La medicina de la meua infància era molt diferent de l'actual. Ara el metge normalment prescriu medicaments que venen prefabricats, envasats i*emparats* per una marca.
Vaig emmalaltir del que, vulgarment, dèiem bilis i el metge(Dr. Nácher, pare (crec que natural de Xiva), em va receptar una *Fórmula magistral*, que van desenvolupar en l'antiga farmàcia Escolano, del Passeig de Ruzafa, cantonada al carrer *Mossén Femades*.
- "Una cullerada cada huit hores".
 |
| Antiga *Farmacia Escolano* |
Però la ment d'un xiquet, per a bé o per a mal, està sempre activa, més encara si roman tot el dia al llit.
I per què esperar tant?
Vaig aprofitar que m'havia quedat *només a casa* per a empinar el colze i acabar-me tot el xarop, amb el propòsit que la curació fora immediata. Va haver-hi presses i corregudes per a consultar si aquella acció anava a provocar alguna catàstrofe, però jo no recorde que es prenguera cap mesura extra.
- Les medicines ni curen ni maten.
Aixó deia el meu germà menut, basant-se en els anys de convivència amb el nostre pare, qui suggeria als metges quins medicaments havien de receptar-li.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada