Manipulació d’eleccions catalanes.Autor: Francesc Jover

T'envie un article d'opinió per si creus convenient publicar.

Salut.

Fins i tot Barack Obama, un dels polítics més poderosos del món, està aporegat pel possible trencament d’Espanya, per allò que consideren “amenaça” catalana. Una actitud que sembla ha estat provocada –i ho diuen sense cap vergonya– per la “pressió” diplomàtica espanyola. Obama no ha parlat directament de Catalunya, que possiblement no sap en quina part del mapa està, però ha dit que és interessant, per conveniència de tots, que Espanya no ha de trencar-se. El mateix ha passat amb els polítics que més pesen a Europa: la Merkel i el David Cameron. Això ens fa veure l’activitat diplomàtica del govern espanyol davant d'unes simples eleccions autonòmiques. Eleccions on hi ha una candidatura partidària d'iniciar –si guanya– un procés d'independència. Això ha sigut suficient per espantar-se tothom. Solament falta que el Papa de Roma declare, com un dogma de fe, la indivisibilitat d'Espanya, aquella que no es parteix com un pastís. Fins eixe punt arriba la criminalització de la proposta d'aquesta formació política.  

Potser els mitjans d'informació estan contribuint a aquesta manipulació generalitzada, almenys és el que opina la veu autoritzada del mestre Iñaki Gabilondo. Sembla que el poder mediàtic estiga immers en un problema que no és el seu, o té por per alguna cosa que en principi no està decidida. No se si tindré la suficient traça per argumentar el meu punt de vista. Mesclar, o incloure, la part de programa electoral d'una llista concreta, totalment opcional i legítima, i usar-la en campanya per enfonsar-la, és el que en boxa diuen un colp baix. M'abstinc d'utilitzar cap qualificatiu bròfec. He dit una opció legítima, perquè el poder mediàtic i els polítics més assenyats i prestigiosos de tot el ventall ideològic, van insistir durant més de cinquanta anys, una i altra volta, que el País Basc havia de renunciar a la violència i reivindicar l'opció independentista mitjançant el joc democràtic. Aquella teoria, ara ens fa pudor a cinisme fariseu i ens fa pensar que eren mentides descarades.

És tan gran la pressió que el mot autodeterminació –no se perquè– ha estat esborrat darrerament de les enciclopèdies de xarxes socials. Tanmateix, estic convençut que continua essent una opció legítima. Per tant, la seva defensa no és cap entelèquia, malgrat el que diga convencionalment Obama, la Merkel, Cameron, o Felipe González. En una autèntica democràcia, són tant legítimes les llistes que proposen l'autodeterminació com aquelles altres que proposen una Espanya federal o indivisible. En un estat de dret, que tant se'ls ompli la boca citar, cal deixar parlar primer les urnes i després, com a conseqüència, anar resolvent democràticament els problemes que puguen haver-hi. No té cap de sentit disparar l'escopeta abans de fer volar la perdiu. El simple fet d'utilitzar apel·latius com secessionisme, separatisme, etc., és sospitós. Traure a coalició insistentment els entrebancs jurídics, legislatius, burocràtics o ideològics d'un possible resultat electoral, evidencia la poca cultura democràtica. A més, utilitzar el poder persuasiu de les institucions de l'Estat per criminalitzar el programa d'una formació política, manifesta qui creu en el sistema democràtic i qui no; i a més, confirmen el baix nivell democràtic i tolerant que tenen. Consultar el poble i deixar que manifeste la seva opció per obrir un procés d'independència, mai pot ser il·legal. Proposar a la ciutadania d'un poble que manifeste si vol –o no– ser independent mai no pot criminalitzar-se.

En aquesta polèmica, on determinats partits i mitjans d'informació remouen a tothora, s'endevina, a més d'intolerància un desconeixement del tema. No se si es fa conscient o inconscientment. Quan pregunta Antonio Ferreras, periodista de la Sexta, a Joan Tardà d'Esquerra Republicana, si creu que és un maridatge antinatural anar a la mateixa llista d'Artur Mas, demostra no haver captat el tema de la pel·lícula. Tampoc em va parèixer clara ni encertada la resposta de Tardà, com tantes altres argumentacions que fan aquesta formació independentista. Sincerament, em sembla que la seva proposta és molt més sensata que la manera que la defensen.

Caldria exposar amb més claredat que aquesta candidatura és totalment correcta per ser plural i diversa. Han fet colla d'una manera coherent, tots aquells que representen el desig independentista d'una bona part de la societat catalana. A més, poden incorporar-se o donar suport, un altre sector que està fart del tractament discriminat i intolerant que reben del centralisme espanyol. Aquesta formació representa la part de la societat catalana que volen formar un estat, independentment de la ideologia concreta de cadascú. Pot entendre's això il·legítim o antinatural? És incoherent o antinatural partir de la base que la societat és plural?

Fins i tot, alguns empresaris catalans han dit que si guanya la llista que proposa l'autodeterminació, necessàriament els polítics haurien de consensuar canvis constitucionals per iniciar el procés. Vol dir açò que els empresaris que opinen d'aquesta manera estan equivocats i els que amenacen en deslocalitzar-se estan encertats? No és un tema opcional que s'ha de resoldre asseguts democràticament a una taula? Tan difícil és acceptar que és una polèmica perfectament assumible pel sistema democràtic? Segons el meu parer, un govern –català o espanyol– pot conviure amb el món econòmic i empresarial deixant desenvolupar la seva funció sense que hi haja, necessàriament, cap problema.

Per finalitzar diré que, tant a Amèrica com a Europa, hi ha hagut consultes d'aquest tipus sense que ningú s'haja escarotat com ací, el que demostra que som més papistes que el papa. És de veres que a Canadà, Gran Bretanya, i altres llocs europeus, també hi han hagut entrebancs institucionals, però finalment s'ha deixat fer i –el més important– s'han acceptat els resultats.

Eixa intolerància sobre aquest tema és tant exagerada que pot fer un efecte contrari al que pretenen. Podrien haver-hi cada volta més ciutadans que no els importaria gens ni miqueta deixar de ser espanyols.