Cal matisar el delicte de pederasta (Francesc Jover)

Autor: Francesc Jover, dirigit al Nihil Obstat el 7 de desembre de 2014

Vaja per davant la meva solidaritat amb l’associació MOCEOP (Moviment pel celibat opcional) que des de fa molts anys està reivindicant que els sacerdots catòlics es puguen casar si volen. La meva solidaritat, i acceptació oberta, en aquells capellans que han optat continuar dins de l’estructura eclesial de l’Església portant una doble vida de capella i convivència en parella. La situació personal de cada individu, molt respectable i plural de fer front a la seva pròpia consciència, sap de les moltes angunies per les opcions que ha de prendre en vida. Considere que la persona humana ha nascut principalment per ser feliç, per estimar i per què l’estimen, a més de tindre opció per viure una vida humanament integral. Crec que açò és un principi totalment independent de la fe en Déu i de l’aparell de l’Església.

El que no accepte i em sembla un argument de molt poc pes i concretament equivocat, que el Moceop, o algun membre d’aquesta entitat, relacionen la pederàstia del clergat com una conseqüència de l’obligació que tenen al celibat. La pederàstia, segons el diccionari, és la relació sexual d’un adult amb un infant, el que vol dir que no és una relació d’igualtat per la qual cosa és un delicte. A més, em sembla que la pederàstia porta en si mateix un desequilibri intel·lectual patològic, que a més, no és exclusiu dels clergues. En la societat laica hi han els mateixos casos de pederastes –d’un o altre sexe– que no estan sotmesos a la disciplina del celibat com en el clergat catòlic. Per tant, excusar la pederàstia (o part d’ella) en la falta de llibertat que tenen els capellans i bisbes per casar-se, són les mateixes excuses que em donaven alguns clients molt mal pagadors.

Una última cosa; haver valorat el papa Francesc de ser molt VALENT amb majúscules, pels seus gests; per haver pegat un bonegó al bisbe de Granada; per haver-se posat en contacte amb una víctima d’abusos sexuals; etc., em sembla una broma de molt mal gust. Ser conseqüent amb el càrrec i demostrar coherència no és cap valentia, és una responsabilitat ineludible. En aquest cas, havien de tractar de COVARDS als papes anteriors, alguns d’ells proclamats ja beats.

Ací hi ha alguna cosa que no funciona com cal. A mi em sembla que caldria anomenar les coses pel seu nom. Quan la societat laica parla de pederàstia, tant dins l’Església com fora, no està parlant de pecats dels que ha de demanar perdó. Està parlant de delictes socials que cal dur-los davant de la justícia. Quan la societat laica, parla d’homosexualitat –o bisexualitat– practicada per adults a les casernes de soldats, als convents de monges o frares, a les comunitats de veïns o parroquials, etc., no ho fa en cap intenció moralista; ho fa amb tot el respecte i tolerància. 

Ací es tracta d’actes delictius, no morals; i per els delinqüents sexuals, ara si: tolerància zero. Si no som capaços de fer una crítica oberta, val més no «meneallo».  

     

Niños y justicia