Las recientes sentencias del Tribunal Superior Valenciano y del Supremo (https://www.lasprovincias.es/politica/supremo-tumba-decreto-20200613184817-nt.html) denegando la exclusividad del valenciano en algunos actos oficiales, se basan en que son anticonstitucionales. Pero la Constitución es reciente y no es más que un acuerdo político. Hay, sin embargo, un innegable hecho histórico previo, que, en mi opinión, es mucho más significativo.
La noticia termina con estas frases: “El asunto ya había sido resuelto en este sentido por el propio TSJ de la Comunitat. Pero la Abogacía mantenía que se hace hincapié en la diferencia nominativa más allá de admitir que «es una única lengua, que es oficial en la Comunidad Valenciana y en otras comunidades autónomas, en las que recibe distinta denominación”.
La pérdida de cualquier idioma es lamentable, porque engloba una visión del mundo y un enfoque cultural único. En la educación se valora extraordinariamente el hablar varios idiomas. Es evidente. Pero centrémonos en el valenciano.
La zona de Requena por conveniencias económicas y geográficas solicitó con todas las consecuencias anejas, pertenecer a la provincia de Valencia en 1851. Es la Castilla valenciana.
Por el Tratado de Campillo-Ágreda de 1281 entre Castilla y Aragón el valle de Cofrentes pasa a Valencia. Es la Valencia castellana.
No se enteran los valencianistas, que consideran el valenciano como signo de indentidad, afianzados en el tradicional desprecio a los “churros”. El antiguo reino de Valencia es bilingüe. Hablando yo castellano, soy tan valenciano como los de Alcira.
No se enteran las autoridades de la Generalidad, que deberían respetar en todos sus actos la zona castellana, aunque sea una minoría.
No se enteran los tribunales, que a la razón jurídica podrían añadir la consideración de este hecho histórico.
OVIDIO FUENTES
Molt encertades reflexions de l'estimat Ovidio quan diu que les llegues son un cau de cultura, a més, pense que cal mantíndre-les i si és possible aprendren de noves. Quant als que parlen castellà són tan valencians com els que parlen valencià éstic totalment d'acord. Faltaria més! A més a més, encara afegiria que també son valencians els que no l'entenen i els que es molesta -o no els agrada- que altres el parlen o que l'ensenyen a les escoles. Em sembla que l'únic requesit del gentilici és haver nascut (altres també diuen viscut) al País Valencià. També em semblen molt encertades quan cita el fet històric del vell Regne de València. Per cert, també és un fet històric que des del segle XIII el poder social, polític i econòmic de l'Administració ha sigut valenciana (al fur aragones uns pobles i al català altres). En aquest cas crec que no tindrem cap dubte en acceptar que l'Administració de l'Estat és el major garant i protector de la llengua. Solament era per fer esta matització, quan els ciutadans havien de fer alguna gestió en les diferents administracions del Regne de València, quina llengua parlarien? Parlarien valencià per cocos? El poble d'apeu d'un i altres llocs potser mai ho faria, però els advocats del regne que a tothora estaven defenent als ciutadans dels furs, segurament ho feien en valencià que era la llengua oficial. A pertir de la derrota de l'arxiduc Carles tot va canviar amb una lletania de lleis perseguint el valencià, encara que hi han persones que ens diuen victimistes si les recordem. Tot és història. També la convivencia en moltes etapes de diferents cultures: jueves, musulmanes i cristianes, fins que vingué la intolerània que no porta res de bo. Si no fora pels debats aquestos, què seria de nostsaltres?
ResponEliminaJo pense que la història és la que és i tots la tenim més que clara
Ovidi, José Luis Gutiérrez, al Seminari, recorde que, en certa ocasió, i cridant de bo, deia: ¡¡¡tenéis que pasar por el haro!!! La llibertat, Ovidi, la llibertat. Requena pertany a la CV, però això no vol dir que se'ls haja de fer passar per l'"haro". ¿No tenen classes també de Valencià? No prohibixen els document oficial en valencià, sols que també s'han de publicar en castellà. I a mi personalment em paix molt bé. Deixem que la gent vaja optant pel que més li agrade, sense imposicions. Ja veus que el franquisme no va aconseguir fer desaparéixer el valencià. Vàrem seguir parlant-lo, i, arribat el moment propici, el vàrem recuperar a nivell escolar, en el qual redreçament, vaig tindre jo mateix un paper important en el seu dia, allà pels principis dels 70. Una abraçada, amb la meua estima personal.
ResponElimina