Estava jo rebuscant
papers pels caixóns del despatx per tal d’arreplegar material per si de cas
algún dia em toca escriure les meues memòries, quan em vaig topar amb un sobre que portava
escrit en la solapa Somni de primavera. Contenía unes quartilles manuscrites amb la meua lletra. En
un principi jo no reconeixía aquell escrit com a meu, tanmateix, la lletra era
meua… Una mica intrigat, vaig aturar el que estava fent i em vaig posar a
llegir-ho. Conforme anava avançant anava recordant. El que tenía en les mans no
era altra cosa que un somni que vaig tindre, segurament en primavera de ja fa
uns anys, perqué alguns dels protagonistes ja ens han deixat (va per ells…!) ;
però no un somni com el de Luther King,
sinó un somni real que m’havía
esdevingut una nit, al llit estant. Un somni un poc estrany que al despertar-me
el recordava complet, no com altres que normalment els recordes a troços. Eixa va ser la raó per
la que, de seguida, em vaig posar a escriure’l i en acabar ho vaig guardar en
un caixó i ho vaig oblidar. L’escrit anava en format de sainet perqué així m’ho va fer veure el somni. És a dir, que tal
com em va vindre l’inspiració, talment la vaig redactar,per tant, sense cap
mèrit de la meua part. Per acabar aquesta introducció m’agradría aclarir que l’objectiu de donar-ho a
conéixer no és per a exposar els meus dots de literat, sinó més be, per si de
cas algú gosa interpretar aquest somni…
M’agradaría que m’ho fera saber…
Tal com van
arribant-nos els esdeveniments entrebancar alguna peça d’humor tampoc està mai
de sobra. Au…! Alcem el teló…!
Tot un xollo
(
Sainet en très actes)
1º Acte.-
Esmorzar dels “sequaços” en un bar del carrer Cavallers de Valencia. Asseguts a taula:
Ovidi Fuentes, Enric Herrero, Salvador Aguilar, Manolo Olmos, J.Ignaci
Spuche, Pepe Herráiz, Paco Asensi, Antoni Signes i Pepe Corell. Quan Antoni arriba a la taula del
bar troba a tots els companys capficats en una conversa força interessant…
Tots a una li diuen a Antoni que
acaba de prendre seient…
- Tots:
Escolta, escolta el que ens acaba de comunicar Manolo
- Antoni:
Què és això tan novedós…?
- Manolo:
Els estic explicant que he trobat
un dentista, que és cunyat d’un amic meu de
l’oficina on treballe, que, per una quantitat molt reduïda ( sembla que
rondava els 38 euros) ens arranca tots els queixals.
- Antoni: Però… això serà… els queixals que
tingues endenyats…no…?
- Manolo: Tots …! Els endenyats i els
bons. Tots a un mateix preu.
- Ovidi :
Talment un « Xollo ». A eixe preu no cal mirar pèl, no cal
esbrinar si este està sa o l’altre està corcat. A eixe preu van tots fora.
- Antoni:
Però…
- Asensi:
No si… encara ho trobaras car. A eixe preu no hi ha un altre dentista
que te’ls arranque tots. Si ho sabré jo que fa un mes me’n vaig arrancar un i
em va costar molt més car que l’oferta que ens proposa Manolo.
- Manolo:
Això si… Aquest preu ens el fa per ser amics del seu cunyat. I ens el fa
amb la condició de que siguem tots. Si
no som tots, no. És un preu, com si diguerem… al per major.
- Aguilar:
Jo ara estava cavilant que a mi em queden alguns queixals bons, però… a
aquest preu, dic que me’ls arranque tots
- Herrero:
És que, si ho mires bé… és que no
val la pena dir-li, deixe’m este que sembla més sencer o l’altre que no em fa
mal. Van tots fora i prou
- Antoni:
Però…
- Asensi:
Ara veurem per on ens ix…
- Antoni:
No...Simplement volía saber si esteu tots d’acord o hi ha algú que no ho
tinga clar...
- Spuche:
Jo t’he de dir que, al principi, tampoc ho veía clar, però ara veig que
és realment un “xollo”. No li pegues més voltes…
- Manolo:
Xé, el que et diga el tio Manolo, un “xollo”. Però, ojo...! per que soc jo. Això no ho fa a ningú més…
- Antoni:
No, si jo no és que estiga en contra, solament pensava que a mi encara
me’n queden alguns queixals bons que potser caldría que em deixara conservar.
- Aguilar:
Però home…! Recapacita, per alguns bons que et queden, vas a renunciar
al “xollo” d’arrancar-te’ls tots…?
- Herrero: No veus
que et deixarà tota la boca neta, sense cap queixal… Mira, així… (ens mostra la
boca oberta amagant les dents darrere els llavis, fent una carassa horrible)
- Manolo:
Bò, ens hem de decidir… El que no vullga aprofitar aquest “xollo” que ho
diga i es queda fora…
- Antoni:
Tu, Manolo, estas dispost a que te’ls arranque tots…?
- Manolo:
Jo… Ara que pensé, jo no podré. Hojala
poguera aprofitar este “xollo”. És que a nosaltres l’alcaldesa Rita ens te
manat que anem a treballar a l’oficina amb totes les dents en son lloc.
- Corell:
(que estava recapacitant, de sobte pren la paraula i diu…) Jo també m’hi
apunte, que siga el que siga… El que jo estava rumiant és que, amb la boca
sense dents, podré jo pronunciar be el llatí de les inscripcions lapidàries…? A vore si els meus alumnes no m’entenen…
- Herrero:
Home…! Pensa que en temps dels romans també hi havíen desdentats. Encara
te’n diré més: la majoría de les mòmies
desenterrades baix de les làpides que tu estúdies i descifres han aparegut
moltes amb poques dents subjectes a les bancades de la boca.
- Corell:
Doncs, li ho podríem dir també a Ramon Gascó. Segur que a ell també
l’interessarà aprofitar aquest “xollo”…
- Asensi:
Home…A Ramon Gascó potser ja no li valga tant aprofitar aquest “xollo”
perqué ja li’n deuen quedar pocs queixals… Jo pensava que tal volta sería més
convenient dir-li-ho a Agustí Andreu…
Però…tampoc, perqué a ell els “xollos” no li fan massa il·lusió.
- Manolo:
Bé, som els que som, no caldrà dir-ho a més gent… no siga que el
dentista, en vista de l’èxit, se’n torne arrere de la seua oferta. Aleshores,
jo necessite saber quants en sou, per a concretar el nombre de queixals que te
que arrancar…
- Ovidi:
Jo propose que no ho decidim ara, cal ajornar-ho fins al dia del sopar.
Pensem que no estaría be que no els ho fem saber a Doroteo i a Jesús Marqués.
- Aguilar:
Te raó Ovidi. Cal retrasar la decissió al dia del sopar i així tindrem
ocasió de sentir les opinions de les nostres dones…
- Manolo:
(Després de pensar una estona) Ja veuré el que puc fer… No vos assegure
res. El vaig veure tan animat…
- Antoni:
Home… Jo crec que si és un dentista com cal mantindrà l’oferta fins al
final…
Fi del 1º Acte
 |
| Alguns personatges del sainet |
2º Acte.-
Sopar amb les dones al restaurant del C/ Pujada del Toledano, baix
la torre del Miquelet. Les dones a la part dreta de la taula del menjador i els
homes a l’esquerra. Com sempre.
- Spuche: A mi el “xollo” de
l’arrancada de queixals, després de pensar-ho,
m’interessa força.
- Antoni:
Però li ho has consultat a Mª
Lluísa…? La teua dona que diu…?
- Spuche:
L’únic que no troba be és que vaja així, amb la boca sense dents a Los
Urrutias, pero… espere que, amb el temps, canviarà de parer.
- Mª Lluísa: (Que ha sentit campanes, alça la veu, dirigint-se cap a la part dels
homes) A ver que passa, que passa en el sector de la izquierda…?
- Asensi:
Passa… que no dejas que tu marido ponga la cara que quiera para ir a Los
Urrutias.
- Mª Lluísa: Jo, por mi, que vaya como quiera, pero con esa
cara que no se me acerque ni venga a mi
lado, apoyando su codo en mi hombro.
- Manolo:
Supose que tots ja heu prés una
decissió firme. Espere que les vostres dones no us hauran fet canviar de
parer…? Quan es prén una decissió ha de ser irreversible…
- Geno:
Mira qui parla. Però tu que dius de les dones…?, Si a tu el que més
t’agrada és dir i desdir-te quan et convé… Els has embarcat a tots i ara tu et
quedes fora emparante en la normativa de Rita… Doncs no tens tu cara…
- Maru:
Ah… jo, al meu marit ja li ho he dit clar. Si vol aprofitar aquest
“xollo” que ho fassa, però a mi que no em parle si no es posa la mà davant,tapant-se
la boca. Jo no tinc cap necessitat de topar-me amb una boca desdentada.
- Lluisa:
Haveu pensat que després haureu d’aprendre a parlar sense dents…? Com
els avis… ? Això és molt
bonic… ! Hala, tots els queixals fora… ! Tot un « xollo »
com si això fora on oulet… Però
després cal assumir les consequències… Jo, Salvador, la veritat, no t’imagine
aleshores reptant els teus fills amb la nova boca…
- Ascen :
Jo, por mi que haga lo que quiera, como Ovidio pasa muchas horas delante
del ordenador, por el momento jo no le veo ninguna complicación. El problema le
vendrà más tarde, cuando se compre ese ordenador nuevo que quiere, con una
web-cam especial, entonces todos le podrán ver la cara y él no podrá decir
esta boca no es mia.
- Conxin: El meu Enric és que és molt arriscat, quan li
se posa una cosa en el cap no para fins a aconseguir-ho…
- Herrero:
I que vols, que vagen tots amb la
boca ben arreglada i jo fent el ridicul mostrant les dents…?
- Mª Lluisa:
Jo no sé si lo habeis pensado bien, pero la próxima comida nos toca ir a
Mislata, al asador de chuletas, ya veremos como os las apañais…
- Mª Dolores: Jo por mi, hasta me hace ilusión
ver la nueva cara de mi Isidro, a ver si pone una cara más animada...
- Doroteo:
(dirigint-se cap a Júlia) Qué diuen…?
- Júlia:
No res… que estan pensant canviar de luc
facial, peró això no va per tu, tu tranquil…
- Carme:
Paco, tu has pensat que el mes que ve presentes la novel·la La
sibila de Delfos en la llibrería Fnac…? Tu t’imagines si algún dels
periodistes li pega per fixar-se i esmentar la teua boca desdentada…?
- Asensi:
No m’estranyaría que alguna mosca
collonera vinguera a posar el dit en la nafra. Tanmateix jo espere que els
companys vindreu tots a recolzar-me…no…?
- Pepe Herraiz:
Jo me acuerdo que cuando estaba en Cuenca ya venia a visitarnos un
dentista de Valencia proponiéndonos un “xollo” parecido a todos los curas del
arciprestazgo.
- Antoni: I…?
- Pepe Herraiz: Buenoooo…! Todos aceptamos. Menudo “xollo”.
Algunos de los curas de los arciprestazgos cercanos también reclamaban sus
derechos al “xollo”...
- Manolo: (un poc mosca) No crec que fora el mateix
dentista. Aquest l’he aconsseguit jo perquè soc amic del seu cunyat.
Fi del 2º
Acte
 |
| Ací apareixen alguns personatges femenins del sainet |
3º Acte.-
(Dins d’una cambra
dormitori en penombra). Es sent un ronquit amb cadència espasmòdica i l’Antoni,
esglaiat, obri els ulls a poc a poc i de
manera paulatina va captant la nova realitat. Quan ja ha identificat tot el seu
entorn, tot d’una, tira mà a la boca i constata que la ferramenta dentària està ben ferma en les respectives bancades.
- Antoni: (Després d’una respirada profunda alça la veu dient) No cap dubte que la propossició de Manolo era
un verdader “xollo”… però caldrà deixar-ho per a més avant… Açò ha estat
simplement un somni de primavera.
Fi del Sainet
Antoni Signes
Un lector, baix pseudònim (s'anomena Casto Desdentado) interpreta (¡¿?!) el "somni de primavera":
ResponElimina“O lo ha leído o se lo han dicho", com -segons pareix- deia el lectoral Ángel Oñate i això em passa a mi respecte a dos supòsits que s’han de tindre en compte en la interpretació dels somnis:
1r La persona que millor pot interpretar un somni és el mateix somiador. No obstant això, i responent a la petició de la part interessada, vaig a gosar fer de José, el de la Bíblia, el que interpretava els somnis del Faraó.
2n Que els somnis tenen una funció compensatòria respecte a l'estat de vigília. Crec que açò vol dir que somiem coses que no ens hem atrevit a fer, dir o pensar quan estem desperts.
"Crònica d'un viatjant", llibre escrit pel somiador Antonio Signes, ens mostra que bona part de la seua vida l'ha dedicat a l'activitat comercial i, probablement haurà ofert “xollos”: et puc fer "dos per un", deixar-te "la segona unitat al 50%”, etc. , per la qual cosa sap molt bé que molts d'eixos “xollos” no són tals.
A més ha mostrat ser prou bon comerciant en altres activitats: publicació de llibres, lloguer d’immobles..., activitats en què, sens dubte, haurà practicat el regateig.
Curiosament qui proposa la ganga en el somni no és el "comerciant" Antonio, sinó un dels contertulians, Manolo; però se m'escapa el significat d'este fet.
El somiador sabrà si en eixes dates proposava a algú o li proposaven algun “xollo” en la vida real i ell tenia seriosos dubtes sobre la qüestió.
L’hi va aclarir quelcom el somni?
Finalment he de dir que, paradoxalment, açò és fruit d’un “insomni de primavera”; una nit en què no podia dormir, entre les moltes coses que se t'ocorren, va aparèixer aquesta com un esbós d'interpretació del "somni de primavera".
Esbossada ja la interpretació, caldrà dir també que, al meu parèixer, els personatges estan prou ben retratats. En poquetes intervencions i no massa paraules es donen els trets més importants del caràcter o la psicologia de cada actor en la vida real.
O açò també pertany al significat del somni?
Casto Desdentado
"per si de cas algú gosa interpretar aquest somni… M’agradaría que m’ho fera saber…"