Autor Francesc Jover per al Nhil Obstat enviat el 8 de novembre de 2016
Politòlegs i especialistes en ciències polítiques estan intentant fer-nos entendre les circumstancies en que ha arribat el nomenament d'un nou govern després de quasi un any que es trobava pendent de fer-ho. Les dues darreres eleccions generals al parlament espanyol, les del desembre de 2015 i les de juny de 2016, van donar un resultat tan plural i nou que a tots els va agafar en bragues. I no és perquè les enquestes no ho havien dit, si no perquè no van saber com cuinar-ho. No hi ha hagut una cultura negociadora i pactista entre les forces polítiques per fer front a una situació com aquella. Especialment, les que tradicionalment hem dit d'esquerra. Aquestes mateixes formacions polítiques que totes juntes guanyaren les primeres i segones eleccions, no han tingut la suficient capacitat d'ajustar-se i entendre's a través d'un programa de mínims per formar govern. Una incomprensible actitud que més que mediocre ha sigut nefasta. La possibilitat d'un pacte de govern que desenvolupara un nou estil ètic de governar per recuperar la dignitat a la política, va estar rebutjada una i altra volta irresponsablement. Les mateixes forces polítiques que han quedat a l'oposició, aquelles que se'ls omplia la boca dient que volien rescatar persones i treballar per una societat més igualitària, se’ls ha vist la cua perquè els seus interessos sembla que de fet eren altres.
Tanmateix, les mateixes forces polítiques que ara formen l'oposició, com si s'hagueren posat d'acord, han criticat durament tots plegats el nou govern de Rajoy qualificant-lo de continuista. És a dir, més del mateix. Però, què és el que esperàveu? Ni els polítics que presumeixen d'experts per tindre quasi cent quaranta anys d'experiència, ni les joves forces amb noves idees que van emergir del popular moviment 15M, han tingut la suficient traça per dur a terme el que van dir les urnes: arraconar el partit corrupte conservador i encetar una nova etapa social i política on les classes mitges i populars pogueren recuperar la confiança perduda en la política i els polítics. Havien motius molt clars i molt greus per fer-ho, però no ho van fer faltant al manament de les urnes i donant-se uns a altres les culpes. Ara, tots pretenen fer una ferma i dura oposició que ni ells mateix s'ho creuen perquè han quedat tan debilitats que no faran moltes més coses que fer discursos més o menys “brillants”. A més a més, si no han sigut capaços d'unir-se per governar, qui garanteix que faran una oposició ferma i seriosa? Per recuperar l'ocasió que han tingut i que han rebutjat per una suposada incompatibilitat difícil de justificar, haurà de passar molt de temps
És de veres que l'idealista partit emergent, no té un aparell fort i ben estructurat, a més, han patit uns mitjans d'informació més aïna hostils, tampoc han demostrat una mínima estratègia política que tot plegat –junt als propis errors– no han pogut fer moltes més coses. Per altra banda, el partit socialista amb el seu dur aparell i anys de volada, no ha demostrat el nivell que diuen tindre i no han sabut neutralitzar el poder fàctic de les seves pròpies files. Un poder fàctic que desmereix greument el passat històric que ostenten. El missatge de les urnes, malgrat el resultat de les segones eleccions, era diàfan: desbancar el partit més corrupte del règim de 1978.
No fent el que havien d'haver fet, ens han abandonat a Rajoy i el seu nou govern que no farà més que continuar espatlant el sentit democràtic de la política en benefici de la flor i nata de la societat. Ho farà com ho ha fet, sense enfrontar-se a la realitat, amb paraules populistes buides de contingut i posant-se al servei dels grups financers i la política de Brucel·les. A més, ara hem de suportar les crítiques d'una oposició que sonen a falsedat i que mai no podran justificar el seu permissiu comportament a que Rajoy continuara governant.
No és de veres el que ens deien la majoria de mitjans d'informació i polítics que solament hi havia dues alternatives: Rajoy o terceres eleccions. Aquesta actitud ha sigut un greu atac a la intel·ligència dels ciutadans. Han intentat tractar-nos de subnormals per amagar la seva incapacitat. La majoria de ciutadans sap que hi havia un altra alternativa: formar un govern entre totes aquelles formacions que no volien que continuara el PP. O no era de veres allò que deien? Tampoc no és de veres que el PP va guanyar les eleccions. El PSOE i Podem solament van superar als conservadors amb més d'un milió de vots. I si parlem d’escons, el PP va traure 137 i les dues formacions «d'esquerra» 156. Amb un poquet de trellat i categoria política, aquestes dues formacions guanyadores havien d'haver sigut els autèntics protagonistes de negociar una alternativa.
A més, la mencionada línea roja del dret a decidir que deien no poder traspassar, no ha sigut més que un atac i falta de respecte a la democràcia. El suposat impediment de la línea roja de trencar Espanya no era més que una excusa. El problema és que no hi ha un convenciment democràtic clar i net. Negar el dret a decidir no vol dir per a res independència. Això vindria desprès i caldria abordar-ho democràticament sense que fora necessàriament un trauma. No se a què tenen por. El més elemental principi democràtic és donar l'opció a què els pobles parlen; recordeu l'eslògan d'Adolfo Suares que no era gens sospitós de separatista: «Habla pueblo habla...».
De qualsevol manera, la llibertat de fer un comentari crític de cap manera vol dir baixar la guàrdia i entrar en depressió per causa del govern espanyol. Em sembla que el nostre vertader interès en aquest tema és el que guarda relació en el País Valencià. Ara més que mai, hem d’estar a l’aguait del govern de la Generalitat i ser extremadament crítics. Però sobretot, estar disposats a ocupar el carrer per tal d’exigir allò que els polítics no han sigut capaços de fer. Els iaio flautes, els estudiants, els sindicats i tots els sectors de la societat valenciana ha de prendre una actitud combativa. No es conformem únicament en el vot que, com hem vist, de vegades no aprofita de res.
Francesc Jover
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada