Memòria de les col·lectivitzacions (Per F. Jover)

Amic Enrique, t'envie un article publicat a LA VEU i unes imatges que demostren la font per a que faces l'ús que cregues convenient al Nihil Obstat. 

Durant la Segona República hi hagueren experiències socials i polítiques molt interessants que encara hui estan passant desapercebudes a les noves generacions. Foren experiències si més no transformadores que es van prendre a corre-cuita en un moment social i polític delicat i, algunes d'elles, enmig d'una guerra civil. Era el temps en què havíem eixit d'una dictadura militar que va durar set anys. Prèviament a aquella dictadura, hi havia hagut una llarga etapa de democràcia pactada entre lliberals i conservadors excessivament carregada de caciquisme i envoltada per una monarquia desprestigiada i fora d'ona, on les organitzacions sindicals i polítiques d'esquerra tenien limitades les activitats quan no estaven prohibides.

L'adveniment de la república el 1931 com a resultat d’unes eleccions, va obrir les portes d’un nou temps que va omplir d'esperança les classes socials mitjanes i baixes; les més vulnerables. Però aviat, les organitzacions socials s'adonaren que la república per ella mateixa no era capaç d'acabar amb les desigualtats socials que hi havia. Calia fer una reestructuració del sistema social i econòmic totalment dominats pels poders fàctics. Això sembla que era la intenció del Front Popular quan eufòricament va guanyar les eleccions de febrer de 1936. Malauradament, contra tota ètica democràtica, aquesta intenció fou frustrada pel Colp d'Estat d'aquells poders fàctics que convergiren amb ideologies nazis i feixistes de l'Europa d'aquell moment. És aleshores quan els governs del Front Popular van voler simultaniejar dues activitats ben concretes: fer front als rebels i fer la revolució social i econòmica que algunes organitzacions consideraven imprescindible.

Acta de Incautació forns

Vull concretar-me en alguns detalls dels sindicats on els seus objectius eren que els mitjans de producció passaren a mans de la classe obrera. Immediatament després del 18 de juliol, començaren els sindicats a fer confiscacions de finques rurals i de fàbriques al mig d'un cert descontrol que els sindicats locals intentaven dominar. És per això que prengueren la decisió de col·lectivitzar o socialitzar empreses que després serien ratificades per l'Administració de l'Estat.

Reglament Industria panadera

Aquelles col·lectivitzacions i socialitzacions de l'etapa revolucionària ha sigut un dels temes que han sigut criminalitzats, menyspreats i finalment ocultats. Potser foren fetes sense una planificació adequada i de pressa, però això no lleva l'error comès en denigrar-les sense fer una autocrítica i anàlisi en profunditat i intel·ligible. Això ha suposat una vergonya per a la nostra història, amb la complicitat del prepotent règim feixista que va guanyar la guerra i la timidesa amb què el règim del 1978 ho ha afrontat. Fou un fet que no ha sigut públicament analitzat, qüestionat, ni tan sols matisat. Això sí, s'han fet assajos acadèmics mitjançant algunes tesis que no han arribat més enllà dels rotgles universitaris. El poble, les dones i homes que tant s'implicaren i el protagonitzaren, i més concretament els fills i néts d'aquells, no els han donat opció a fer un anàlisi de com, quan i perquè ho feren. No han pogut fer un estudi de les possibles coses que feren be, regular o mal. Els descendents d'aquells protagonistes que ho van viure, després que van haver d'aguantar la repressió brutal dels seus pares i iaios, mai no han tingut ocasió de saber amb pèls i senyals i d'una manera objectiva què és el que feren tan malament els seus estimats progenitors per tractar-los de la manera que ho feren. Es va tancar un període de la pitjor manera que podia fer-se: guardant els documents en arxius històrics de guerra lluny del País Valencià que n'era el propietari. 

Estatuts de la Societat de Camperols

Van haver-hi diferents tipus de confiscació com podem veure en diferents tesis doctorals que s'han posat a l'abast d'estudiosos. Hi havia diferents modalitats: per Control Obrer que dirigia l'empresa sense anul·lar l'empresari. Una altra era que l'empresari cedia els drets al treballadors per compra-venda o donació, on l'amo es quedava formant part de la plantilla com a tècnic. També fou per socialització o col·lectivització, on tot quedava requisat en mans dels sindicats. Les dues primeres és quan els empresaris consentien de manera voluntària, l'última era quan l'empresari era declarat desafecte.

A Cocentaina, per documents sol·licitats a l'AHN de Salamanca he pogut escorcollar una mostra de com es va socialitzar la indústria de fer pa per la CNT i UGT. Foren inventariats 8 o 10 forns que hi havia posant-ho tot en comú i considerant l'empresari de cada un com a empleat. El mateix va fer la indústria de teules i rajoles, ja que foren units tres teulars que hi havia amb una sola administració. En aquest cas per la CNT. Les barberies, que s'uniren huit o deu establiments xicotets que hi havia per obrir un únic saló en una gran casa que fou expropiada. Tant les socialitzacions con col·lectivitzacions de fàbriques de sabates es feren de diferents maneres i cada una era un cas diferent.

Inventari d'un forn

Hi havia confiscacions fetes per la UGT, per la CNT o totes dues juntes. A Alcoi fou la CNT la que es va fer càrrec de la majoria d'indústria i comerç. A Cocentaina foren fetes pels dos sindicats junts o solament per la CNT. En la majoria d'empreses xicotetes fou amb el consentiment de l'empresari. Quant a propietats agrícoles hi hagueren diferents models, la dels propietaris desafectes i la d’altres amb el consentiment més o menys sincer de l’amo. Per gestionar aquesta activitat hi havia en cada poble una societat de llauradors amb uns Estatuts model.

Teular Molina 28-09-1936

El cas de la indústria del paper va ser tractada a nivell comarcal, possiblement emulant el sistema que havia seguit l'empresa privada «Papeleras Reunidas, S. A.» creada recentment el 1934. De la socialització d'aquesta indústria formaren part les empreses d'Alcoi, Alqueria d'Asnar, Banyeres de Mariola, Cocentaina, l'Orxa i Villalonga, d'on ens han arribat uns Estatuts força reveladors.

Teular Molina Aprovació 11-03-1937

Cal fer un estudi amb projecció popular per desmitificar la criminalitat d'aquestes confiscacions encara que fos per coherència historiogràfica i per esborrar alguna resta de culpabilitat o dubte que puga quedar en els descendents d'aquells sindicalistes revolucionaris.