La maçoneria, l’internacional i l’Església. Escrit per Francesc Jover

                                                        L'Acàcia, símbol de la maçoneria.

                                                                                  Escrit per Francesc Jover

                                         19 desembre 2024

 

La maçoneria és una antiga institució escampada per tot el món que no sembla haver sigut homogènia a totes les èpoques i a totes les parts. És una entitat que mai l’entesa i sempre m’ha semblat misteriosa i molt poc transparent. Així i tot, em declare desconeixedor de l’entitat. Vol dir açò que no sé distingir que és el que pot haver de realitat i de llegenda. És per això que no puc entrar en coses que no conec, però si fer algun comentari solament d’allò que he vist publicat i fer-ho segons la meva personal interpretació.

El que sempre m’ha paregut és haver estat tractada molt discretament pel poder mediàtic i per la pròpia entitat. Però, sempre no ha deixat de despertar-me curiositat per diferents motius; especialment perquè al general Franco no li agradava gens ni mica i perquè la va perseguir i condemnar com si foren perillosos delinqüents. També va continuar la meva curiositat quan em vaig assabentar què l’Església del meu poble, Cocentaina, va tindre un fort enfrontament dialectal a finals del segle XIX amb ressò a la premsa de l’Estat.

 

Començaré pel que conec del cas d’Alcoi. Al període del sexenni revolucionari (1868-1875) va estar present la maçoneria en Alcoi. Vaig conéixer la seva presencia gracies als treballs d’alguns historiadors. Segons l’estudi que va fer Claudio Llopis Prior d’aquella època, he entés molt raonable que els internacionalistes del petroli no es fera gràcia les manifestacions burgeses dels maçons. Cal dir que el govern municipal de l’alcalde Agustí Albors (1822-1873) va tindre al seu govern algun regidor maçó que podria haver tingut alguna activitat proselitista en el conflicte social del petroli. Ho dic perquè per agost de 1873, justament un mes desprès dels luctuosos fets d’Alcoi, circularen uns pamflets de la maçoneria manifestant la seva actitud sociopolítica d’aquell moment. Llançaren al carrer uns missatges (1 i 2) a la classe obrera i a la patronal -que, potser pretenien ser conciliadors- però amb un posicionament prou allunyat dels internacionalistes. Detalls que em confirmen que els maçons podrien formar part del poder burges local enfrontat als internacionals. És a dir, estaven en bàndols diferents. Per un altra banda, la societat alcoiana rep dels maçons de Barcelona un donatiu per ajudat la dissortada situació que va deixar el motí. Són contradiccions que em desmarquen i em desperten curiositat.

Faré un parèntesi dient personalment que el fons dels missatges maçons em pareixen els mateixos que ha fet sempre l’aparell de l’Església. Reconeixen les injustícies socials, però recomanen resignar-se. Algú ha dit també, que l’objectiu de la maçoneria és utòpica; veuen les injustícies de la societat i volen canviar-la; però, no diuen com. A més, censuren tots dos l’acció del Moviment Obrer que va sorgir de la Revolució Industrial per combatre les injustícies. Ajudeu-me a veure la diferencia que hi ha en aquest aspecte entre una institució i altra.

 

Continuant amb el tema, comentaré un altre cas que va passar pocs anys desprès, quan estaven construint el ferrocarril dels anglesos (Alcoi-Gandia). Va aparéixer a Cocentaina la formació d’una lògia maçònica amb el nom de «Hijos de la Viuda núm. 125». Potser la desafortunada experiència que tingueren a Alcoi i el fet d’estar construint el ferrocarril citat en aquell mateix temps, decidiren obrir una seu maçònica a Cocentaina. Són deduccions que faig que poden aproximar-se prou perquè està confirmat que els enginyers i tècnics de les obres del «Xitxarra» eren maçons.

Però, si en Alcoi els maçons entropessaren amb els àcrates internacionals, a Cocentaina ho feren amb l’Església catòlica que no li agradava les idees i fets que proclamaven. No puc dir com va començar les discrepàncies, però ho he vist ben clar a les informacions que mostra la premsa de Madrid. Concretament «Las dominicales, del libre pensamiento» del dia 26/09/1891 amb un article titulat Cocentaina. Era un setmanari progressista que aglutinava tendències heterodoxes d’aquell moment i que va subsistir des de l’any 1883 a 1900. No m’agrada ser repetitiu, però he d’insistir de bell nou amb eixa tendència fonamentalista que tenim, que ens ve de lluny i que no podem traure-nos de damunt. Podeu llegir els enllaços següents amb el text literal del setmanari. Veureu molt ben relatat el tema a més d’un interessant ban que fa l’ajuntament de Cocentaina signat per l’alcalde Francsisco Gonzalez Puig. Prohibia terminantment la profanació de treballar els diumenges i demana al veïnat que fera les oportunes denuncies. Acusa la lògia d’aquesta malifeta de fer treballar els dies de precepte als obrers i ho considerava un atac als manaments sagrats de la santa Església. Al següent número de «Las Dominicales» el 24 d’octubre del mateix any, hi ha un altre article titulat «Mas sobre Cocentaina» que no podeu perdre’s per acabar de conèixer el tema.

El més impressionant és el septenni que convoca el clergat. Una parafernàlia d’actes litúrgics com a desgravi de tan deshonesta actitud dels maçons. El actes foren a la parroquial de Santa Maria, que suposadament estaria de gom a gom, passejant pel carrer les imatges de la patrona i el patró.

 Si. Ja ho se; pensareu que eren altres temps; però hi havien altres sectors com «Las Dominicales» que defenien el moviment lliurepensador i racionalista; el liberalisme; el feminisme; qüestionava la pena de mort; s’estudiava les humanitats i la història de les religions; etc., i estaven al mateix temps i no altre. La societat estava ja obrint-se cap al futur i no devem posar excuses; més bé fer un reflexió del nostre passat.

Recordeu Francisco Giner de los Rios i la gran quantitat de prestigiosos intel·lectuals -alguns premis Nobel- ja havien creat «La Institució Lliure d’Ensenyança» el 1876; la vinculació que tenia a eixa institució el nostre Rafael Altamira i Crevea, estretament lligat a la societat contestana.... No. Em sigut una societat coenta i no ens ha de molestar reconéixer-ho, entre altres coses per possibles correccions que podem fer-nos i que ja ens hem fet.

Però, tornem al fil que estava comentant de la maçoneria en la nostra història local. Dona la casualitat que aquells maçons que construïren el tren de baix, quan va passar el temps, entrat el segle XX i acabada la guerra civil, els van buscar per ací com veurem. Es tractava de la llei de Repressió a la Maçoneria i Comunisme de l’1 de març de 1940. En algun lloc, l’aparell repressiu va trobar aquella llista de maçons i creient que era actual, els posaren en busca i captura. Ho confirma aquell document de 1944 que buscaven a Juan Rubio, membre d’aquella lògia de 1891. Era un empleat amb el nom simbòlic de «Pelayo». Entre altres coses, volien saber on estava i els bens que tenia. Pareix ser que algú havia de pagar les despeses que va provocar la rebel·lió i la guerra. Així mateix, també era buscat el 1945 l’enginyer en cap León Moulet, de sobrenom «Moisés».

 

Aquest detall de buscar uns personatges fora de temps i de lloc, no és més que una mostra més de la rigorosa i implacable -a més de desbocada- repressió del règim franquista. Una actitud que no mereix massa comentaris. Calia esborrar una societat lliurepensadora i construir-ne un altra a la seva mida. El pitjor és que per canviar aquella societat que no els agradava i fer la «revolucion nacional sindicalista», calia aniquilar tots els que no pensaren igual. I ho feren a la perfecció d’una forma física o psicològica. Això suposa la més greu agressió que s’han fet als drets humans. Una cosa que s’ha de reconèixer tot d’una i no tocar més el violó.