Amic Enrique. T'envie un article per al Nihil Obstat que ha estat publicat a LA VEU, així també com les imatges.
Salut.
Enviat a Nihil Obstat el 4 de maig de 2016
Un decret del govern de Franco, de 23 de gener de 1941, publicat al B.O. Núm. 36, deia a l’article 1r: «La Defensa Pasiva constituye un conjunto Nacional disciplinado y organizado, de la retaguardia y, por consiguiente, que afecta a toda la población, la que prestará su concurso voluntariamente y, en caso preciso, será requerida para ello con carácter obligatorio». El subratllat és meu.
No es pot descriure un clima tan militaritzat, com ho fa aquest text, amb més subtilesa. D'ací es desprèn el que vaig presenciar quan era xiquet davant d'un fortuït incendi d'un bosc: anava un escamot de guàrdia civils diumenge a la vesprada a un cine, o un casino, omplia un camió d'homes i se'ls enduia a apagar el foc. Si això no era un règim militar, ho pareixia. Ho dic sense cap de rancor contra ningú. Tampoc per això estic enfadat. Al contrari, estic optimista; he dormit be, m'he pres les píndoles que van mantenint-me i hui no he discutit amb la companya. Si algú interpreta que estic enutjat per intentar revelar el clima que es vivia pels anys quaranta, pot descartar-ho. Potser siga la meua manera de dir les coses o la mania que tinc de deixar constància de fets històrics d'una època fosca que, per unes o altres coses, han estat emboirats o amagats. Res més.
Però, és d'un altre detall d'aquell decret franquista del que hui volia fer algun comentari. Ja estàvem a l'any 1945 quan el governador civil d'Alacant demanava informes als pobles per saber si estaven en condicions de guardar-se d'un atac aeri amb els corresponents refugis, així com de transports i infraestructures d'evacuació, serveis sanitaris, etc. Per la data he relacionat, no se si encertadament, amb les darreres canonades que estaven pegant a la Gran Guerra Europea i l'eix on s'alineava Franco, que estava a punt de ser derrotat. Podria ser que esperaven que les democràcies clàssiques guanyadores prengueren alguna acció bèl·lica contra Franco? No afirme res, però he pogut comprovar a l'Arxiu Històric Municipal de Cocentaina un informe que fa l'Ajuntament al governador com a resposta al possible qüestionari que la primera autoritat provincial va lliurar als pobles. Per cert, aquest informe ja porta data de setembre de 1946, un any desprès d'haver-lo demanat el governador. Sembla que algun ajuntament no tenia molta pressa en contestar o no es prenia molt seriosament el tema i el govern civil va haver-hi d'insistir.
Cal dir que, a nivell provincial, es va crear una Junta Provincial de Defensa Passiva Civil i en cada poble s'havia de nomenar la corresponent Comissió de Defensa Passiva Local. A Cocentaina, aquesta comissió estava formada per l'alcalde, el delegat de Sindicats (que també era regidor), un metge i un secretari de l'Ajuntament. A més, hi havia un cap executiu que era industrial, de la qual cosa es donava compte al governador.
De l'informe que fa l'Ajuntament de Cocentaina no cal fer cap comentari perquè contextualitza perfectament la situació d'aquell moment i el que es pretenia. Seria interessant escorcollar el mateix informe d'altres pobles i ciutats per tenir una visió més general de la situació. Contestaven el governador, entre altres coses, de la capacitat de recepció d'evacuats que tenia el poble. Concretament, a Cocentaina li eren assignades 3.000 persones, tanmateix, la Comissió de Defensa va manifestar que no podia acceptar tanta gent. Justificava que solament hi havia pocs més de 8.000 habitants i un total de 1.575 cases, incloses les disseminades que hi havia en aquell moment, per la qual cosa s'havien de repartir 1'5 persones per cada casa.
Açò em demostra, o almenys ens dona una idea, de les situacions de perill que als anys quaranta vam passar i de les quals ningú mai no en parlava. Fins i tot, potser que les forces vives locals no valoraven suficientment el risc que vam passar a meitat de la dècada dels quaranta. És possible que molts dels nostres pares i iaios pensaren –en cas d'haver-se assabentat– que difícilment podríem arribar a una pitjor situació que en la que ja estàvem.
Sembla que les autoritats provincials, seguint un pla estatal, volien saber en quines condicions estaven i tenien les indústries, si disposaven de refugis antiaeris, etc. En aquest sentit, tant el govern civil com el militar enviaven oficis als ajuntaments perquè aquests realitzaren les oportunes gestions i esbrinaren les condicions de seguretat que tenien les empreses davant d'un possible conflicte. Hi havia ajuntament que no s'ho agafava molt seriosament, però, en aquest cas, hi ha un ofici que, encara que no és un ultimàtum, diu clarament que “no quisiera ejercer todo el peso de mi autoridad”. Sols així, l'Ajuntament inicia unes gestions en Papeleras Reunidas S. A., com també ho faria amb altres empreses, perquè feren un informe de les condicions de seguretat que demanava el governador. Curiosament, per la contestació que dóna el gerent de l'empresa paperera, el senyor Albors, es demostra que aquesta empresa ja havia contestat i que els edils municipals no s'havien adonat. Potser estaven desbordats pels esdeveniments que havien d'afrontar diàriament.
A més, s'endevina, en la corporació municipal d'aleshores, una espècie d'actitud evasiva, com hem vist, de comprometre's a ser receptora d'evacuats. Així i tot, el 15 d'octubre de 1946, quan encara no feia un més que s'havia emès aquell informe, el pregoner fa un ban a Cocentaina durant tres vegades i pels llocs que hi havia costum, per orde del senyor alcalde, ordenant que tothom estava obligat a fer declaració de les habitacions buides que tenia. Sens dubte, allò tenia tota la pinta de ser un inventari de possibilitats que tenia el poble per rebre evacuats.
Fullejant els documents d'aquella època, intentant interpretar-los, podem situar-nos en aquells moments concrets. Per això estic convençut que cal facilitar els “papers” a les noves generacions, degudament inventariats i classificats, dipositant-los el més prop possible dels que volen investigar. Cal anar descobrint tota la història sense cap entrebanc de les administracions. Una reivindicació legítima i inqüestionable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada