 |
Escabussar-se en la Causa General de qualsevol poble és fonamental per a entendre la piconadora repressiva de la dictadura franquista que li seguiria. La repressió va sembrar de por i terror l’existència dels vençuts: consells de guerra, sentències, empresonaments, afusellaments, depuracions laborals, multes i sancions derivades dels expedients de responsabilitats polítiques, etc. Per a sobreviure calia abaixar el cap, callar i mostrar submissió.
Eixa “liberación por el Glorioso Ejército Nacional”, a què sovint s’al·ludeix en els informes i declaracions de testimonis de la Causa General, va acovardir els vençuts, el delicte dels quals no era, en molts casos, sinó haver-se mantingut-se fidels a la legalitat de la República. En aquest punt, el que es volia aclarir eren les circumstàncies i autors dels crims ocorreguts en la rereguarda durant el període revolucionari. Seguim doncs.
El 7 de gener de 1940 (document 9), el fiscal instructor preguntava si els assassinats comesos en el terme de l’Olleria “han sido o no objeto de denuncia y de procedimiento después de la liberación”. Un mes més tard, el batle comunica al fiscal que “en esta población no existe ninguna persona enterrada fuera del cementerio y los que se hallan en éste descansan en fosa común”. Amb data 27 de març de l’any següent el senyor Castro, molt en la seua línia, recorda a la batlia que encara no ha contestat la providència de 7 de desembre.
En el document 14 (7 de març de 1941) trobem un escrit del batle de l’Ajuntament de Beneixida on, en resposta a un document que no s’hi inclou, informa el fiscal que arran la identificació de les suposades restes mortals “de un tal José Maria” –imaginem que es tracta de José M. Llácer Ferrando, inclòs en l’estat número 1–, resulta que “se trata de un tal Juan Pla Martí, de 44 años, natural de Olleria”, també inclòs en l’estat número 1, “cuyo cadáver fue trasladado al cementerio de Olleria el 20 de julio de 1939”. Açò és un exemple de rectificació d’un error involuntari dels molts que hi degué haver, ja que es confiava en els testimonis dels veïns de les poblacions per a l’elaboració dels estats. En una providència posterior, el fiscal ordena unir la peça al ram de l’Olleria.
Mentrestant, el secretari de la fiscalia, el senyor Barrachina, s’avança i informa el fiscal que ha passat mig any de l’enviament de la providència a la batlia de l’Olleria i el batle continua sense contestar. Finalment, ho fa a finals d’agost amb la “relación de los familiares de los vecinos de esta población asesinados por la chusma roja y de los cadáveres de otros mártires encontrados en este término municipal”. El batle afegeix a la relació de cadàvers no identificats les dades que se n’han pogut recollir. Explica que no es poden adjuntar fotografies tot i els esforços fets per trobar-ne.
El document 18, enviat pel batle al fiscal, inclou la relació de catorze cadàvers dels estats número 1 i 2 juntament amb els noms dels familiars d’aquests. No entenem per quin motiu es mesclen ara els cadàvers dels dos estats. Els familiars dels morts identificats són de València, l’Olleria, Benidoleig, Requena, Ontinyent i Xest. En el document 19 (de 25 d’agost de 1941) trobem la relació de tres cadàvers amb una lleugera rectificació de la descripció que es feia en l’estat número 2.
Fase de les declaracions. En el document 20, Castro ordena al jutjat municipal que cride a declarar els familiars dels assassinats Antonio Vidal Micó, José Úbeda Blasco, Miguel Giner Castells i Juan Beneito Valls “para que todos ellos manifiesten cuanto sepan sobre dichos asesinados; al Superior de la Comunidad de Padres Capuchinos a fin de que manifieste cuanto sepa de la quema del convento sito en dicho pueblo”.
En el mateix document ordena al jutjat municipal de Benidoleig que hi declaren els familiars de l’assassinat Juan Balllester Ballester; i al de Requena que cite a declarar els familiars de José M. Llácer Ferrando.
També es remet un ofici a la batlia de l’Olleria perquè diga a quin partit judicial pertany l’Aljorf, d’on és veïna la dona de l’assassinat Joaquín Aparici Calatayud “ya que en el nomenclàtor español no existe el citado pueblo de Aljorf”.
En el document següent s’ordena que els familiars de Juan Pla Martí declaren sobre el seu assassinat. Arribat a eixe punt, el fiscal observa que els assassinats Joaquín Vilanova Camallonga, Vicente Casanova Gil, Daniel Campos Casanova, Enrique Martínez Soler i Ángel Sanchis Ferrero figuren en l’estat número 2, però també en el número 1 del ram separat d’Ontinyent. Per això ordena que s’hi incloga una nota, en roig, que puntualitza: “En el estado núm. 2 figuran los asesinados Joaquín Vilanova Camallonga, Vicente Casanova Gil, Daniel Campos Casanova, Enrique Martínez Soler y Ángel Sanchis Ferrero. Lo que se hace constar por orden de SSª [el jutge de la Causa General] con el fin de evitar duplicidad de actuaciones”. La signa Leopoldo Castro, a València a 9 de setembre de 1941.
Quan el batle de l’Olleria explica que l’Aljorf és annex a l’Ajuntament d’Albaida i que, per tant, pertany al partit judicial d’aquesta localitat, el fiscal ordena en una carta-ordre al jutjat municipal de l’Aljorf que cite a declarar els familiars de Joaquín Aparici Calatayud.
Com es pot observar, el fiscal procura avançar per tots els fronts, i el 10 de setembre de 1941 ordena al jutge municipal de Xest que prenga declaració a les veïnes Josefina i Patrocinio Llácer Roselló, domiciliades al carrer del Campillo, número 2, perquè expliquen què saben de l’assassinat del seu oncle José M. Llácer, amb indicació de dates, autors, circumstàncies concurrents en els fets, lloc on van soterrar el cadàver, si es va inscriure el decés en el registre civil, i si es va presentar denúncia i davant qui.
Josefina Llácer Roselló (de 21 anys, soltera) declara davant Tomás Verduch Lavacías, jutge municipal de Xest, que “su tío fue asesinado el 18 de agosto de 1938 en la carretera de Madrid, término de Chiva, kilómetro 328. Que ese día, encontrándose su tío en su casa, fueron dos individuos llamados José Marín Verduch, apodado Catalán, y José Verduch Cortés, apodado Eusebio, los cuales ya han sido ejecutados, lo detuvieron encarcelándolo en la de esta villa, donde permaneció hasta el día diediocho, en cuya madrugada se lo llevaron en un coche a fusilarlo”. La declarant explica que no sap la identitat dels qui el van dur a afusellar ni qui ho va fer, que el cadàver fou soterrat a Xiva, que el de 5 de juliol de 1939 les despulles foren traslladades al cementeri de Xest i que la defunció es va inscriure en el registre civil. El fet fou denunciat per la mare de la declarant davant del jutge militar d’eixa vila, Faustino de la Iglesia.
A continuació presta declaració Patrocinio Llácer Roselló, de 16 anys, soltera, natural de Xest i neboda també de José M. Llácer Roselló, la qual es remet a les declaracions de la germana Josefina.
En el document 29 (del 22 de setembre de 1941) trobem una carta-ordre al jutjat municipal de Xest per tal que informe de residència actualitzada o parador de José Tarín Verduch, de malnom Catalán, i de José Verduch Cortés, àlies Eusebio. El batle d’eixa població contesta, sense més explicacions, que “fueron ejecutados”. La repressió de la postguerra havia començat.
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada