Aquest proper dijous dia 14 d'abril, onejaran de bell nou les banderes republicanes en els ajuntaments d'alguns municipis de la Safor per a commemorar el 85 aniversari de la proclamació de la Segona República. No hem d'oblidar que va ser el primer règim democràtic de la història del nostre País.
El laïcisme és un dels valors que considerem més importants entre els instaurats per la República en la seua lluita contra el model de societat instaurat pel l'Antic Règim, la monarquia, i la dictadura de Primo de Rivera.
La forma republicana de govern, al llarg de la Història, està associada a una ideologia i a un sistema de valors laics, ja que l'origen de la seua sobirania resideix en la sobirania popular i no en els déus que sén l'origen de la sobirania de les monarquies. Això comporta entre altres conseqüències una separació de l'Església i l'Estat i que no hi haja ninguna religió que siga oficial en l'Estat.
El laïcisme és, per tant, l'afirmació de la supremacia del poder civil democràticament elegit, sense les interferències de ningun poder religiós. Els ideal laics sols són realitzables en un estat republicà, en el qual tots el ciutadans i ciutadanes són iguals davant de la llei i a més a més totes les manifestacions religioses i ideològiques poden manifestar-se en règim d'igualtat.
Les mostres públiques del que estem diem, estan en les fotos de les escoles d'aquell temps, on no es veu ningun crucifix, en una societat en la que no hi havia processons, en què les persones podien casar-se per lo civil, etc...
Per a les religions les formes preferides de govern sempre han sigut els governs absolutistes i dictatorials. L'església ha estat sempre una institució rellevant en la història política d'Espanya, a més va donar suport des del primer moment a la Guerra Civil i la Dictadura del feixista Franco. Aquesta situació va portar a un nacionalcatolicisme on l'església participava activament en la repressió ideològica, social i moral, en el control de l'ensenyament i gaudia d'un gran poder econòmic.
En la Transició una part molt nombrosa de l'església es va distanciar del franquisme. Junt a aquest nou clergat, les pressions del papa Pau VI, van afavorir un canvi a la cúpula de la Conferència Episcopal. El cardenal Vicente Enrique y Tarancón va ser el millor representant d'aquesta nova etapa que entre altres objectius, tenia la separació de l'Església i l'Estat.
En la Constitució que va elaborar el règim del 78, i a causa de les fortes influències exercides per l'església i les pressions de les jerarquies eclesiàstiques en especial de monsenyor Elías Yanes, arquebisbe de Saragossa durant aquells anys, i secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola fins al 1977, després seria vicepresident i president de la mateixa. Aquestes pressions varen aconseguir eliminar el terme de laïcitat, imposar el principi d’aconfessionalitat i mencionar l'Església Catòlica. L'article 16.3 estableix aquest principi al dir: "Ninguna confessió tindrà caràcter estatal. Els poder públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions".
L'Estat Espanyol en teoria és un Estat aconfessional, però en la pràctica no. És inexplicable que una societat aconfessional tinga la gran quantitat de centres concertats catòlics, que tinga capelles en les Universitats Públiques, que l'església catòlica tinga la possibilitat de recaptar per a finançar-se mitjançant l’IRPF, encara que tots sabem els milions que tenen, que moltes vegades els tenen fins i tot col·locats en la borsa. Molts dels seus jerarques viuen en apartaments de luxe, altres com si visqueren en l'època medieval porten capes de cinc metres de llargària. Mentre que els xiquets de l'ensenyament públic han d’estudiar en barracons, els que van a les concertades estudien en bons col·legis.
Algunes coses fallen en els partits que ens governen, tant el PSOE com el PP que han permés totes aquestes contradiccions i que aprovaren l'any 1979 l'actualització del concordat de 1953.
A partir de l'any 1982 vindria en l'església espanyola una restauració de l'integrisme catòlic en la qual va tenir una gran protagonisme el papa Joan Pau II que va reorientar els bisbes espanyols i va desactivar la línia eclesiàstica mantinguda pel cardenal Tarancón.
S’han de respectar les religions, però cal que romanguen en l'àmbit privat i que s'autofinancen. Cal pensar que el mateix evangeli, diu "dóna al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu..." indicant-nos de manera clara que el laïcisme ha de ser el model per a regir la societat.
Ens agradaria parlar sobre el laïcisme en l’actualitat, especialment després del canvi polític registrat en el nostre País amb l'esdeveniment d’unes noves generacions, que sorgiren de les idees que s'implantaren amb el moviment del 15-M i que guanyaren majoritàriament en les eleccions municipals del dia 24 de maig de l'any 2015 i que en la nostra ciutat obtingueren un bon resultat.
La longitud de l'article no ens permet comentar les actuacions a nivell de l'ajuntament de València, de Sagunt - on han decidit retirar les creus de tots els col·legis-, de Simat i de tants altres ajuntaments. És normal que molts sectors de catòlics tradicionals no entenguen el canvi, i se senten més còmodes en el nacionalcatolicisme.
A nivell de Gandia pensem que amb el nou Ajuntament, s'anirà produint un canvi de mentalitat, aprofundint en els valors ètics, en la secularització, en la modernització de la societat i en la democràcia real. A més d'això, s'implantarà un esperit laic i una supressió dels símbols religiosos dels espais públics.
Nahuel González en un article titulat "Per respecte als creients i als no creients", publicat al diari Levante del dia 29 de març, començava dient: "Aquesta Setmana Santa no he acudit com a regidor a cap processó".
El mateix papa Francisco en moltes de les seues homilies ha parlat de la importància de la laïcitat per "la convivència pacífica entre les diferents religions".
Esperem que tal com estan fent molt ajuntaments d'altres ciutats i pobles, es cree a Gandia un Observatori Municipal sobre la laïcitat i la llibertat religiosa, obert a la participació dels grups polítics, associacions i entitats ciutadanes. A més d'això, que forme part de la xarxa de municipis laics del PV, que tenen com a objectiu crear una societat civil laica, molts d'ells ja formen part de l'organització Europa Laica.
Gandia, 11 d'abril de 2016
Vicent CremadesMembre de l'Associació per la República a la Safor
Molt bon article Vicent; el suscric.
ResponElimina