Contiene:
Dos Elegías para Ser Cantadas
y
El Salmo de David antes de enfrentarse a Goliat
(la honda de cuero y todo eso…).
1
En Joan (1895-1964) Es papà.
Pescador d’ Ofici i mai va aprendre a llegir ni
escriure. Però ho sabía tot des vents i la mar.
FLOR DE NOVEMBRE
I
La darrer campanada
et veia partir,
al carrer repicava
el teu pas ferit.
I després tot callava:
era ben de nit.
Qui podrà dir el fred,
les pluges i vents
com et castigaven
les mans i la cara.
Qui podrà dir el fred
soledat i set.
Doneu-me un ramell
de vermells clavells
avui que jo cant
les mans que no sembren,
avui que’ l meu cant
és flor de Novembre.
Doneu-me un ramell.
II
De matí quan tornaves
de fred tot gelat
amb les mans et tapaves
els ulls acansat
i dormint t’embarcaves
la mort al costat.
Deixeu-me cantar
a l´home callat,
a l´home desfet
per la mar i el vent.
Deixeu-me cantar
a l’home i la mar.
Doneu-me un ramell
de vermells clavells
avui que jo cant
les mans que no sembren,
avui que el meu cant
és flor de Novembre.
Doneu-me un ramell.
2
N’Eulària (1900-1981). Sa mamà.
Quan, asseguda a sa cadira baixa de sa cuina, contava
les hores.
LAS HORAS
I
La luz que no duerme,
la noche que vela,
el amor que reza
entre sobresaltos.
Horas que no llegan,
silencios que hieren.
Madre.
II
Arrugas clavadas
en tu rostro viejo:
cuchillos del tiempo,
surcos imborrables.
Labios para el rezo,
manos caudalosas.
¡Madre!
3
Es Cobells. Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).
Allí, en Febrero de 1975, tras una estancia de tres años en Londres (1972-1975) se gestó “Todos los Parques no son un Paraíso”. Cincuenta años.
TEMPS PASSAT
I
L’ombre buscava els racons
més recollits de la terra;
jo buscava amb la guitarra
dins meu els meus records.
Temps que no son,
camins perduts:
tot lo passat
s’ a fet ja mort.
II
La mar cantava arrissat
el seu ritme fet cançó.
Enyorances de la mort
a la memòria en veníen.
¡Quants pensaments
nascuts de terra
m’omplen els somnis
de sentiments!
I cansat de buscar el temps
que passà per fer-ho ara
Jo i la meva guitarra
vam tornar amb el vent.
Temps que no son,
camins perduts:
Tot lo passat
s’ a fet ja mort.
S’ a fet ja mort.
València, El Cabanyal
Abril 2025
Ponent. Portmany ( portus magnus)
Foto: Cesc Cháfer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada