El títol correspon a la traducció jocosa que, d'estudiants, feiem del acrònim CTFV, que apareixia pintat als vagons de l’antic “trenet” i al que correspon, segons crec, "Compañía de Transportes y Ferrocarriles de Valencia".
En l'antiga "estacioneta" s'exhibix actualment l'exposició "30 anys en moviment" que, entre altres coses, rememora eixe “trenet” de què molts de nosaltres vam ser usuaris.
Unes quantes generacions de col·legials tant del Patriarca (beca negra) com nosaltres els que érem coneguts com a "tomasinos" (beca roja) vam fer, en els quatre cursos de teologia, viatge diàri d'anada i tornada al Seminari.
Calcule "grosso modo" o més bé a "ojo de buen cubero" que seríem uns 16 seminaristes d'ambdós col·legis els que trafegàvem diàriament en aquell vehicle de què, segons compten, F.Cubells deia que "era el tren més ràpid d'Europa, sempre que se li descomptaren les parades".
Podria seguir amb eixos càlculs, inútils però curiosos, més, com no vullc avorrir-vos més, millor deixe al vostre arbitri esbrinar quants minuts d'aquells anys de joventut es van consumir en aquells viatges.
Quants llibres es van llegir en aquell trajecte?, quantes assignatures es van estudiar i inclús van aprovar [o suspendre]? Quines conversacions i debats es van forjar? Com sol dir-se "eso nunca lo sabremos".
No teníem l'exclusiva. El col·lectiu de professors era també nombrós, fins al punt que el Seminari comprava els bitllets "ante praevisa merita" i després els distribuïa i els assignava segons les necessitats de cada docent.
I, per descomptat, els residents en el Seminari que, tornant als números, eren al voltant de 700 fent ús del "trenet" tant en l'àmbit personal com institucional.
Si tots estos records t'han posat en estat nostàlgic, no t'abellix pujar novament a un d'aquells vagons verds en què et podies penjar de l'estrep i assentar-te novament en un dels seus "confortables" seients?
L'exposició acaba el dia 5.
Enric Herrero
La cantidad de novelas que leí en el trayecto.De Fiódor Dostoievski El idiota, Los hermanos Karamázov....¡Qué tiempos.........!
ResponEliminaOvidio
He sigut prou usuari d'aquell trenet, encara que no diàriament, anant setmana so i altra no a la Casa "Obreras de la Cruz" de Montcada els primers anys de la dècada dels 60. Abans, el 1957 quasi m'agafa la gran riuada allí i vam haver d'eixir a correcuita. Entranyable època, entranyable trenet. Llàstima, no se si podré veure-la, per coincidir en revisions mèdiques. Els octogenaris avançats no devem eludir-ne cap. Tot i així, preferix fer-me poregós que no "devot" de les quaranta hores i dels primers divendres de mes, una de les opcions que -per si de cas- té molta gent gran.
ResponEliminaUs estime. Salut