RESPONSABILIDAD

Los artículos firmados expresan exclusivamente la opinión de sus autores.

dimecres, 5 de setembre del 2018

Cal prendre's seriosament la democràcia, Francesc Jover


  Autor Francesc Jover per a Nihil Obstat enviat el 5 de setembre de 1018


Per una sana i pacífica convivència no ens convé gens ni miqueta el que estem veient dia si i altre també al mitjans de comunicació. Cal que els polítics aborden amb serenitat els problemes que genera la convivència social. És cert que pels polítics és molt difícil fer una gestió de govern al marge de certa càrrega ideològica, però també és de veres que l’acció política té una ralla roja que no s’ha de passar. Una ralla que no és altra que les regles pròpies que marca la democràcia, una paraula molt utilitzada però que no sempre expressa el seu significat original que és el govern del poble. A mi em sembla que quan hi han dubtes sobre la interpretació de quin ha de ser el govern correcte del poble, la ciència ens pot donar llum a traves de l’ètica de situació de cada moment. Intentaré explicar-me.
Darrerament estem assistint a situacions polítiques carregades  de violència extrema que, lluny d’arribar a acords, no fan més que engendrar més violència. Per fer referència a un en concret parlaré del problema català, si, aquell que està anul·lant tota activitat política urgent i necessària entretenint-nos en els símbols sense abordar tot el que hi ha al darrere. Per cert, això és una cosa que està cansant-nos a tots menys als propis catalans d’un i altre signe que cada dia trauen forces noves d’enfrontament. Per la tàctica i estratègia empleada d’uns i d’altres, el problema em sembla greu i de difícil solució.
Pareix cada volta més clar que a Catalunya hi ha un problema d’identitat que no saben com abordar-lo i -segons el meu parer- no tenen gens ni miqueta voluntat de fer-ho. Per un costat hi han jutges que veuen delictes penals a certes activitats de polítics, i altres -altres jutges- no ho veuen almenys, de la mateixa manera. Per altre costat, hi han jutges que diuen que enganxar llaços grogs forma part de la llibertat d’expressió, el mateix que retirar-los també forma part de la mateixa llibertat. Per altra banda, hi han agents de seguretat de l’Estat que actuen contra la posada o llevada de símbols grocs segons depenen de l’Estat o de la Generalitat Catalana. A més a més, en molts casos siguen de l’Estat o de la Generalitat s’actua segons la iniciativa de cadascú. La cosa es complica més encara quan són els propis líders polítics els qui posen o lleven llacets o símbols grogs davant de l’actuació ambivalent dels jutges i agents de seguretat. Juntament a aquest fet hi han actituds d’alguns partits que manifesten la seva incapacitat -políticament negociadora- enviant el conflicte per què decidesca el Tribunal Constitucional. Altres demostren la seva incapacitat amenaçant l’aplicació de no se quin article de la Constitució.





Considere que la situació és greu i que podria tindre conseqüències imprevisibles de cara a la Diada Catalana. Ja m’agradaria tindre una vareta màgica per proposar una adequada solució. Però mireu: s’han fet eleccions, una i altra volta i el problema no s’ha resolt; ha canviat de color el govern de l’Estat una i altra volta i el problema és el mateix. La principal proposta dels canvis ha sigut una i altra volta que cal dialogar, escoltar-se i cedir. Recorde en altre temps passat i situació diferent el text d’una pancarta en una manifestació a Barcelona que deia: «Aznar, company, i si parléssim?» No; no sóc cap profeta, però m'atreviria a dir que per moltes eleccions i canvis que hi hagen a un costat o altre, el problema serà el mateix.
Conscient se la complicitat del problema m'atreviria a proposar una solució. Senzilla i gens complicada, una solució que està prevista dins del joc democràtic. Per fer-ho, prèviament hem de creure-nos de debò les regles opcionals i democràtiques que té la política. En política no hi poden haver-hi actituds i lleis dogmàtiques, totes són opcionals, negociables i canviables. Si Espanya ha de trencar-se o no, és una opció dels ciutadans, no un dogma. Si Catalunya ha de ser independent o no, és una opció dels seus ciutadans, no un dogma. Però, no hi ha cap de problema, la democràcia ho té tot previst dins les seves pròpies regles de joc. No hi ha que inventar res. No n’hi han altres regles ni camins més que la decisió democràtica dels ciutadans. Quan en una societat es barallen diferents opcions, no hi ha cap altra mesura que puga solucionar el problema més que LES URNES. Proposeu-ne altres, m’agradaria conéixer-les. Potser que n’hi hagen altres i que algú o alguns estiga pensant en elles. Però cal dir que de tots els règims possibles, la democràcia és el menys dolent. No n’hi ha altre millor. Per això cal que siguem tots conseqüents i mentalitzar-nos del gran respecte i acceptació que hem de tenir al dret a decidir.
Si la història ha de servir-nos per alguna cosa ha de ser per no caure en els mateixos errors que hem caigut en altres temps. Totes les eleccions que hi hagueren durant el període democràtic dels  anys 30 (el 12 d’abril de 1931; el 19 de novembre de 1933; el 16 de febrer de 1936) i potser alguna més totes foren seguides per una declaració d’estat de guerra. Això independentment del triomf d’un o altre color. Considereu vosaltres quin color ha sigut menys intolerant que altre.
¿Podíem arribar a la conclusió que vivim en una societat immadura que té por -o no respecta suficientment- el dret a decidir? Caldria una reflexió¡   
         Francesc Jover

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada