressar
les nostres opinions i objectius. Especialment, estem esforçant-nos intentant
reinterpretar la historia dels anys 30 i les següents dècades del segle passat.
He de dir, i em sap greu fer-ho, que estem trobant en alguns sectors de la
societat -més amples del que en principi creiem- algunes dificultats,
incomprensions i manca d’acceptació.
Ens adonarem quan el Fòrum per la Memòria a Cocentaina va presentar un
projecte als pressupostos participatius per afegir al mobiliari urbà de
Cocentaina un detall que servira d’homenatge i desgreuge públic a les víctimes
de la Guerra Civil i de la dictadura franquista.
Trobarem certa oposició, quan no rebuig, en algunes persones o grups de
l’entramat social local, per la qual cosa les persones que estem treballant en
la proposta o estan d’acord en ella, ens va causar decepció. I no és
l'Administració local o el Govern Valencià, que estan ajudant-nos el que poden.
On trobem més dificultats és en persones que rebutjaren obertament el projecte.
Mai no es queixarem de la lliure opció que cadascú pren en qualsevol acte de la
seva vida. Però, ens dol molt i sempre ho rebutjarem que s'utilitze excuses de "mal
pagador" o falsedats.
Perquè és fals quan diu algú que no pot donar suport al projecte perquè
no veu gens clar ara mateix exposar una llista de noms al públic quan no fa
massa temps retiraren un altra llista de la façana de l'Església. Si, és
referien a aquella llista que va estar exposada prop mes de 70 anys i fou
retirada, supose, per la llei de memòria històrica que pretén deixar sense
efecte l'exaltació a les víctimes d'un sol bàndol.
De ben segur que no s'havien llegit la nostra proposta que no inclou cap
llista de noms i solament ha d'anar inscrits uns versos a favor de la pau, la
convivència, i en contra de qualsevol violència i agressió als drets humans.
Pense que poden estar d'acord o no, però crec que no deuen d'utilitzar-se
falsedats. Pels que no ho van llegir i els ha quedat una versió errònia he de
reafirmar que es tracta de plantar una modesta escultura per mostrar
públicament el reconeixement i dignitat de tots aquells i aquelles que foren
víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Relacionar «aquelles llistes» víctimes solament d’un bàndol, en el
projecte del Fòrum de Cocentaina, ho considere malintencionat, provocador i
menyspreable. Poden dir que la proposta no els agrada i que no donaran cap
tipus de suport, ho entendrem i acceptarem, però no creem ètic fer afirmacions
que distorsionen el tema. L'homenatge i reparació estarà dedicat, repetixc una
volta més, a totes i tots els que patiren agressió durant la Guerra Civil i la
dictadura franquista. És el que s'havia d'haver fet en bona lògica des de l'any
1978.
Tergiversar la intenció d’aquest projecte porta una càrrega inoportuna
-segons el meu parer- no adequada als nous temps de pau i concòrdia que
requereixen més que mai unitat.
Durant els 43 anys que portem d’haver reinstaurat la democràcia, els
republicans que foren desposseïts del règim que optaren, han estat callats i no
han fet més que acceptar una transició que no ens ha dut altra cosa que una
democràcia amb moltes i incoherents seqüeles franquistes. No reconéixer encara
aquesta realitat desprès de tant de temps pot entendre's com una actitud d'odi
a la República i republicans que hi havem. A més, demostra que encara queden
persones i racons en la societat que no accepten que la rebel·lió militar del
36 fou un error. Això pot interpretar-se que encara hi han persones que es
neguen a una sana convivència i sincera reconciliació.
Ho he dit repetides voltes i caldrà dir-ho totes les que facen falta.
Per molts defectes que tinga un règim democràtic mai no ha de canviar-se militarment
a canonades. Mireu la diferència de tractament que hi hagué durant els anys 20
als militars, Fermin i Galan, que es rebel·laren contra la dictadura de Miguel
Primo de Rivera: mentre uns foren afusellats o empresonats -malgrat haver-se
rebel·lat contra una dictadura-, els militars republicans que es sublevaren
contra un règim democràtic legalment constituït, foren enaltits a la màxima
glòria. A més a més, ho feren amb una dictadura de mà dura durant quatre
dècades.
Els errors que pogué fer la República han estat sobradament pagats pels
castics que imposaren i les agressions que hi hagueren als drets humans durant
dècades. A més, mai podem negar ni oblidar que la radicalitat revolucionària
que va optar algun sector de la societat en aquell moment fou conseqüència
d'una rebel·lió feixista que mai no havia d'haver-se produït. Malgrat tot, les
entitats memorialistes desitgem arribar a una sincera reconciliació sense haver
de demanar tantes voltes perdó, perquè estem convençuts d'estar lliures de
qualsevol culpa. La mateixa manca de culpa de l'Administració actual, que
solament ha d'admetre-la i fer-se càrrec de les corresponents reparacions.
Acabe reafirmant una volta més, que no podem renunciar a recuperar la
memòria, a escodrinyar tots els racons d'aquella etapa fosca, i a exigir siga
reconeguda la dignitat que furtaren als republicans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada