Aporte un nou comentari al voltant de l'escrit "amb ciris o amb pals"- una metàfora -, per tal d'afegir una nova reflexió sobre el tema. I comence amb un altre símil, ara futbolístic: ho faig des de la confiança que tots nosaltres estem jugant el mateix partit i pense que també amb el mateix equip.
Aduisc ara situar el tema de Francisco en allò que avui està sent una preocupació fonamental: en un món globalitzat en què col·laboren moviments socials, polítics, altruistes de tot tipus i on el cristianisme -i no parlem de la jerarquia catòlica-, és una goteta d'este conjunt, en aquest moment el tema central està tenint lloc en la relació entre TEORIA I PRÀCTICA i en valorar la realitat per damunt la teoria. Ho podem vore en distints plans.
1.- IDEOLOGIA-REALITAT: Avui molts grups polítics abandonen les ideologies fixes i donen prioritat a la realitat. Els grups i moviments emergents ja no parlen de dreta-esquerra, ni marxisme-capitalisme; parlen de pobres, abandonats, marginats i rics, situats; parlen dels que estan dins i els que estan fora del sistema. A partir d'ací proposen programes realistes per a resoldre els problemes, deixant a banda les ideologies abstractes.
2.- UTOPIA-HISTÒRIA: Tots parlen d'Utopia, però s'està atent a fer-la possible en la Història, sinó no té sentit ninguna Utopia, i per això els moviments que naixen des de la indignació en tot el món estan preocupats en que tothom tinga pa, treball i vivenda. Deixen de costat, per exemple, reivindicacions "comunistes-marxistes", amb el desencant dels que, maliciosament, esperarien eixe rumb.
3.- IDEES ABSTRACTES-COSES CONCRETES: La Història s'ha anat configurant com la Història d'uns bens abstractes i exclusius de cristians, mahometans, agnòstics, rics, pobres...¡Quanta sang s'ha derramat per eixe bé abstracte!. Però eixe bé no està en la jerarquia, en les esglésies, en els profetes, en les pàtries, en els ideòlegs de tot tipus. Són les persones concretes en la seua bondat quotidiana dels homes, que després d'una jornada de treball prefereixen, com diu Grossman en "Vida i Destino", "el calor del llar a encendre fogueres en la plaça". Es eixa bondat absurda de gestos i coses concretes.
4.- INSTITUCIÓ-CARISMA: Avui tots el moviments a què ens referim anteposen el Carisma a la Institució, perquè sovint les institucions de tot tipus, al llarg de la Història, han sigut un assot sobre els seus adeptes i militants, sota el pretext que allò que va contra la Institució es el mal.
I estes reflexions em porten a situar el fenomen de Francisco com un personatge de gestos, de coses senzilles, de bondats, de mirades realistes i denúncies, que molesten a la Institució. No és casualitat que les seues declaracions estan sent considerades per moviments que van en esta direcció com Pablo Iglesias, de la mateixa manera que les seues declaracions en Estrasburgo manifestament no foren aplaudides per el PP.
Paco Gramage
 |
| "Francisco com un personatge de gestos..." |
COMENTARIO de RAMÓN GASCÓ:
ResponEliminaCertament Paco i jo, seguint´ne el seu símil esportiu, ambdós hem jugat en el mateix equip, encara que amb distints estils.
Doncs bé hem estat jugant molts anys bregant, crec en la mateixa direcció encara que a vegades, com en el cas d'aquesta polèmica no ho assemble. Ambdós parlem del mateix assumpte, la interacció de les utopies i les estructures socials amb les llibertats i iniciatives personals. Ambdós les critiquem però desde diverses perspectives. Jo faig una crítica frontal al capitalisme i a la institució eclesiàstica. El el fa generalitzant a totes les utopies i ideologies. Jo al capitalisme però la meua crítica la faig des de la Teologia de l'Alliberament i la lluita de classes, que en definitiva ve a ser´ne una altra ideologia. És més, jo cite el Papa com a novetat que d'alguna manera l'aprova. En el segon tema, la pederástia, torne a coincidir en que considere als sacerdots secularitzats els qui, individual, lliurement, i en petits grups lluiten hi com una esperança d'alliberament de l'estructura Eclesiàstica.
RAMÓN GASCÓ.