El poble s’ha manifestat. Escrit per Francesc Jover

Escrit per Francesc Jover

31 maig 2023

Els que estem al voltant de la norantena d’anys, ho mirem i encara no s’ho acabem de creure: les urnes han tornat a parlar i han manifestant les seves preferències polítiques. Això és la democràcia. Haver passat la major part de la nostra vida patint un règim dictatorial, lluny de la democràcia, ens ha deixat seqüeles; almenys per a mi. Són molts anys els que vam conviure sota una política autoritària i militar que anava conformant la nostra adolescència i joventut el mateix que podria fer un escultor. Això, encara que no ho parega, solament ho saben aquells que ho van suportar conscientment. La majoria de valencians i valencianes capten el valor de la democràcia i el tenen com l'únic i inqüestionable sistema polític. És una de les coses més serioses que cal plantejar-nos. No solament això; també estar al lloro (i deixar-lo aïllat) del qui s’aprofita de la democràcia sense creue en ella per destruir-la. Això i ho hem conegut perquè s’ha fet a traves de la nostra llarga vida Hem vist com han sigut utilitzades mafiosa-ment les institucions democràtiques amb una absoluta falta d’ètica i menyspreu al poble.

Per altra banda, estic plenament convençut que actualment no són encertades aquelles actituds d’alguns sectors de societat on retrauen els polítics de viure de la «sopa bova», o que estan en política per fer-se rics. Tinc el convenciment que han sigut casos molt puntuals que no poden ni deuen generalitzar-se; tot i que en algun moment concret, s’han dut als tribunals. Pense que la política és una ciència que s’estudia a les universitats amb un alt contingut d’habilitat i traça que no tots son capaços de superar. És de veres que l’aritmètica juga un important paper en la política; però, tindre gràcia per persuadir i convèncer dialècticament a un parlament de la necessitat d’unes determinades lleis, és un autèntic art. Supose que alguna cosa tindrà a veure aquest raonament amb la valoració general que de vegades es fa als polítics. Dissortadament sembla que cada volta preval més en política l’aritmètica i no els raonaments persuasius.

Dits aquests principis bàsics, està per veure quina lucidesa i sentit comú van a utilitzar per governar els municipis amb els resultats aritmètics del passat dia 28. Els pactes post electorals havien de seguir unes regles -segons el meu parer- que s’aprope al respecte i la democràcia més estricta. S’ha de donar resposta al que ha manifestat el poble. La qual cosa vol dir que han de formar govern blocs concrets que sumen ideologies el més prop possible del que ha demanat la ciutadania. En aritmètica, el mateix que en política, mai no podem sumar moniatos (amb perdó) amb pessetes. És a dir, el contrari del que van fer els que formaren govern municipal la legislatura passada a Cocentaina. Així de desequilibrada va quedar la gestió durant els últims quatre anys. Deixe als politòlegs si això ha deixat (o no) seqüeles. La democràcia mereix tant de respecte i les seves regles tanta cura, que cal estar sempre alerta per no veure-nos mai temptats de saltar-nos-les. Una cosa són les nostres preferències particulars i altra el total respecte i acceptació al joc democràtic.

Quant a fer els necessaris blocs, caldrà anar especialment alerta en no deixar-nos arrossegar políticament per aquelles noves (o no tant noves) formacions que sembla no tenen suficientment definit el concepte democràtic. El fet de enaltir passats règims militars i dictatorials plens d’errors em dona la impressió que no correspon adequadament al sentit que tenen les eleccions. Aquelles formacions democràtiques que conscientment es deixaren dur a canvi d’un seient de «mando», podria ser una contradicció de servei al poble. Sobretot, com diria un castís, serviria de pa per a hui i fam per a demà. La democràcia és una cosa molt seriosa que cal ser extremadament conseqüent i renunciar donar-li el més mínim valor a la dictadura. No pot donar-s’hi ningun valor a qualsevol disfressa de dictadura, ni cap tipus de drecera per aconseguir-la.

En totes les èpoques on s’ha valorat com cal l’estat de dret han hagut pactes entre forces polítiques per governar un estat o un poble. Salvant el temps i la distància, he de recordar que l’adveniment de la Segona República el 1931 fou un gran bloc republicà qui va formar govern a l’Estat i en tots els pobles amb un objectiu prioritari: un règim progressista i democràtic. Fou el gran pacte per acabar amb un estat caduc, obsolet i tercermundista. No va poder rematar-se perquè entre els que jugaven a la democràcia hi havia alguna formació que no creia en ella i a la primera ocasió que va tindre la va tombar. És una lliçó que en aquests temps l'havíem de tindre ben present. Però, això és un altra història.

Hui, desprès de 45 anys d'experiència democràtica i postfranquista, estem preparats per fer un canvi de govern amb total normalitat i esperit democràtic. Els clars obscurs del règim del 78 que hem passat i les corrupteles comprovades d’alguns polítics, ens fan veure el futur amb optimisme. La història ens fa veure a partir del segle XIII, que els valencians de la Corona d’Aragó, mai no ens han fet por les monarquies ineptes i polítics corruptes que hem tingut. Hem confiat sempre amb les lleis, unes lleis feudals, pactistes com eren els Furs; però, eren regles que s'exercien independentment del monarca de torn.

Hui, no solament confiem amb les lleis que ha anat dictant l’estat de dret, si no confiem especialment amb la democràcia que el rodatge ha anat fiançant. Unes lleis amb càrrega social que no solament s’ha de mantenir per raons democràtiques i de respecte, si no perquè, a més a més, cal millorar perquè arriben a racons socials i marginals que encara no han arribat.

Tant de bo entrarem en una etapa que millorara l’estil elegant i respectuós de fer política sense insults i estridències on es fomentara l’harmonia i equilibri als fòrums.

Francesc Jover