Ens havien advertit:
"Hui lluna plena de sang. La lluna
plena i hui amb més raó té la virtut de traure el pitjor de nosaltres" deia un whatsapp reenviat i a més proposava com
remeis. ".. yoga... i molt
especialment a la nit MEDITAR".
No em va seduir la idea. Diríem que negue la major,
perquè em pareix una afirmació totalment gratuïta.
Anit, des del confort d'un banc de fusta d'un parc
públic i fruint d'una acceptable temperatura per a una nit estiuenca, vam estar
quasi dos hores contemplant en família no
sols la "Lluna de sang", sinó també com el nostre satèl·lit anava
tornant al seu color normal des de l'eclipsi que els experts han qualificat d'"un dels fenòmens
astronòmics més espectaculars del segle XXI". Va ser una estona agradable
i ningú de la família hem notat empitjorament.algú. Els que som roïns l'érem ja "ante praevisa luna".
.Respecte a l'Univers en general sóc més un "pasmao" que un "enterao" i des de la infància dels
meus fills he eixit alguna que altra vegada a l'exterior a contemplar fenòmens
astronòmics: les "llàgrimes de Sant Llorenç", l'orto del sol en la
platja i el seu ocàs, quasi servit a domicili, pràcticament a la porta de casa en el poble.
.Tornem a la lluna: Segons em comptava el meu sogre,
alguns productes agrícoles, si es planten en lluna minvant, patixen alteracions:
les cebes s'ixen de la terra i a les faves els ix la cella al revés. ("se non è vero, è ben trovato") I tots tenim una certa
idea que la lluna influïx en les marees.
Mon pare ens va dir: "Serà xiqueta perquè naixerà en lluna plena". No puc
explicar en què es basava, però experiència tenia, perquè havia tingut huit
fills. (Són relativament moderns els procediments pels quals coneixem el sexe
del "nasciturus").
Per
a aprofundir més tant en les influències de la lluna
com en els processos astronòmics passats, presents i futurs del planeta i del
satèl·lit, punxa ací: La verdaderainfluencia de la Luna sobre nosotros (Natalia Planzola,BBC Mundo, 2014)
I
arribem que "pulvis es" i,
des d'eixe mite que vam ser creats de la pols de la terra, hem anat prenent
consciència, especialment amb l'ecologia, de que tot influïx en tot i de que
hem de ser respectuosos amb la naturalesa en el seu sentit mes ampli.
I
tot açò "pel compte que ens té!"
Enrique Herrero
No coneixia les habilitats literaries de l'amic Enrique. Un 10 si hi haguès de puntuar-ho. El ben cert és que tambe pense que les conviccions empíriques dels nostres majors han tingut sempre una base cietífica encara que no han sabut especificar-ho. Que la fusta de fulla caduca ha de tallar-se en minva o al revés, (al contrari de la fulla perenne) té sens dubte una base científica que malgrat no saber perquè ho seguien fent-ho any rere any. El mateix que la sella de les faves éstà a una part o altra del galló segons s'has sembrat (no plantat) en mimva o creixent o en l'any bixest (o no se què collons). El més important de tot -per seu aspecte antropològig- és que mai no s'han preguntat per què, ho feien i en pau. Si s'ha fet sempre així -es diríen- és perquè alguú o algunes forces misterioses ho han determinat així. Son temes per a mi apassionants.
ResponElimina