Encara queden pobles on Franco és fill adoptiu (Francesc Jover))

Amic Enrique. T'envie un article que ha publicat hui LA VEU, junt a les imatges.

Salut.

En molts bars i cafeteries del País Valencià hi ha una xicoteta campana darrere de l'aparador que el bàrman fa sonar més o menys estrepitosament segons la generositat d'algun client deixant propina. Això mateix s'havia de fer quan en alguns pobles –molt pocs per cert– revoquen el títol de fill adoptiu que en el seu dia distingiren el general Franco. Jo propose que es faça un volteig general de campanes, com ho fan a les Festes Major dels pobles. Ja ho se, són propostes sobrecarregades d'utopia, però també d'utopia vivim molts homes i dones. Si una cosa tan senzilla i de tant de sentit comú, com és anul·lar un acord feixista pres en una situació especial de règim militar, costa tants enfrontaments i anys, ¿com damunt podem demanar que facen voltejar les campanes? No estan els campanars, les campanes i els campaners fets per aquestes “manies” que tenim alguns.

Sembla que aquesta setmana ho ha fet Calp (la Marina), també ho va fer Gata de Gorgos també de la Marina, i alguns pobles més, com fou el cas fa uns anys de la corporació municipal de Muro de l'Alcoi. També ho va fer l'Ajuntament de Cocentaina fa mitja dotzena d'anys. De la qual cosa he de dir amb molta vergonya que no m'havia assabentat, ho he fet hui quan m'han entregat una còpia de l'acta on fou derogada aquesta distinció al general Franco. Es va fer en un Ple de l'Ajuntament el 3 de febrer de 2010, quan faltaven uns mesos per complir-se 30 anys del traspàs de Franco. No he trobat en l'hemeroteca de premsa escrita i digital cap informació d'aquest fet a Cocentaina. Ho dic de nou, no ho he trobat. Solament he trobat al noticiari del dia 4 de febrer del 2010 de Ràdio Cocentaina informant al sendemà d’aquell Ple Municipal on va tindre lloc aquesta derogació, una lacònica i escarida frase que diu: «Es presentà la moció per a retirar com a fill adoptiu de la Vila a Francisco Franco, en 1940. Aprovada per unanimitat». No ho sé; però em fa la impressió que es va fer una mica d'amagat. No es fa tant d'amagatotis quan es tracta de destacar qualsevol acte d'enaltiment a sant Hipòlit o la Mare de Déu, tots dos patró i patrona de Cocentaina, que mai no negaré els seus mèrits. Solament vull dir que l'acte d'anul·lar aquesta distinció a un dictador m'haguera agradat trobar-lo a la premsa local o comarcal. Si es va fer, ho sent, però no em vaig adonar. De qualsevol manera benvingut siga l'acord i enhorabona, era un detall dels llibres d'actes que feria la vista i feia molts anys que estava pendent d'anul·lar-ho. Em comenten que aquella fou una legislatura sense crispacions, tot i que quedaren dos regidors del PP com a “no adscrits” per haver sigut expulsats del partit conservador. 

Franco adoptiu - Acta-abril-1940

Dit açò, he de continuar dient que el degoteig d'aquest tema als pobles del País Valencià és tan lent que potser acabem el segle XXI i encara no ho hagen fet tots. Tant de bo a LA VEU s'encetara un llistat per veure quants ho fan, quants ho intenten i quants altres hi ha que ni tan sols mai s'ho han plantejat. Aquest és un tema que podia fer de termòmetre per mesurar la temperatura general de la societat per recuperar la memòria democràtica. Sembla que hi ha molts municipis valencians que quan s'ha fet la proposta ha sigut tombada la moció pel vot negatiu del PP. Tanmateix, hi ha hagut moltes legislatures d'ençà de 1979 en què hi ha hagut majories absolutes d'esquerra a moltíssims ajuntaments del País Valencià que tampoc no ho van fer. És una assignatura pendent que ens demostra el grau de sensibilitat. M'agradaria que em rectificaren, però em sembla que Alcoi amb repetides legislatures de majories "esquerranes", mai no s'han atrevit. O potser sí, i ho han fet sense fer soroll com el cas de Cocentaina.

Per fer una mica de memòria a les noves generacions, aquesta història fou una consigna del govern militar del general Franco en el primer aniversari de l'enderrocament de la República per fusells i canons. Tots els ajuntaments havien de fer fill adoptiu el “salvador” d'Espanya. Era justament al mateix temps on s’afusellaven centenars de republicans pel simple fet d'haver ocupat un càrrec en l'aparell de la República. El mateix temps que hi havia milers de republicans que estaven empresonats al “corredor” de la mort i que serien afusellats en anys posteriors. El temps que morien de fam a les presons i altres ho feien exiliats lluny de la seua terra i família. Era el temps on el general Franco es donava la llengua en un amor més que platònic amb el nazi genocida Führer d'Alemanya. Fou aleshores quan els ajuntaments aclamaren amb una ovació feixistoide la distinció de fill adoptiu de la localitat. Des d'aleshores el sinistre general figura a les actes municipals de tots els pobles, gaudint de la mateixa distinció d'honestos científics i artistes que també figuren a les actes.

Actualment hi ha alguns fets que estan desprestigiant perillosament la política i la democràcia, però si n'hi ha alguna cosa que podia fer-se sense gens d'aparatositat si hi haguera un mínim de coherència i sensibilitat, és aquest: reprovar i anul·lar aquella acta. No cal arrancar cap full del llibre d'actes –que això seria una salvatjada– solament cal fer una nova acta revocant aquella. Així de senzill.

En l'època de la dictadura de Primo de Rivera, el 7 de gener de 1925, també va declarar aquell consistori –amb tota seguretat per una “insinuació” de la casa reial– alcaldes honoraris de Cocentaina els reis d'Espanya Alfons XIII i Victòria Eugènia. Les dictadures tenen aquestes coses buides de qualsevol contingut mínimament raonable.