UNA VISIÓ DE LA TRANSICIÓ A LA SAFOR DES DE LA
PERSPECTIVA DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA.
(Conferencia feta a la Nau de la Universitat de Valencia el dia 17-05 -16).
Bona vesprada a tothom,
Per començar voldríem agrair a la Universitat per haver-nos convidat a presentar aquest llibre dins del cicle "Història dels nostres pobles"
També la presència de Manuel Alcaraz, professor titular de dret constitucional de la UA i Conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació Ciutadana i Cooperació de la Generalitat Valenciana, per la seua contribució al llibre en un escrit sobre: "La Transición democrática en España: una interpretación general" i la seua participació en aquest acte.
I al moviment 15 M de Gandia que ens demanaren la celebració d'unes jornades de debat en torn a la Transició, i això com a dit Jesús es l'origen d'aquest llibre.
També donar-vos les gràcies per la vostra assistència.
Quan l'any 2013 em pose a treballar en les entrevistes d'aquest llibre, ho vaig fer com a una investigació en el marc de la Memòria Democràtica, com a una exercici de deixar de costat l'oblit que han volgut crear sobre la Transició, i a intentar desfer els pacte de silenci que tant ha beneficiat al bipartidisme. A més a més les planteje com una lluita per la memòria del nostre País, contra la por, l'oblit i el silenci.
El passat dia 22 d'abril, a aquestes hores, estaven en aquest edifici en la presentació de l'"Aula d'Història i Memòria Democràtica". Ens agradaria que cada vegada es treballarà més per conèixer la memòria col·lectiva del nostre poble, i que servira per construir una memòria que el feixisme ens va tergiversar i ens va amagar. Per a moltes persones, la Transició va confondre amnistia i canvi amb amnèsia i oblit.
La història contemporània del País Valencià té molts espais que hem d'anar donant a conèixer, i és en aquest context on el nostre llibre intenta ocupar un lloc. Per estudiar aquest període tan recent de la Història he utilitzat en una part del llibre, les fonts orals. He fet entrevistes i narrat testimonis de persones que van viure l'època de la Transició en primera persona i que van tindre una importància cabdal per al sector que dirigien, així com per a la seua projecció social, cultural i política.
Les persones entrevistades en el llibre són Eduard Bononad, primer alcalde democràtic de Tavernes de la Valldigna i militant del PCE. Elvira Ferrer, periodista i coneguda militant nacionalista que va participar en la creació del PNPV i de la UPV, a més a més, va ser presidenta de l'Associació Cultural de la Safor, Paqui Llopis, secretària general del Partit del Treball del País Valencià, Ximo Vidal, actor i membre de Pluja Teatre, persona que va participar molt intensament en la vida cultural de la comarca i Juan Antonio Torres, que va ser membre del Consell General de la Unió Democràtica del País Valencià i candidat per el mateix partit a les eleccions generals de l'any 1977.
El procés de la Transició del franquisme a la Democràcia segueix un model amb moltes similituds en les diferents ciutats, nogensmenys no sempre es produeixen les mateixes fases. Ens fixarem en algunes de les característiques més importants a nivell de Gandia i de la Safor.
En primer lloc, manifestar que a partir de la dècada dels anys 60, comença a desenvolupar-se un moviment associatiu d'entitats juvenils que es dedicava a despertar-se a una nova cultura que fuig del desert cultural que provocà el franquisme i les joventuts de l'OJE. A tal d'exemple podríem indicar l'Ateneo juvenil, l'Ateneo Filarmónico, el cine club Ducal, etc. que amb conferencies, xerrades, teatre, cine fòrums, recitals de música, etc., s'obrien a les noves idees i als nous camins de la societat. La majoria d'actes es feien al voltant dels locals parroquials a causa de què molts rectors conciliars estaven també pel canvi en la societat.
L'Ateneu Juvenil i el Pluja Teatre són les dues organitzacions que podríem considerar quasi institucionals tant per la seua llarga trajectòria com per la importància que van tindre dins de la vida cultural, social i política de la ciutat i de la comarca. L'Ateneu Juvenil va ser actiu des de 1963 fins a l'any 1978, en el què els seus socis començaren a militar en els partits polítics que anaven eixint de la clandestinitat i creant-se de nou. El Pluja Teatre va iniciar les seus activitats l'any 1972 i encara continua.
Un dels elements diferenciadors de la nostra comarca en el tardo franquisme, era la gran implicació del món de la cultura en la reivindicació, l'ús i la dignificació de la nostra llengua, i també en el naixement d'un valencianisme què si bé en un primer moment era cultural, va passar desprès a ser polític.
En segon lloc, voldria fer un homenatge a la classe obrera, la qual va ser un dels principal protagonistes de la transició a la democràcia exigint amb les seues mobilitzacions no sols millores de salaris, en el treball i de conquistes socials, sinó també polítiques, tant les llibertats i els drets dels treballadors, com les avantatges democràtiques. Cebrià Molinero, advocat laboralista de Gandia, tenia una gran amistat amb Vicent Àlvarez qui l'any 1968 va obrir un despatx laboralista a València. Amb el seu recolzament i amb altres advocats, entre ells Paco Candela, muntaren un despatx a Gandia especialitzat amb l'assessorament laboral. Aquest despatx situat al carrer Potries va ser la base d'un fort creixements del moviment sindical i polític a la comarca. Si bé a la Safor, ha sigut Tavernes la població que més empreses grans ha tingut, Gandia s'ha destacat especialment per la quantitat d'empreses familiars i mitjanes, junt amb els comerços, els serveis i el turisme.
En tercer i últim lloc, voldria parlar dels partits de l'oposició. Els diferents partits que integraren l'Assemblea Democràtica de Gandia, dins de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, van fer un gran treball. Era un organisme modèlic de coordinació pel treball d'unió que hi havia entre totes les forces que participaren: PTE, AC, PSAN, POUM, PCE i d'altres. Les reunions clandestines es feien al despatx de Paco Candela, i moltes vegades, en sentir-se vigilats, tenien que anar a l'exterior, reunint-se al Convent de San Jeroni, a Marxuquera, a la Marjal, a la muntanya de Santa Anna, etc. Van participar en les primeres manifestacions per l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia, tant la de l'any 1977 com la del 1978. Els entrevistats, comentaven que va ser una època de consens, de negociació i de diàleg. La constitució del Consell Democràtic de l'any 1975 i la de la Taula de Forces Politiques i Sindicals l'any 1976, foren dos esdeveniments cabdals a l'inici de la Transició al nostre País. Dos moviments que tenien com a objectiu en aquell moment la ruptura democràtica, el trencament amb el franquisme i la seua continuació.
Una altra característica important i diferenciadora, era el treball dels partits en la clandestinitat. En la Safor existia un fort esperit unitari en la majoria dels protagonistes que van participar al capdavant dels partits polítics i de les organitzacions sindicals, sovint frustrades pel sectarisme de la direcció d'alguns partits i sindicats, més preocupats a marcar les diferències que a consolidar, reforçar i ampliar la lluita.
També cal recordar la importància de altres entitats, com el Grup de Dones de la Safor que es va constituir a Gandia l'any 1975, un any en el què nasqueren en aquesta ciutat i comarca, diversos col·lectius. El Grup estava estretament vinculat al moviment nacionalista d'esquerra, algunes de les seues components a nivell individual, pertanyen al PSAN, si bé com a Grup de Dones no pertanyia a ningun partit en concret. Organitzaren xerrades, conferències d'àmplia temàtica, en aquella època en la que no se n'havia tractat mai aquests temes. Entre d'altres es tractaren: dona i educació, sexualitat, política, publicitat. Les xerrades es feien a la seu, però també en molts altres llocs de la comarca. A les escoles, instituts, locals parroquials, etc. i es feien a Gandia, als barris i pobles de la Safor.
El moviment ecologista de la Safor constituït l'any 1977 era molt actiu a Gandia i a Oliva. Amb la seua creació començava a donar-se una major sensibilització pel medi ambient. Va ser la primera entitat que va cridar a la lluita per la mobilització mediambiental, amb uns objectius molt concrets: parar la central nuclear de Cofrents i l'autopista, protegir les marjals, impedir la degradació de les muntanyes. La gran manifestació que organitzaren, una de les més nombroses a Gandia, nocturna, silenciosa, mortuòria (tots amb ciris i acompanyant un taüt) i no autoritzada, va acabar en la lectura d'un manifest contra la central nuclear de Cofrents.
El moviment cultural i social saforenc també va treballar molt pel donar-li un nom a la comarca, fer consciencia de la mateixa i cohesionar-la. D'aquesta manera a primers dels setanta i dins de l'Ateneu Juvenil feren una enganxina amb el lema de "Sóc de la Conca de la Safor". Després els Consells de Cultura Popular editaren un tríptic informatiu sobre "La comarca de la Safor". Aquest moviment volia contrarestar a la dreta que parlava de la Huerta de Gandia i de Bayrén. Posteriorment, les institucions ja van ser actives en la comarcalització i amb els nous Ajuntaments, es produeix un aprofundiment en la consciència comarcal. La publicació del Llibre de la Safor, l'any 1983, coordinat per Néstor Novell i Ximo Muñoz, va representar un gran esdeveniment cultural i un gran pas dins del coneixement de la problemàtica de la comarca a tots els nivells i va ajudar a recuperar la memòria històrica, així com a divulgar el patrimoni territorial. Es tracta d'una obra col·lectiva, molt completa, amb totes les matèries que donen caràcter a una comarca.
Foren també uns anys en que el creixement de les ciutats se'n van dur per davant algun palau i d'altres edificis històrics i emblemàtics. La lluita a Oliva per la defensa del Palau de Centelles va ser molt singular.
A Gandia no va haver des del principi de la Transició cap moviment veïnal. Els primers moviments que es coneixen son a partir dels anys vuitanta.
Una part de l'església, va recolzar des de la clandestinitat, els lluitadors antifranquistes deixant-los locals per fer reunions, xerrades i diversos actes culturals. Voldria destacar les esglésies del Raval i de Benipeixcar. Destaquem també els papers que feren el pares Faus de l'Escola Pia, així com el contacte del pare Alfons Roig amb el món intel·lectual saforenc, en especial els literats i els artistes i també els mossens Tiburci Peiró i Josep Escrivá.
La il·lusió que hi havia al principi de la Transició per canviar-ho tot en un temps on tot era possible, amb els anys s'ha vist com ha acabat en un desencís per a molta gent. Al meu parer, i amb el pas dels temps, hem vist com la fase de consolidació de la democràcia va fracassar en algunes qüestions i estava mancada de valors i d'ètica. Només cal veure la il·legalització dels partits que no els interessava, la desmemòria del nostre passat recent, l'oblit i els pactes, la recentralització, la corrupció, la creació de les lleis per defensar els seus interessos, la creació de xarxes d'amics per repartir els negocis, etc.
Per a finalitzar voldria manifestar la necessitat de què el País Valencià compte aviat amb una Llei de Memòria Històrica, i que els historiadors i investigadors d'altres disciplines, tinguem clar que treballar en aquest tema és una manera de fer democràcia i de fer País. Si mirem al passat és perquè volem comprendre el present, i a més a més perquè volem construir un futur sense els errors i els fracassos anteriors.
També voldria fer memòria dels canvis que esta experimentant la societat valenciana desprès de les eleccions de l'any passat. Pensem que és just recordar les il·lusions transformadores que vivíem els anys 1970 i desitjar que en l'actualitat es faça un gran treball per a moure la societat civil progressista i democràtica, que és la millor manera de garantir que els canvis perduren i arriben a bon port. Per refer el País i la societat, cal deixar la democràcia formal que va instaurar la fase de la democràcia els anys vuitanta i caminar cap a una democràcia real. En aquest punt ens agradaria recordar els canvis que va representar els moviments del 15-M que abans d'ahir celebraren el seus cinquè aniversari.
Gràcies per la vostra atenció.
Vicent Cremades
************************************************
Veure reportatge en el blog QUIMERES
de Jesús Eduard Alonso i López:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada