Forum de debats : La Incorporació de la dona a la medicina
Intervenen: -Josep
Ll. Barona, catedràtic d’història de la Medicina
-Rosa Solbes, periodista i membre del consell d’unitat i igualtat de
U.V.
-Ramon Trullenque, Dr. En medicina. Lic. en Història. Autor del
llibre
Presenta: -Antoni
Signes
4 – II - 14
En la meua introducció jo faré
referència a la incorporació de la dona a la societat en general.
En l’època actual, cal reconéixer,
que hi ha, més que mai, una reivindicació general per tal de que la dona
s’incorpore en pla d’igualtat amb l’home, en tots els camps de la activitat
humana: en la sanitat, en l’ensenyament, en la jurisprudencia, en els treballs manuals com en els intel·lectuals.
Constatem que en la societat actual proliferen
tota mena d’associacions reivindicatives en favor de la dona. En este sentit
s’escriuen més llibres que mai, com també articles periodístics i declaracions
en favor de la dona. Això ens indica que hi ha una conscienciació generalitzada
pel tracte igualitari de la dona amb l’home. Tanmateix, també ens indica que,
malgrat la concienciació generalitzada, encara hi ha sectors molt nombrosos
que, potser per la inèrcia de costums ja superats, potser per la resistència a
reconéixer la superioritat femenina quan aquesta queda palesa…El ben cert és
que el procés d’incorporació de la dona en la societat actual està encara ben
lluny d’haver arribat a l’objectiu final. No més cal fer una ullada al nostre
entorn i encara veiem dones infravalorades, maltractades, apallissades i fins i
tot assassinades.
Aquest procés de millora de la
situació de la dona en la societat ens prové de temps molt remots. Per no
allunyar-me massa, caldría dir que des de la mentalitat dels filòsofs grecs
fins als nostres dies, un gran canvi s’ha produït respecte a la consideració de la dona. De considerar-la
inferior i sotmesa a l’home hem passat a justiprear-la com un ser humà amb
total igualtat a l’home.
Tanmateix aquest
procés de canvi de mentalitat, no ha estat sempre uniformement progressiu. Fins
i tot hem de dir que, en diferents èpoques i en diferents països, la societat
ha anat avançant a ritmes diferents. De vegades
avançant, de vegades retrassant, de tal manera que en algún temps semblava que
el poder de decissió estava en mans de les dones, en una societat matriarcal. I tot d’una, esdevenir un canvi brusc
i tornar a una organització masclista.
Per tal d’aclarir un poc més
aquest punt, m’agradaría citar el llibre no publicat, L’evangeli de les dones”, una novela, escrita pel meu amic Francesc Asensi. En ella descriu la societat del primitiu
cristianisme. La novel·la ha estat fruït d’una llarga i profunda investigació històrica.
Relata que algunes d’aquelles primeres
comunitats van ser presidides i regentades per dones. La mateixa Mª Magdalena,
igual que els dotze apòstols, va fundar algunes de les primeres comunitats en
diferents pobles. El mateix St. Pau, en les seues cartes, fa esment d’aquestes
dones administradores d’algunes esglésies. En un principi el fet de manar les
dones no va suposar ningún problema. Tanmateix als pocs anys sembla que elguns
dels episcopos no van trobar bé que les
dones digueren la seua en igualtat de condicions a l’home. Així que
prompte certs sectors ho van denunciar i els episcopos, després de reflexionar, van decidir que les dones quedaren relegades a un
segon lloc. Aixì va quedar clar que el govern i l’administració de les
comunitats pertany als homes i les dones estan per a obeir. Aquesta decissió és
la que ha seguit perdurant en l’església fins ara. Quan els homes veuen perillar la seua
primacía aleshores peguen un colp de timó i descapçen les aspiracions de la
dona.
Desgraciadament això és el que ha
ocorregut en gran part de la nostra història, però en l’actualitat, el coratge
de les dones estan aconseguint canviar la mentalitat social i a poc a poc
van incorporant-se en tots els camps en
igualtat amb els homes.
Prova d’això és el llibre Medicina i gènere de Ramon Trullenque, en el qual ha sabut
confluir les dues grans passions de la seua vida, la medicina i la història. Després
de dedicar tota una vida a lexercici de la medicina, una volta jubilat, va
voler estudiar història. Aconseguida la llicenciatura en història, amb aquest
llibre ja són dos els que escriu
fent referència a episodics
històrics. El llibre Medicina i gènere, a
més de ser un llibre de història és
sobretot un llibre amb molta càrrega reivindicativa en favor de la dona.
Antoni Signes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada